Qüestions rellevantsCom ajudar als xiquets i les xiquetes d’ucraïna

S'estima que, abans que esclatara el conflicte, a Espanya residien 112.000 persones provinents d'Ucraïna, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La crisi d'Ucraïna és un conflicte pròxim sobre el qual la societat en el seu conjunt està informada i sensibilitzada. En moments de crisi humanitària, la població sol mostrar solidaritat i bona voluntat per a ajudar. Aquesta resposta social cal valorar-la de manera positiva en la seua intenció i multitud d'expressions, encara que ha de ser conduïda i articulada des de les institucions públiques per a assegurar la deguda protecció de la població civil –especialment de la infància–, el correcte ús dels recursos i aconseguir un major impacte de l'acció humanitària.

Les administracions públiques tenen, a més, algunes responsabilitats indelegables en una situació d'aquestes característiques.

Des d'UNICEF Espanya volem respondre en aquest document a algunes inquietuds i preguntes que ens plantegen i que ens plantegem en aquests moments.

14 qüestions rellevants

UNICEF, igual que altres agències i organitzacions humanitàries, té una política molt estricta en relació a les donacions de materials en espècie a causa de les diverses implicacions que poden sorgir.

La gestió de proveïdors i compres d'UNICEF Internacional es realitza de forma centralitzada des de la nostra Central de Subministraments situada a Copenhaguen, segons determinats procediments i especificacions que asseguren la millor operació logística i la major eficiència en l'ús dels recursos. UNICEF Espanya no intervé en aquests processos.

En la pàgina web www.unicef.org està publicada la informació i requisits necessaris relatius a la gestió de subministraments, incloent els passos per a accedir als processos de selecció de proveïdors a través de la web de United Nations Global Marketplace.

La millor manera de canalitzar l'ajuda en aquests moments és a través de donacions econòmiques, ja que ens permet proporcionar ajuda urgent, adquirir de manera ràpida i segura els subministraments necessaris que compleixen els estàndards humanitaris i enviar-los a la població afectada.

Donar per als xiquets i xiquetes d'Ucraïna

Més informació:

En aquests moments, es desconeix el nombre total de xiquets i xiquetes provinents d'Ucraïna que estan entrant al nostre país, ja que no s'ha facilitat una xifra oficial. Cal tindre en compte que les entrades s'estan produint a través de les fronteres terrestres i, per tant, és complicat realitzar un control detallat.

No obstant això, per ara, el nombre de xiquets i xiquetes que han arribat és reduït en comparació amb les xifres que es manegen als països limítrofs. Aquesta situació podria variar en funció de com evolucione la guerra. El nombre de famílies que arriben al nostre país fluctuarà molt probablement dia a dia a mesura que el flux de refugiats avance.

Molts xiquets i xiquetes en trànsit, tant dins com fora d’Ucraïna, no estan acompanyats o s’ha vist separats dels seus familiars. Així mateix, vora 100.000 xiquets vivien en institucions o internats en Ucraïna quan va començar el conflicte i quasi la meitat tenen discapacitat.

Quan aquestes institucions tracten de traslladar als xiquets i xiquetes als països veïns cercant seguretat, és essencial que es preguen les mesures en l’interés superior del xiquet, i que es puga garantir el consentiment dels seus pares o persones responsables. 

Traslladar als xiquets a un lloc segur no ha d'impedir la possibilitat d'una reunificació familiar en el futur. Sota cap circumstància s'ha de separar a famílies com a resultat d'una reubicació o moviments d'evacuació.

Els xiquets sense atenció parental estan en un risc major de patir abús, violència i explotació. Per a les dones i xiquetes, sobretot les que viatgen soles, la violència de gènere –que inclou tràfic per a l'explotació sexual- és un perill real.

A mesura que les famílies es mouen cap a i als països veïns cercant protecció, poden trobar dificultats per a identificar ajuda de confiança. 

Hi ha milers de voluntaris donant suport i orientant als refugiats en els punts fronterers. Però l'allau d'atenció, especialment entre voluntaris sense registrar, també dona cobertura a grups violents i il·lícits, com a traficants o tractants, que es fan passar per “bons samaritans”.

