Qüestions rellevantsCom ajudar els nens i les nenes d'Ucraïna

S'estima que abans que esclatés el conflicte, a Espanya hi residien unes 112.000 persones provinents d'Ucraïna, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La guerra a Ucraïna és un conflicte proper sobre el qual la societat en conjunt està informada i sensibilitzada. En moments de crisi humanitària, la població acostuma a mostrar solidaritat i bona voluntat per ajudar.

Aquesta resposta social cal valorar-la de forma positiva en la seva intenció i multitud d'expressions, encara que ha de ser conduïda i articulada des de les institucions públiques per assegurar la deguda protecció de la població civil, especialment de la infància, el correcte ús dels recursos i aconseguir un impacte més gran de l'acció humanitària.

A més, les administracions públiques tenen algunes responsabilitats indelegables en una situació d'aquestes característiques.

Des d'UNICEF Espanya volem donar resposta en aquest document a algunes inquietuds i preguntes que ens plantegen i que ens plantegem en aquests moments.

14 qüestions rellevants

UNICEF, com altres agències i organitzacions humanitàries, té una política molt estricta en relació amb les donacions de materials en espècie a causa de les diverses implicacions que poden sorgir.

La gestió de proveïdors i compres d'UNICEF Internacional es realitza de forma centralitzada des de la nostra central de subministraments situada a Copenhaguen, d’acord a determinats procediments i especificacions que asseguren la millor operació logística i la més gran eficiència en l'ús dels recursos. UNICEF Espanya no intervé en aquests processos.

A la pàgina web www.unicef.org està publicada la informació i requisits necessaris relatius a la gestió de subministraments, incloent-hi els passos per accedir als processos de selecció de proveïdors a través del web de l'United Nations Global Marketplace.

La millor manera de canalitzar l'ajuda en aquests moments és a través de donaciones económicas, ja que ens permet proporcionar ajuda urgent, adquirir de forma ràpida i segura els subministraments necessaris que compleixen els estàndards humanitaris i enviar-los a la població afectada.

Més informació:

En aquests moments, no se sap el nombre total de nens i nenes provinents d'Ucraïna que estan entrant al nostre país, ja que no s'ha facilitat una xifra oficial. Cal tenir en compte que moltes entrades s'estan produint a través de les fronteres terrestres i, per tant, és complicat fer un control detallat.

Tot i això, ara per ara, el nombre de nens i nenes que ha arribat és reduït en comparació amb les xifres que disposen els països limítrofs. Aquesta situació podria variar en funció de com evolucioni la guerra. El nombre de famílies que arribi al nostre país fluctuarà molt probablement dia a dia, a mesura que el fluix de refugiats avanci.

Molts infants en trànsit, tant dins com fora d'Ucraïna, no estan acompanyats o han estat separats dels seus familiars. Alhora, prop de 100.000 infants vivien en institucions o internats a Ucraïna quan va començar l'escalada de la crisi i gairebé la meitat tenen discapacitat.

Tot i això, ara per ara, el nombre de nens i nenes que ha arribat és reduït en comparació amb les xifres que disposen els països limítrofs. El nombre de famílies que arribi al nostre país fluctuarà molt probablement dia a dia, a mesura que el fluix de refugiats avanci.

Traslladar els infants a un lloc segur no ha d'impedir la possibilitat d'una reunificació familiar en el futur. En cap circumstància s'ha de separar famílies com a resultat d'una reubicació o moviments d'evacuació.

Els infants sense atenció parental estan en un risc més gran de patir abús, violència i explotació. Per a les dones i les nenes, sobretot les que viatgen soles, la violència de gènere -que inclou tracta per a l'explotació sexual- és un perill real.
 

A mesura que les famílies es mouen cap ai als països veïns a la recerca de protecció, poden trobar dificultats per identificar ajuda de confiança.

Hi ha milers de voluntaris donant suport i orientant els refugiats als punts fronterers. Però l'allau d'atenció, especialment entre voluntaris sense registrar, també dóna cobertura a grups violents i il·lícits, com ara traficants o tractants, que es fan passar per “bons samaritans”.

