Sortim de casa en família... I ara, què?

Els nens i nenes menors de 14 anys podran sortir de casa des del 27 d'abril, amb algunes limitacions. Això trasllada una gran responsabilitat a les famílies i, potser, una mica d'estrès afegit. Com ho fem per fer-ho bé?
COVID-19 - Salir a la calle con niños

 

23 ABR 2020

Educar no és fàcil, i fer-ho enmig d'una crisi, encara més. L'aïllament a la llar ens priva de molts bons moments però també ens dóna algunes certeses, frustrants, però certeses al cap i a la fi: llevat de doloroses excepcions, aquests dies cada casa és un entorn de seguretat, de confiança i d'espontaneïtat. El carrer, que sempre havia estat un lloc obert, d'esbarjo i de llibertat, està ara ple de limitacions, de restriccions i de normes que són alienes al que enteníem com a vida quotidiana però que hem d'assumir com a pròpies cada vegada que sortim. Transmetre això a un nen o una nena que està desitjant sortir al carrer (al "carrer de sempre", no al d'ara) pot ser un esforç educatiu titànic.

L'enfocament d'educació en drets ens permet tractar aquest conflicte des d'una perspectiva de drets i responsabilitats que ens pot ajudar a fer front a aquesta situació i enfortir les competències ciutadanes dels nens i nenes. Per a això és molt important tenir present que cada sortida suposa el conflicte entre dos drets: el dret a la salut i el dret al joc i que cal ajudar cada infant perquè sigui capaç d'entendre la situació i, en la mesura de les seves capacitats, prendre decisions responsables.

Volem fer unes reflexions sobre algunes qüestions per poder treure un aprenenetatge positivo d'aquest nou repte que ens planteja el coronavirus.

 

Si podem sortir… vol dir que no hi ha cap risc? és totalment segur?

Les dades disponibles indiquen que la xifra de mortalitat i morbilitat per la COVID-19 és més gran ara que quan va començar l'aïllament. Es confia que part de la població pugui estar ja immunitzada, però es desconeix encara en quina mesura. Els nens i nenes podran sortir al carrer, no perquè el risc hagi passat, sinó perquè ha estat una àmplia petició de les famílies, basada en necessitats socials i emocionals. Això trasllada a les famílies part de la responsabilitat sobre el control de la propagació del virus. Algunes recomanacions perquè els nens i nenes puguin entendre i assumir la situació:

  •     En sortir, evita transmetre una sensació d'excessiva seguretat. No cal dir "no passa res": El risc existeix i cal fer-li front sense falsejar la situació.
  •     L'extrem contrari tampoc és bo: massa por o control pot acabar fent que la sortida sigui una experiència negativa que incrementi les pors o temors que poguessin estar ja presents
  •     Un enfocament que pot ser pràctic és transformar-lo en una aventura, en funció de l'edat: podem estar de missió a la lluna, en una selva tropical amb serps i aranyes o qualsevol cosa que se'ns passi pel cap i que ens pugui ajudar a transformar les normes de prevenció en les regles d'un joc.

 

Quines mesures de protecció són necessàries?

Les que amb caràcter general i en cada moment determinin les autoritats, pel que fa a horaris, distàncies, activitats, higiene i elements de protecció individual (EPI). En fer referència a nens i nenes, però, es presenten alguns reptes:

  •     Les mesures de desinfecció necessàries en tornar a la llar (higiene personal, canvi de sabates, rentat de la roba, neteja de les joguines ...) pot ser especialment complicada en determinades edats o depenent de la situació emocional del moment. És important tenir això en compte i preveure-ho perquè la tornada a casa sigui el més tranquil·la possible
  •     Si els EPI fossin necessaris, pot arribar a ser difícil trobar talles de màscares i guants per als més petits. En aquests casos, cal fer cas a les autoritats sobre les mesures de protecció alternatives més adequades
  •     Els elements de protecció presenten una dificultat addicional per a molts nens i nenes: en estar incòmodes amb ells, se'ls treuen o poden sentir-se frustrats. Si fos el cas, considera totes les opcions higièniques alternatives i, fins i tot, valora cal sortir al carrer.

 

Parlant de frustració, com ho fem?