Molts refugiats –la gran majoria, xiquets i dones- arriben als països veïns sota una pressió inimaginable. Estan famolencs, exhaustos i angoixats. Pot ser que no parlen la llengua local. 

I, entre el caos i la confusió, se'ls poden acostar, sense que ells ho sàpien, particulars o xarxes criminals que no busquen connectar-los amb els serveis essencials (registre governamental, refugi, atenció sanitària, educació i altres), sinó abusar de la seua vulnerabilitat. 

Distingir a les bones persones dels quals busquen un benefici personal pot ser impossible en aqueixes circumstàncies.

Si eres un voluntari no registrat donant ajuda, segueix aquestes pautes de protecció si et trobes a un xiquet que està sol:

  • No assumisques que està perdut. Verifica que no està acompanyat o que ha quedat separat de la seua família. No separes a un xiquet dels seus pares, germans o altres parents amb els quals estiguera viatjant.
  • Atés que el cuidador podria ser a prop, pregunta als refugiats dels voltants si coneixen al xiquet. No ho deixes. Llevat que hi haja un perill imminent, queda't en un lloc amb el xiquet fins que pugues esbrinar el parador del seu cuidador i garantir que queda en bones mans.
  • Sota cap circumstància deixes al xiquet amb un altre voluntari. No acceptes ajuda d'altres voluntaris que s'oferisquen a acompanyar-li a un lloc segur.
  • Si, després de seguir aquests passos, creus que ell no està sol o ha sigut separat de la seua família, pregunta'ls el seu nom, edat, ciutat de procedència i informació sobre la seua família. Registra qualsevol informació addicional que puga ajudar a les autoritats en la identificació i reunificació familiar. Si el xiquet no pot proporcionar aqueixa informació, pregunta a altres refugiats que hagen viatjat prop d'ell el què saben.
  • Mantingues la roba i pertinences del xiquet amb ell en tot moment. Això podria ajudar les autoritats a trobar a la família.
  • Contacta amb una autoritat competent –el govern municipal, la policia fronterera o els serveis consulars d'Ucraïna al país d'acolliment. Comparteix la localització i informació del xiquet, i segueix les instruccions de l'autoritat. No deixes al xiquet.
  • No compartisques informació del xiquet amb ningú més, a part de les autoritats.
  • Explica al xiquet què passarà a continuació. No li prometes que trobaràs als seus pares. Això podria causar-li major confusió i estrés si, en comptes d'anar amb els seus pares, acaba en mans de l'autoritat competent o dels serveis de protecció infantil.
  • No li deixes fins que estiga en bones mans, amb l'autoritat competent o amb els treballadors de protecció. No li deixes amb ningú més.

L'arribada dels xiquets i xiquetes que estiguen sols ha de coordinar-se amb el sistema de protecció de la infància del país d'origen o països limítrofs que l'hagen identificat, amb la finalitat de garantir la seua protecció.

A Espanya, la competència per a l'acolliment de xiquets i xiquetes sols és atribuïda a les comunitats autònomes, el sistema oficial de protecció de la infància. Per tant, qualsevol persona interessada per aquest o altres assumptes relacionats amb l'acolliment ha de dirigir-se a la Conselleria de la seua comunitat autònoma encarregada de família, infància o assumptes socials. Aquesta és la millor manera d’assegurar-se de que la informació es fiable i de que les iniciatives estan coordinades amb les autoritats competents. 

L'acolliment es realitza seguint un procediment regulat, que, donada la seua complexitat, es demora un temps considerable, per a assegurar els drets i necessitats del xiquet o de la xiqueta. A més, hi ha una sèrie de requisits fonamentals que cal tindre en compte: 

  1. El xiquet o xiqueta ha d'estar en situació de desemparament confirmada, sense que queden dubtes sobre això; és a dir, ha d'estar privat de la deguda protecció, atenció i cura.  Donades les característiques d'aquesta emergència en concret, una opció és aplicar la figura de la guarda de fet, que permet una protecció immediata, sempre sota la supervisió de l’administració competent.  
  2. S'aplica el principi de l’interès superior del menor per a garantir que la millor decisió per a aqueix xiquet, en aqueix cas en concret, consisteix a buscar una família d'acolliment en un altre país, en aquest cas el nostre. No obstant això, l'autoritat competent pot decidir una mesura de protecció diferent, com és l'acolliment residencial, és a dir en centres o residències sustentats per fons públics.
  3. És imprescindible determinar que les famílies d'acolliment són idònies i que se segueix el procés que determinen les entitats de protecció de cada comunitat autònoma. Les mesures permanents no són aconsellables, perquè s'ha d'intentar la reunificació familiar en cas que hi haja supervivents després de la guerra.