Molts refugiats –la gran majoria, infants i dones– arriben als països veïns sota una pressió inimaginable. Estan afamats, exhausts i angoixats. Potser no parlen la llengua local.

I, entre el caos i la confusió, se'ls poden acostar, sense que ells ho sàpiguen, particulars o xarxes criminals que no busquin connectar-los amb els serveis essencials (registre governamental, refugi, atenció sanitària, educació i altres), sinó aprofitar-se de la seva vulnerabilitat.

Distingir les bones persones dels qui busquen un benefici personal pot ser impossible en aquestes circumstàncies.
 

Si ets un voluntari no registrat donant ajuda, segueix aquestes pautes de protecció si et trobes un nen que està sol:

  • No assumeixis que està perdut. Verifica que no està acompanyat o que ha quedat separat de la família. No separis un infant dels seus pares, germans o altres parents amb qui estigués viatjant.
  • Atès que el cuidador podria estar a prop, pregunta als refugiats dels voltants si coneixen l’infant. No ho deixis. Llevat que hi hagi un perill imminent, queda't en un lloc amb l’infant fins que puguis esbrinar el parador del seu cuidador i garantir que queda en bones mans.
  • Sota cap circumstància deixis l’infant amb un altre voluntari. No accepteu ajuda d'altres voluntaris que s'ofereixin a acompanyar-lo a un lloc segur.
  • Si, després de seguir aquests passos, creus que l’infant no està sol o ha estat separat de la seva família, pregunta-li el nom, l'edat, la ciutat de procedència i la informació sobre la seva família. Registra qualsevol informació addicional que pugui ajudar les autoritats en la identificació i la reunificació familiar. Si l’infant no pot proporcionar aquesta informació, pregunta a altres refugiats que hagin viatjat a prop seu què saben.
  • Mantingues la roba i pertinences de l’infant amb ell en tot moment. Això podria ajudar les autoritats a trobar la família.
  • Contacta amb una autoritat competent -el govern municipal, la policia fronterera o els serveis consulars d'Ucraïna al país d'acollida. Comparteix la localització i la informació de l’infant, i segueix les instruccions de l'autoritat. No deixis l’infant.
  • No comparteixis informació de l’infant amb ningú més, a banda de les autoritats.
  • Explica a l’infant què passarà a continuació. No li prometis que trobaràs els pares. Això podria causar més confusió i estrès si, en comptes d'anar amb els pares, acaba en mans de l'autoritat competent o dels serveis de protecció infantil.
  • No us deixeu fins que estigui en bones mans, amb l'autoritat competent o amb els treballadors de protecció. No el deixis amb ningú més.

L'arribada dels nens i nenes que estiguin sols s'ha de coordinar amb el sistema de protecció de la infància del país d'origen o països limítrofs que els hagin identificat, per tal de garantir-ne la protecció.

A Espanya, la competència per a l'acolliment de nens i nenes sols està atribuïda a les comunitats autònomes, el sistema oficial de protecció de la infància. Per tant, qualsevol persona interessada en l'acolliment d’infants sols ha de dirigir-se a la Conselleria de la comunitat autònoma encarregada de família, infància o afers socials. Aquesta és la millor manera d'assegurar-se que la informació és veraç i que les iniciatives que sorgeixen estan coordinades per l'autoritat competent.

L'acolliment es realitza seguint un procediment regulat que, atesa la seva complexitat, demora un temps considerable per assegurar els drets i les necessitats del nen o de la nena. A més, hi ha una sèrie de requisits fonamentals que cal tenir en compte:

  1. El nen o nena ha d'estar en situació de desemparament confirmada, sense cap mena de dubte, és a dir, ha d'estar privat de la deguda protecció, atenció i cura.
  2. S'aplica el principi de l'interès superior del menor per garantir que la millor decisió per a aquest infants, en aquest cas en concret, consisteix a cercar una família d'acollida a un altre país, en aquest cas el nostre. No obstant això, l'autoritat competent pot decidir una mesura de protecció diferent, com és l'acolliment residencial, és a dir, en centres o residències sustentats per fons públics. 
  3. És imprescindible determinar que les famílies d'acollida són idònies i que se segueix el procés que determinen les entitats de protecció de cada comunitat autònoma. Les mesures permanents no són aconsellables, perquè cal intentar la reunificació familiar en cas que hi hagi supervivents després de la guerra. 