Por eso es muy importante:La perspectiva d'un passeig semblant al d'una estampa victoriana, amb els nens agafats de la mà dels adults, jugant tranquil·lament, sense tocar res ... potser no sigui el que tenim al cap quan pensem en sortir amb ells i, el més important, no és el que els mateixos nens i nenes creuen. Per això és molt important

  •     No generar falses expectatives sobre les sortides. Si els tranquil·litzem amb promeses que no podrem complir, estarem traint la seva confiança i la situació pot ser pitjor després 
  •     Respectar les seves decisions sobre sortir o no: alguns infants poden estimar-se més quedar-se a casa que no pas sortir si no poden jugar al carrer o veure als seus amics. Pot resultar desconcertant però, especialment a partir de certa edat, tenen les seves raons
  •     Si volem que els infants surtin al carrer pel seu benestar, és important que els hi fem saber: de la mateixa manera que no és fàcil convèncer-los que menjar verdura és divertit, no aconseguirem que creguin que "sortir a estirar les cames i que ens toqui el sol i l'aire ", és divertit. Cal fer un esforç per involucrar-los i responsabilitzar-los en hàbits saludables
  •     Tenir un "Pla B". És important que tinguem una alternativa preparada en cas que la sortida es torci o comenci a anar malament, evitant traslladar les nostres pròpies frustracions i expectatives o carregar en ells la culpa.

 

I si surten al carrer però no se senten millor?

Aquesta és la pregunta que ens fa por. Una reflexió molt important que hem de fer-nos sempre com a educadors és on acaben les expectatives, desitjos i somnis dels infants i on comencen els nostres. Tots volem que la pandèmia acabi, que deixi d'haver persones patint, que puguem tornar a les nostres rutines d'estudi i treball, que els treballadors dels sectors essencials puguin descansar una mica ... però això trigarà en arribar. Fins i tot quan arribi, trigarem un temps en sentir-nos bé. Cal que els nens i nenes també ho sàpiguen

En aquesta emergència, com en totes, és clau per al benestar emocional dels nens, nenes i adolescents que els transmetem calma, confiança i responsabilitat: ells tenen alguna cosa important a fer, contribuint a que tot vagi bé i han de ser conscients d'això . Tot i que això no vol dir que dipositem sobre ells expectatives que no poden complir. Durant tota la infància i l'adolescència, tenim les nostres capacitats emocionals en desenvolupament i això ens fa alhora més forts i més vulnerables. Durant una crisi, són molts els factors vitals que s'alteren i no sempre els més evidents són els que causen més estrès. Ara mateix hi ha molts elements que poden estar afectant les emocions dels nens i nenes, a banda del confinament, i hem de tenir-los en compte

  •     El tancament dels centres educatius, la dificultat per estudiar, la incertesa sobre el tancament de el curs, els exàmens o les notes
  •     Les relacions socials: Internet no és igual que el parc o el pati d'esbarjo i els rols de popularitat, lideratge o confiança poden haver canviat radicalment
  •     La preocupació per les persones malaltes o amb més risc d'emmalaltir, encara que no les coneguin, però especialment si tenen avis o coneguts d'edat avançada.
  •     La preocupació per la pròpia salut, accentuada pel tractament mediàtic de la pandèmia i les converses que escolten en el seu voltant.
  •     La preocupació per l'economia, el treball i la situació laboral dels seus pares.
  •     La manca de participació en la presa de decisions, especialment eucatives, especialment entre els nois i noies més grans.

Hi ha moltes més, tantes com nens i nenes, però una d'elles és bàsica: l'estrès que perceben en les seves famílies. Per molt que els diguem que "tot anirà bé", si no ho senten, no s'ho creuran.

Tot anirà bé?: pot ser, però millor encara: Fem que tot vagi bé

 

Subjecte de drets

Des de que el 1989 es va ratificar la Convenció sobre els Drets de l'Infant, els nens, nenes i adolescents són considerats arreu del món subjectes de drets. Això vol dir que tenen la ciutadania plena i que, en la mesura de les seves capacitats, poden participar de les decisions que els afecten i assumir la responsabilitat en l'exercici dels seus drets i en la protecció dels drets dels altres.

En una situació de crisi que afecta la salut pública, això significa que els nens i nenes no només necessiten ser educats en la protecció de la seva salut, sinó en la protecció de la salut dels altres. Fer-ho enfortirà el seu sentit de la responsabilitat, la seva autonomia, la seva percepció de la pròpia capacitat per millorar les coses i la seva habilitat de presa de decisions.

Todo va a salir bien

#educaCOVID19

La COVID-19 està tenint un impacte molt important en el dret a l'educació de milions d'estudiants, en els docents i centres educatius i les famílies. Calen solucions innovadores, recursos i temps, però també paciència i bona voluntat. Junts podem superar aquest sotrac educatiu i convertir-lo en una oportunitat d'aprenentatge. Fem que tot vagi bé!

Descobreix més