Més informació:

L'adopció internacional no cap en situacions de conflicte o postconflicte. Els xiquets i xiquetes poden tindre familiars que sobrevisquen i és prioritari aconseguir la seua reunificació.

En aquests contextos, a més, les autoritats reconegudes no solen controlar tot el territori nacional i el funcionament de les estructures judicials i administratives sol interrompre's o patir dures limitacions. Els documents i processos necessaris resulten pràcticament impossibles de garantir. 

Pel que fa a l'acolliment familiar dels xiquets que arriben sense la companyia d'adults referents a Espanya, tot depén del que l'autoritat de protecció de la infància considere que és el més recomanable per a ells, després d'avaluar el seu interés superior.

Podria decidir un acolliment familiar o residencial, però sempre ha de ser una mesura de caràcter temporal. Les mesures permanents no són aconsellables, perquè s'ha d'intentar sempre la reunificació familiar en cas que hi haja supervivents després de la guerra.

No obstant això, la llei espanyola preveu l'avaluació periòdica de la mesura de protecció, per a garantir que s'adapta a les circumstàncies de cada xiquet en tot moment.

En qualsevol cas, s’ha de garantir-se un ambient pròxim i l'acompanyament, perquè s'atenguen les necessitats específiques dels xiquets afectats per conflictes armats. A més, és important mantindre el contacte amb la comunitat ucraïnesa a Espanya.

El procés d'acolliment a famílies provinents d'Ucraïna es realitzarà seguint el procediment regulat i liderat per la Direcció General de Programes de Protecció Internacional i Atenció Humanitària en coordinació amb les comunitats autònomes, autoritats locals i entitats socials especialitzades.

Són aquestes últimes les que solen informar en els seus canals de comunicació sobre les necessitats i possibilitats de col·laboració i a les quals es poden dirigir les persones i grups que vulguen manifestar la seua solidaritat i ajuda amb les famílies ucraïneses desplaçades.

El Ministeri d'Inclusió ha habilitat una pàgina amb informació sobre com col·laborar amb els afectats per la guerra a Ucraïna. Algunes comunitats autònomes també han publicat informació sobre diferents vies de col·laboració.

En cas que es produïsca l'arribada d'un número molt elevat de famílies ucraïneses o mares amb fills/filles –en el cas d'Espanya, encara les xifres són baixes i es desconeix si arribaran a ser elevades– és molt important ser conscients que, a més d'afrontar traumes associats a la guerra i als comiats dels sers estimats, tindran sentiments de desarrelament i necessitats d'integració en la societat d'acolliment.

Els xiquets i les xiquetes ucraïnesos, en qüestió de dies o setmanes, es veuran obligats a adaptar-se a un nou entorn, idioma, costums i cultura. Per això, serà molt important mostrar una actitud d'acolliment en veïnats i escoles, i estar atents a les peticions de col·laboració que es llancen des d'ajuntaments o centres educatius, que tenen un rol essencial en l'articulació de l'acolliment i en la prestació dels serveis essencials.

Segons la informació disponible en aquest moment dels nostres equips en terreny, la meitat dels refugiats que estan fugint d'Ucraïna són menors d'edat i la majoria d'ells viatgen acompanyats d'adults. Molts ho estan fent amb les seues mares, però hi ha xiquets i xiquetes que estan amb altres adults de referència (per exemple, oncles o amics) perquè els seus pares han optat per quedar-se al país. Podria haver-hi també xiquets no acompanyats que viatgen solos.

En situacions de desplaçaments massius augmenten exponencialment els riscos de violència, tracta, explotació i abús per a la infància. Per això, és fonamental que es reforcen els mecanismes de protecció de la infància en totes les etapes del camí. També a Espanya. Al costat d'aquesta prioritat, resulta fonamental també que reben atenció psicosocial (donades les situacions traumàtiques viscudes) i acompanyament per a una adequada inserció lingüística, educativa i social.