Més informació:

L'adopció internacional no és possible en situacions de conflicte o post conflicte. Els nens i nenes poden tenir familiars que sobrevisquin i és prioritari aconseguir-ne la reunificació.

En aquests contextos, a més, les autoritats reconegudes no solen controlar tot el territori nacional i el funcionament de les estructures judicials i administratives sol interrompre's o patir dures limitacions. Els documents i els processos necessaris resulten pràcticament impossibles de garantir.  

Pel que fa a l'acolliment familiar dels infants que arriben sense la companyia d'adults referents a Espanya, tot depèn d’allò que l'autoritat de protecció de la infància consideri que és el més recomanable per a ells, després d'avaluar-ne el seu interès superior.

Es podria decidir un acolliment familiar o residencial però sempre ha de ser una mesura de caràcter temporal. Les mesures permanents no són aconsellables, perquè cal intentar sempre la reunificació familiar en cas que hi hagi supervivents després de la guerra.

Tot i això, la llei espanyola preveu l'avaluació periòdica de la mesura de protecció, per garantir que s'adapta a les circumstàncies de cada infant en tot moment.

Sigui quina sigui la mesura de protecció, cal garantir un ambient proper i l'acompanyament, perquè s'atenguin les necessitats específiques dels infants afectats per conflictes armats. A més, és important mantenir el contacte amb la comunitat ucraïnesa a Espanya.

El procés d'acollida a famílies provinents d'Ucraïna es farà seguint el procediment regulat i liderat per la Direcció General de Programes de Protecció Internacional i Atenció Humanitària en coordinació amb les comunitats autònomes, les autoritats locals i les entitats socials especialitzades.

Són aquestes últimes les que solen informar als seus canals de comunicació sobre les necessitats i possibilitats de col·laboració i a les quals es poden dirigir les persones i grups que vulguin manifestar la seva solidaritat i ajuda amb les famílies ucraïneses desplaçades.

El Ministeri d'Inclusió ha habilitat una pàgina amb informació sobre como col·laborar amb els afectats per la guerra a Ucraïna. Algunes comunitats autònomes també han publicat informació sobre diferents vies de col·laboració.

En cas que es produeixi l'arribada d'un nombre molt elevat de famílies ucraïneses, és molt important ser conscients que, a banda d'afrontar traumes associats a la guerra i als comiats dels éssers estimats, tindran sentiments de desarrelament i necessitats d'integració dins la societat d'acollida. 

Els nens i nenes ucraïnesos, en qüestió de dies o setmanes, es veuran obligats a adaptar-se a un nou entorn, idioma, costums i cultura. Per això, serà molt important mostrar una actitud d'acollida a veïnats i escoles, i estar atents a les peticions de col·laboració que es llencin des d'ajuntaments o centres educatius, que tenen un rol essencial en l'articulació de l'acollida i en la prestació dels serveis essencials.

Segons la informació disponible en aquest moment dels nostres equips en terreny, la meitat dels refugiats que estan fugint d'Ucraïna són menors d’edat i la majoria viatgen acompanyats d'adults. Molts ho estan fent amb les seves mares, però hi ha nens i nenes que estan amb altres adults de referència (per exemple oncles o amics) perquè els seus pares han optat per quedar-se al país. Podria haver-hi també infants no acompanyats que viatgen sols.

Amb aquests desplaçaments massius augmenten exponencialment els riscos de violència, tràfic, explotació i abús per a la infància. Per això, és fonamental que es reforcin els mecanismes de protecció de la infància a totes les etapes del camí. També a Espanya. A més, és important també que rebin atenció psicosocial (atesa les situacions traumàtiques viscudes) i acompanyament per a una adequada inserció lingüística, educativa i social.

