Els educadors tenim un paper essencial per frenar aquesta pandèmia. Afegeix-te i fes història!!

 
En moments de crisi, informar no sempre és suficient ja que, de vegades, cal utilitzar eines, metodologies i estratègies pròpies de l'educació perquè la societat pugui entendre una situació com la que ha generat el nou coronavirus. Els educadors tenim un paper essencial per frenar aquesta pandèmia: si posem el nostre coneixement educatiu al servei de la societat, podem ajudar molt.

#educaCOVID19

Aquests dies estem utilitzant aquest hashtag en xarxes per destacar aquells continguts que creiem que poden ajudar al fet que es promoguin aprenentatges valuosos sobre el COVID-19. Aquests continguts poden ajudar a abordar el tema a educadors i també a les famílies que tenen els seus fills a casa aquests dies. No tenim la intenció que el hashtag sigui trending topic, a l'inrevés: seria contraproduent perquè, tristament, no hi ha tanta informació que permeti un ús didàctic circulant a Internet.

Què considerem "didàctic" en aquestes circumstàncies?

Les especials característiques d'aquesta emergència, el fet que una part important de l'alumnat estigui a les seves cases, la necessitat de recolzar-nos en mitjans digitals i la dificultat de competir amb els continguts espectaculars o morbosos que apareixen en diferents mitjans, fan que la definició que donem de "didàctic" sigui especial.

1.Educar adaptant-nos a la capacitat de comprensió, però també a l'emoció

Les emocions poden potenciar o frenar l'aprenentatge en determinats moments. La situació generada pel COVID-19 és altament emocional i resultarà difícil que una proposta educativa sobre el tema tingui èxit si no sintonitza amb les emocions del nostre alumnat.

Quines són aquestes emocions ?:

• Por, ansietat, estrès
• Incertesa, inseguretat
• Incredulitat, escepticisme, negació
• Enuig, irritabilitat
• Desconnexió ("no va amb mi")
• Solidaritat, responsabilitat, desig d'ajudar
• Altres: la varietat d'emocions en situacions de crisi pot ser molt àmplia.

L'adaptació a la capacitat de comprensió la dóna el propi contingut. Per exemple, un text escrit per algú expert en epidemiologia pot ser accessible i interessant en Batxillerat, mentre que una cançó sobre el rentat de mans pot ser molt adequada en Infantil i primer cicle de Primària. No obstant això, l'adaptació a l'emoció és una cosa que depèn de l'educador (ja sigui un docent o algú de la família). Si ens adonem de quina és l'emoció que està predominant, podrem establir una connexió amb el contingut a través d'ella.

L'ideal seria que arribéssim a poder utilitzar un enfocament educatiu per ajudar a alleujar les emocions negatives i arribar a aquelles emocions (solidaritat, esperança, confiança ...) que ens permetin guiar nens, nenes i adolescents a obtenir aprenentatges valuosos d'aquesta situació. Però ... es pot treure algun valor educatiu d'això? Impossible? No, seguim definint el "didàctic".

2. Educar amb un valor afegit

Les crisis posen a prova una capacitat molt important de les persones, els grups i les societats: la resiliència. Les crisis no són desitjables, no són "bones", però poden arribar a ajudar-nos a aprendre coses que ens valdran tota la vida i que ens ajudaran a afrontar altres crisis, grans o petites, amb una "caixa d'eines" ben preparada.

Una crisi ens pot ajudar a:

• Aprendre a preparar-nos per a imprevistos.
• Aprendre a planificar, a organitzar-nos i a prioritzar.
• Aprendre a "prescindir", a centrar-nos en allò que és important i essencial.
• Empatitzar amb les persones més vulnerables i entendre millor la situació de les persones que s'enfronten a emergències cada any al món.
• Desenvolupar el nostre sentit de la responsabilitat, de la col·laboració i, encara que sembli estrany, aprendre a "no ser una càrrega" i madurar.
• Motivar-nos a formar part de la solució i no de el problema.

Aquests aprenentatges no estan en el currículum formal i són accessibles per a les famílies. El retard puntual que un alumne podrà experimentar en matemàtiques o història en aquests dies potser li doni l'oportunitat d'aprendre coses igualment valuoses i que no entren en exàmens i avaluacions.

3. Educar per desenvolupar, no per avaluar

PISA presiona, les avaluacions ens esperen amenaçadores, en batxillerat hi ha incertesa sobre l'avaluació per a l'accés a la Universitat en aquells llocs on han tancat els centres educatius .... Però en situacions excepcionals cal que tothom faci un esforç, pel bé dels estudiants, i acceptar que seguir amb models d'ensenyament orientats als resultats en aquest context és, no només poc realista, sinó contraproduent.

Quan diem que l'esforç ha de ser de tothom ens referim a:

• Cal que les institucions siguin flexibles

Ens trobem en una situació en què pot passar que el curs no acabi amb normalitat per a molts estudiants i que algunes proves d'avaluació no donin els resultats esperats. Des de l'àmbit polític cal estudiar opcions que permetin que, de donar-se aquesta circumstància, es pugui garantir la permanència dels estudiants en el sistema educatiu.

• Els centres educatius poden ser innovadors

 L'adaptació curricular és clau en aquesta situació. Aquest és un moment ideal per transmetre coneixements relacionats amb la salut, els hàbits saludables, els microorganismes, el cos humà, la geografia humana, les malalties en la història, les estadístiques de població ... i infinitat de matèries curriculars de tots els nivells.

Aquests temes, en una situació "normal" podrien passar desapercebuts o resultar "avorrits" o provocar un "i conèixer això, per a què em serveix". En les presents circumstàncies, molts alumnes tindran veritable interès i curiositat per aquests continguts, fet que facilitarà la tasca a docents i famílies. I si d'aquesta crisi surt la generació de científics que trobi la cura contra el càncer, l'ELA o alguna malaltia estranya? Aprofitem-ho, altres continguts es podran recuperar més endavant.

• A les famílies els cal paciència

L'esforç extra que estan fent les famílies allà on s'han suspès les classes és necessari, però no ha de ser herculi. Les notes tenen una mica menys d'importància, un expedient brillant no deixa de ser-ho per unes setmanes d'incertesa. Des de les llars podem ensenyar coses que, no per ser extracurriculars, són menys importants. També podem ajudar els docents entenent que es troben en una situació nova i que els primers moments són de prova i error. Per exemple: és evident que l'educació a distància no és "posar deures" i, segurament, amb el temps els docents podran implementar mètodes més adequats, motivadors i adaptats a les dinàmiques familiars per a l'ensenyament a distància.

• No cal dir que, els estudiants també han de posar de la seva part

Els nens, nenes i adolescents són ciutadans de ple dret i, excepte els més petits o aquells que siguin especialment vulnerables, no poden quedar-se de braços creuats quan tota la societat s'enfronta a una crisi. No és el moment de sumar problemes en les seves famílies i els adults hem de fer-los conscients d'ells, facilitant que siguin part de la solució, no d'el problema.

¿Te unes?

Si crees, como nosotros, que toda crisis es una oportunidad. Si quieres contribuir desde la educación, seas docente o no, a frenar esta emergencia. Si confías en el poder de la educación más allá de “lo que se ha hecho siempre”. ¡Únete! Comparte tus iniciativas educativas en redes sociales bajo los hashtag #educaCOVID19 o #educaDerechos para que otros puedan conocerlas y entre todos podamos superar este bache. ¡Es momento de frenar el coronavirus y acelerar el derecho a la educación!