Totes les persones que procedeixen d'Ucraïna tenen dret a demanar asil però la Unió Europea ha arribat a un acord per a concedir protecció temporal de manera automàtica als ciutadans ucraïnesos desplaçats, permetent-los viatjar amb llibertat dins de la Unió, instal·lar-se en qualsevol país membre, buscar ocupació i accedir a assistència mèdica, protecció social i educació. Aquest acord s'activarà per un any, prorrogable a tres.

Si no tenen mitjans econòmics suficients, tenen dret a ser atesos durant un nombre de mesos en el Sistema d'Acolliment a Refugiats que gestiona el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

No obstant això, un número important de les famílies ucraïneses que arriben podrien ser acollides per les seues pròpies xarxes familiars en els seus domicilis.

Espanya ja està fent passos per a implementar aquesta normativa i evitar un retard excessiu en la gestió d'expedients. 

Un repte important serà evitar que es generen barreres d'accés a drets bàsics (com anar al col·legi, obtindre la targeta sanitària o accedir a la protecció social). Per això, serà crucial també garantir que les famílies compten amb informació i suport per a poder realitzar els tràmits necessaris.

Finalment, cal tindre en compte que si els xiquets i xiquetes ucraïnesos arriben sols, seran atesos per les entitats públiques de protecció de les comunitats autònomes, en famílies acollidores o centres residencials. Caldrà parar atenció a la seua situació d'especial vulnerabilitat, ja que han viscut situacions traumàtiques, es troben fora del seu context habitual i manquen de referents, la qual cosa augmenta el risc de ser abusats o explotats.

El sistema de protecció de la infància a Espanya presenta diverses mancances i s'enfronta a nombrosos reptes. Per a brindar la millor atenció i protecció possibles als xiquets i les xiquetes ucraïnesos serà necessari el seu enfortiment: en recursos humans i materials, capacitació i formació específica per a atendre la infància refugiada.

Les imatges que ens arriben del sofriment i la devastació produïda per qualsevol catàstrofe o conflicte ens mostren l'horror físic i psicològic que afronten les víctimes. Aquestes imatges tenen un fort impacte per a la societat i són especialment dures per als xiquets i xiquetes. Aquestes són algunes claus que poden ajudar xiquets i xiquetes a comprendre i assimilar l'existència de conflictes o catàstrofes humanitàries.

1. Busca temps i espai per a compartir el que estem sentint

  • Pares i mares poden fer costat als seus fills deixant-los expressar els seus sentiments sobre el conflicte o catàstrofe, dient-los que és normal sentir-se preocupats o tristes. Cal assegurar-los que són volguts i que seran protegits si una cosa dolenta ocorre alguna vegada.
  • És necessari estar disponibles per a ells i donar-los temps i atenció addicional en els dies després, no sols per a parlar del conflicte o catàstrofe, sinó també per a altres converses, o només per a passar el temps.

2. No tots responem igual, encara que sentim el mateix

  • L'edat dels xiquets i xiquetes influeix molt en la seua manera de rebre i respondre davant aquesta situació. Per exemple, als quatre anys mostrarà la seua preocupació volent dormir en el llit dels seus pares, amb huit anys intentarà no anar al col·legi (potser dient que es troba mal) i en l'adolescència discutirà més del normal amb els seus pares.
  • Recrear el conflicte o catàstrofe amb jocs és una manera que els xiquets més xicotets puguen desenvolupar un sentit de control i minimitzar la seua ansietat sobre un esdeveniment potencialment traumàtic de la mateixa manera que un adult xarra i comparteix la seua experiència amb uns altres.

3. Hi ha notícies que no són aptes per a xiquets

  • Els pares i mares han d'anar amb compte amb l'exposició dels seus fills a les notícies sobre desastres naturals o conflictes en els mitjans de comunicació. Escoltar o veure notícies impactants pot causar trauma addicional i/o insensibilitzar a un xiquet o xiqueta sobre qüestions violentes i les seues conseqüències.
  • És important també ajudar xiquets, xiquetes i adolescents a processar les notícies que reben d'un esdeveniment d'aquest tipus. Els adults hem d'ajudar-los a expressar les seues pors i, posteriorment, recordar-los que la majoria de la gent que els experimenta sobreviu, incidint en què en aqueix moment està segur.