Totes les persones que procedeixen d'Ucraïna tenen dret a demanar asil però la Unió Europea ha arribat a un acord per concedir protecció temporal de forma automàtica als ciutadans ucraïnesos desplaçats, permetent viatjar amb llibertat dins de la Unió, instal·lar-se a qualsevol país membre, cercar ocupació i accedir a assistència mèdica, protecció social i educació. Aquest acord s'activarà per un any, prorrogable a tres.

Si no tenen prou mitjans econòmics, tenen dret a ser atesos durant un nombre de mesos al Sistema d'Acollida a Refugiats que gestiona el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

No obstant això, un nombre important de les famílies ucraïneses que arribin podrien ser acollides per les seves pròpies xarxes familiars als seus domicilis.

Espanya ja està fent passos per implementar aquesta normativa i evitar un retard excessiu en la gestió d'expedients. 

Un repte important serà evitar que es generin barreres d’accés a drets bàsics (com anar a escola, obtenir la targeta sanitària o accedir a la protecció social). Per això, també serà crucial garantir que les famílies compten amb informació i suport per poder fer els tràmits necessaris.

Finalment, cal tenir en compte que si els nens i les nenes ucraïnesos arriben sols, seran atesos per les entitats públiques de protecció de les comunitats autònomes, en famílies acollidores o centres residencials. Caldrà parar atenció a la seva situació d'especial vulnerabilitat, ja que han viscut situacions traumàtiques, es troben fora del seu context habitual i no tenen referents, cosa que augmenta el risc de patir abusos o explotació.

El sistema de protecció de la infància a Espanya presenta diverses mancances i s’enfronta a nombrosos reptes. Per brindar la millor atenció i protecció possibles als nens i nenes ucraïnesos caldrà el seu enfortiment: en recursos humans i materials, capacitació i formació específica per atendre la infància refugiada.

Les imatges que ens arriben del patiment i devastació produïda per qualsevol catàstrofe o conflicte ens mostren l'horror físic i psicològic al què fan front les víctimes. Aquestes imatges tenen un fort impacte per a la societat i són especialment dures per als nens i nenes.

Aquestes són algunes claus que poden ajudar nens i nenes a comprendre i assimilar l'existència de conflictes o catàstrofes humanitàries.

1. Troba temps i espais per compartir allò que estem sentint

  • Pares i mares poden donar suport als fills i filles deixant-los expressar els seus sentiments sobre el conflicte o catàstrofe, dient-los que és normal sentir-se preocupats o tristos. Cal assegurar-los que són estimats i que seran protegits si alguna cosa dolenta passa alguna vegada.
  • Cal estar disponibles per a ells i elles i donar-los temps i atenció addicional els dies després, no només per parlar del conflicte o catàstrofe, sinó també per a altres converses, o només per passar el temps.

2. No tothom respon igual, encara que sentim el mateix

  • L'edat dels nens i nenes influeix molt en la manera de rebre i respondre davant d'aquesta situació. Per exemple, als quatre anys mostrarà la seva preocupació volent dormir al llit dels seus pares, amb vuit anys intentarà no anar a l'escola (potser dient que es troba malament) i a l'adolescència discutirà més del que és normal amb els seus pares.
  • Recrear el conflicte o catàstrofe amb jocs és una manera perquè els infants més petits puguin desenvolupar un sentit de control i minimitzar-ne l'ansietat sobre un esdeveniment potencialment traumàtic de la mateixa manera que un adult parla i comparteix la seva experiència amb altres.

3. Hi ha notícies que no són aptes per a infants

  • Els pares i mares han de tenir cura amb l'exposició dels fills i filles a les notícies sobre desastres naturals o conflictes als mitjans de comunicació. Escoltar o veure notícies impactants pot causar trauma addicional i/o insensibilitzar un nen o nena sobre qüestions violentes i les seves conseqüències.
  • També és important ajudar nens, nenes i adolescents a processar les notícies que reben d'un esdeveniment d'aquest tipus. Els adults els hem d'ajudar a expressar les seves pors i, posteriorment, recordar-los que la majoria de la gent que els experimenta sobreviu, incidint que en aquell moment està segur.

