Coronavirus: Cap al despatx de direcció!

 

De la capacitat dels equips directius dels centres educatius per interpretar aquests moments incerts dependrà, en gran part, una bona tornada a les aules. És molta responsabilitat i no és feina fàcil.
Atención: colegio

 

En aquests dies en què debatem sobre la reobertura dels centres educatius hauríem d'anar visualitzant com tindrà lloc, encara que sigui com a exercici intel·lectual que ens permeti anar connectant amb una realitat que poc s'assemblarà a la que vam deixar enrere els primers dies de març.

Un dels pilars bàsics en el funcionament d'un centre educatiu és la qualitat de les interaccions entre els diferents membres de la comunitat educativa, fet que redunda en un clima escolar de convivència i cooperació. Així ho considerem des de l'enfocament de drets d'infància. Una gran part de l'èxit en aquest objectiu recau en la capacitat de lideratge de l'equip directiu del centre. En aquest moment, voldria que ens centréssim en el paper que jugaran. Sense tenir en compte les qüestions personals d'aquesta pandèmia que els hagin pogut afectar o l'esgotament a causa del convuls camí recorregut, tot i sent tremendament injust, es trobaran en la necessitat de treballar entre la incertesa i el conflicte.

L'equip directiu (direcció, cap d'estudis i secretaria) exerceix de corretja de transmissió de l'energia entre, d'una banda, l'administració educativa i, de l'altra, el personal de centre (docent i d'administració i serveis), l'alumnat i les seves famílies. De la seva capacitat d'interpretar el moment i de canalitzar aquesta energia dependrà, en gran mesura, una bona tornada a les aules. És molta responsabilitat i no és tasca fàcil, no cal dir-ho.

Rebran una sèrie d'instruccions que suposem generaran dubtes, com ens ve passant a tothom amb les instruccions de la desescalada, que mai vindran amb tots els recursos necessaris, com acostuma a ser habitual, i que suposaran una gran càrrega d'exigència per la envergadura de la missió, vetllar pel dret a l'educació i fer una gestió exemplar.

En aixecar la mirada es trobaran un claustre expectant, amb un anecdotari ple de dificultats després de dos mesos d'ensenyament no presencial sobrevingut i preocupats per la seva salut i la del seu alumnat. També amb les famílies, que es veuen pressionades per la necessitat d'anar a treballar i per buscar tot el millor per al benestar dels seus fills i filles. I finalment, amb els alumnes i les alumnes que es debatran entre l'excitació del retrobament amb els companys i companyes i les noves rutines i, d'altra banda, la desmotivació de part de l'alumnat, que transita pel sistema educatiu sense veure-li les bondats que hauria de tenir.

De la capacitat de l'equip directiu de sumar voluntats a l'hora de protegir el dret a la salut per garantir el dret a l'educació dependrà fins on podrem arribar en aquesta qüestió. El centre haurà de calibrar les seves possibilitats d'assumir la presencialitat, en la mesura que pugui garantir la salut de tots els seus membres. Per a això haurà de recórrer a un lideratge participatiu en el qual la comunicació jugarà un paper rellevant. Haurà de ser capaç de reclamar tot allò que cregui oportú davant l'administració si considera que no disposa del tot el que necessita per a aquesta tasca. També haurà de trobar recursos entre la comunitat educativa que anteriorment podríem no haver considerat. Canalitzar el sentiment de solidaritat que s'ha obert camí aquests dies és un tresor que hem de ser capaços de revifar.

En aquesta tasca volem fer especial èmfasi en uns aliats fonamentals: l'alumnat. La participació infantil és un dret de la infància que no acostumem a tenir present com es mereix en els centres educatius. No només caldrà que fen una profunda formació en hàbits higiènics, que necessita de la seva part teòrica i la seva part pràctica. Haurem  de desenvolupar una campanya adreçada específicament a la infància i l'adolescència sobre com actuar durant l'emergència de la COVID-19 que promogui la participació infantil dins i fora del centre educatiu. El desenvolupament de pautes d'autoprotecció sòlides ens farà guanyar el temps que necessitem per a la resta de tasques.

En aquesta pandèmia volem frenar el virus, no l'educació. Des d'UNICEF Espanya hem fet arribar a les autoritats educatives un seguit de propostes davant l'emergència educativa que ha provocat la COVID-19. Els centres educatius han d'estar sempre oberts, sigui presencial o virtualment, per atendre el dret a l'educació que tenen nens i nenes. Aquesta és la raó per la qual vam voler ser educadors. Aquesta és la raó que ràpidament ens fa treure forces de flaquesa, trobar companys i aliats en el camí i fer front a les adversitats, en aquesta ocasió en forma de coronavirus. És un enemic tant poderós que no n'hi hagi prou amb enviar-lo al despatx de la direcció perquè s'acovardeixi. No els deixarem sols.

Nacho Guadix

Responsable d'educació en drets i campanyes a UNICEF Espanya

 

 

Tot anirà bé!

La COVID-19 està tenint un impacte molt important en el dret a l'educació de milions d'estudiants, en els docents i en les seves famílies. Calen solucions innovadores, recursos i temps, però també paciència i bona voluntat. Junts podem superar aquest sotrac educatiu i convertir-lo en una oportunitat d'aprenentatge. Fem que tot vagi bé!

Descubre más