4. Si el conflicte o catàstrofe són molt pròxims: suport especial

  • Quan el conflicte o catàstrofe són pròxims o afecten directament una família les reaccions poden durar molt de temps després del fet. Un assessorament psicològic per a un xiquet, xiqueta o adolescent immediatament després pot reduir els efectes negatius a llarg termini.

En els nostres centres educatius hi ha xiquets i xiquetes d'origen rus o ucraïnés. Comparteixen cultura, tradicions i moltes paraules, entre elles la paraula "Pau". La geopolítica internacional els està enfrontant, però això no té per què traslladar-se a les aules i els barris.

Proposem algunes idees per a abordar aquesta qüestió a nivell educatiu des d'una perspectiva de clima escolar i salut mental:

  • Cuida la salut mental
  • Menys dades, més empatia i comprensió
  • Aborda el tema amb rapidesa
  • Aborda el tema amb discreció
  • Aborda el tema amb transparència
  • Controla les tafaneries i el bullying

Més informació:

La ucraïnesa és la catorzena nacionalitat en termes de població estrangera a Espanya.

És fonamental garantir el benestar de tots els xiquets i xiquetes ucraïnesos i frenar qualsevol possible situació de discriminació. 

No hem d'oblidar que, una vegada al país d'acolliment, la infància refugiada ha d'afrontar les dificultats d'integrar-se en un nou país, aprendre l'idioma i, a vegades, enfrontar-se a discriminació. Hem de recordar que cada xiquet o xiqueta mereix protecció, atenció i tota l'ajuda i els serveis necessaris per a tirar avant, i cal prestar una atenció especial a la infància vulnerable, entre la qual es troben els xiquets i xiquetes refugiats i migrants.

Podem transmetre aquests missatges en el nostre entorn i xarxes de comunicació per a evitar qualsevol cas de discriminació.

Els governs locals també tenen molt a fer a l'hora de garantir una inclusió reeixida de persones refugiades. Per exemple:

  • Adoptar mesures per a garantir l'accés adequat dels migrants i refugiats als serveis públics tenint en compte consideracions culturals, d'edat i de gènere. Reforçar els serveis d'interpretació i la informació adaptada a la infància.

  • Garantir la coordinació dels serveis municipals dirigits a la infància amb el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, les Conselleries de les comunitats autònomes (Educació, Sanitat i Família/Infància) i entitats socials expertes per a assegurar entorns protectors de la infància en els dispositius d'acolliment a refugiats, així com una correcta identificació de necessitats: suport jurídic, suport psicosocial, accés a l'habitatge i protecció social, inclusió laboral, escolarització, assistència sanitària i oci, esports i temps lliure, fonamentals per a la gestió de l'estrés post traumàtic.

  • Promoure iniciatives socials per a combatre la discriminació, el racisme i la protecció dels drets humans en el municipi, incloses les campanyes de comunicació externa o eines de comunicació interna i formació de funcionaris.

  • Generar espais de convivència, amb enfocament d'interculturalitat, on es promoga la cultura de pau i la no discriminació.

Més informació:

Quan el benestar psicosocial es veu interromput per una guerra o crisi humanitària, pot provocar un impacte en el desenvolupament psicològic i social dels xiquets, xiquetes i adolescents.

Cada persona respon de manera diferent a situacions difícils, algunes d'aquestes són reaccions normals al principi, si no remeten en 1 mes aproximadament, és quan s'ha d'acudir a un professional expert i/o al seu Centre de Salut d'Atenció Primària.

Els familiars i cuidadors estan vivint la mateixa situació de crisi humanitària, per la qual cosa també és comú que experimenten reaccions diverses. En aquestos casos, cuidar-se a un mateix no és egoista, de fet, és responsable. Significa poder continuar sent eficaç per a ajudar als altres.

Per a ajudar als xiquets i adolescents a sentir-se segurs i protegir-los de més danys, t'oferim una sèrie de recomanacions en funció de l'edatwww.unicef.es/infancia-refugiada