4. Si el conflicte o catàstrofe són molt propers: suport especial

  • Quan el conflicte o catàstrofe són propers o afecten directament una família les reaccions poden durar molt de temps després del fet. Un assessorament psicològic per a un nen, nena o adolescent immediatament després pot reduir els efectes negatius a llarg termini.

Als nostres centres educatius hi ha nens i nenes d'origen rus o ucraïnès. Comparteixen cultura, tradicions i moltes paraules, entre elles la paraula "Pau". La geopolítica internacional els està enfrontant, però això no ha de traslladar-se a les aules i als barris.

Proposem algunes idees per abordar aquesta qüestió a nivell educatiu des d'una perspectiva de clima escolar i salut mental:

  • Cuida la salut mental
  • Menys dades, més empatia i comprensió
  • Aborda el tema amb rapidesa
  • Aborda el tema amb discreció
  • Aborda el tema amb transparència
  • Controla les xafarderies i el bullying

Més informació:

La ucraïnesa és la decimocuarta nacionalidad en termes de població estrangera a Espanya. 

És fonamental garantir el benestar de tots els nens i nenes ucraïnesos i frenar qualsevol possible situació de discriminació. 

Cal no oblidar que, un cop al país d'acollida, la infància refugiada ha d'afrontar les dificultats d'integrar-se en aquest, aprendre l'idioma i, de vegades, enfrontar-se a discriminació. Hem de recordar que cada nen o nena mereix protecció, atenció i tota l'ajuda i els serveis necessaris per tirar endavant, i cal prestar una atenció especial a la infància vulnerable, entre la qual hi ha els nens i nenes refugiats i migrants.

Podem transmetre aquests missatges al nostre entorn i xarxes de comunicació per evitar qualsevol cas de discriminació.

Els governs locals també tenen molt a fer a l'hora de garantir una inclusió amb èxit de persones refugiades. Per exemple:

  • Adoptar mesures per garantir l'accés adequat dels migrants i els refugiats als serveis públics tenint en compte consideracions culturals, d'edat i de gènere. Reforçar els serveis d’interpretació i la informació adaptada a la infància.
  • Garantir la coordinació dels serveis municipals adreçats a la infància amb el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, les Conselleries de les comunitats autònomes (Educació, Sanitat i Família/Infància) i entitats socials expertes per assegurar entorns protectors de la infància a els dispositius d'acollida a refugiats, així com una identificació correcta de necessitats: suport jurídic, suport psicosocial, accés a l'habitatge i protecció social, inclusió laboral, escolarització, assistència sanitària i lleure, esports i temps lliure, fonamentals per a la gestió de l'estrès post traumàtic.
  • Promoure iniciatives socials per combatre la discriminació, el racisme i la protecció dels drets humans al municipi, incloses les campanyes de comunicació externa o eines de comunicació interna i formació de funcionaris.
  • Generar espais de convivència, amb enfocament d’interculturalitat, on es promogui la cultura de pau i la no discriminació. 

Més informació:

Quan el benestar psicosocial es veu interromput per una guerra o una crisi humanitària, pot provocar un impacte en el desenvolupament psicològic i social dels nens, nenes i adolescents.

Cadascú respon de forma diferent a situacions difícils, algunes d'aquestes són reaccions normals al principi i, si no remeten en 1 mes aproximadament, és quan cal acudir a un professional expert i/o al seu Centre de Salut d'Atenció Primària.

Els familiars i cuidadors estan vivint la mateixa situació de crisi humanitària, per la qual cosa també és comú que experimentin reaccions diverses. En aquests casos, cuidar-se un mateix no és egoista, de fet, és responsable. Significa poder continuar sent eficaç per ajudar els altres.

Per ajudar els infants i adolescents a sentir-se segurs i protegir-los de danys més grans, t'oferim una sèrie de recomanacions en funció de l'edatwww.unicef.es/infancia-refugiada