3 claus educatives sobre la violència en els mitjans i la infància
El impacto de los contenidos violentos sobre la infancia es un tema controvertido sobre el que no hay una respuesta única y clara. Desde un enfoque de educación en derechos, ¿qué podemos hacer para que los más jóvenes adquieran competencias que les permitan protegerse de esa violencia?
3 claus educatives sobre la violència en els mitjans i la infància
L'impacte dels continguts violents sobre la infància és un tema controvertit sobre el què no hi ha una resposta única i clara. Com podem educar perquè els nens, les nenes i els adolescents adquireixin competències que els permetin protegir-se d'aquesta violència?
"M'oposo a la violència perquè, quan apareix per fer bé,
el bé només és temporal; el mal que fa és permanent."
̶ Mahatma Gandhi
Quins són els efectes principals de l'exposició a continguts violents?
Per poder parlar de l'efecte de la violència audiovisual a la infància, lluny de polèmiques sensacionalistes o d'una despreocupació imprudent, cal conèixer tres conceptes clau que parteixen d'estudis i investigacions en psicologia i neurociència.
Tot i que no afecta totes les persones per igual, ni totes les representacions de violència tenen el mateix impacte, es pot parlar almenys de tres efectes cognitius, conductuals i emocionals de l'exposició a la violència que són rellevants des d'un punt de vista educatiu: dessensibilització, efecte de cultiu i modelatge.
1. Dessensibilització
La violència, sigui real o representada, té diferents efectes emocionals. La majoria (por, ira, tristesa, bloqueig...) són adaptatius: ens ajuden a protegir-nos. Quan la violència (real o representada) s'allarga en el temps, les persones tendim involuntàriament a desensibilitzar-nos. La dessensibilització és un efecte emocional de la violència que ens ajuda a conviure-hi quan no podem evitar-la
La dessensibilització ens protegeix de la incomoditat que ens causen reaccions naturals que experimentem davant de la violència, com la tristesa, la sensació d'impotència o l'enuig i ens permet seguir endavant i sobreviure. És freqüent en nens i nenes que han viscut guerres o maltractaments però també es pot donar en els que s'exposen freqüentment a continguts violents i no adequats a la seva edat.
Una reacció que pot ser adaptativa en situacions de violència real continuada pot ser innecessària i perjudicial quan aquesta violència ve de continguts informatius i d'entreteniment, en convertir-se en un problema educatiu: Un risc de la dessensibilització en la infància és que pot afectar la capacitat d'empatitzar amb els problemes d'altres persones, fet clau per al desenvolupament social.
Resposta educativa
Pel que fa a la resposta que podem donar des de l'àmbit educatiu, cal distingir entre les dues formes de violència: la real i la mediàtica.
A. Resposta a la violència real (viscuda o presenciada)
Davant del trauma produït per la violència real, la millor resposta és anar a professionals especialitzats en el tractament psicològic de nens, nenes i adolescents afectats per la violència. En aquests casos, la resposta educativa ha de ser de prevenció, detecció, acompanyament i suport, però sense intentar aplicar solucions fora del nostre abast com a educadores.
La formació dels educadors (ja siguin docents o familiars) és fonamental per prevenir i detectar les situacions de violència contra la infància a temps i poder actuar com més aviat millor. Al nostre Quadern de protecció per a educadors i centres educatius pots trobar claus que et permetran abordar aquestes situacions.
B. Resposta a la violència representada en mitjans (informativa o de ficció)
Pel que fa a la violència mediàtica, l'educació té un paper encara més protagonista en qüestions com ara:
- Una educació crítica en mitjans.
- L'establiment d'un diàleg amb nens, nenes i adolescents sobre els continguts culturals i el seu significat social des de la primera infància.
- El desenvolupament del criteri de famílies i educadors sobre quins continguts són adequats per a diferents edats.
- La incorporació al currículum de l'estudi de les manifestacions comunicatives actuals, afavorint-ne l'anàlisi i la reflexió sobre la relació amb el context cultural, històric i artístic.
A fi que els educadors adquireixin i reforcin aquestes competències, l'educació permanent és clau, ja que els formats i els mitjans de difusió a l'abast dels infants canvien amb molta rapidesa
2. Efecte de cultiu
És una conseqüència cognitiva de l'exposició a continguts violents. Quan els mitjans donen més protagonisme a la violència que a altres continguts poden provocar la sensació errònia que el món és un lloc ple de perills, en fomentar pors i inseguretats en els més petits i tendències sobreprotectores en els adults.
De la mateixa manera, l'espectacularitat de les escenes d'acció en pel·lícules, vídeos musicals i videojocs són un recurs artístic cridaner que incrementa les audiències d'aquests productes, però que com més els consumim, més els normalitzem i podem arribar a difondre'ls i compartir-los sense considerar els límits d'edat.
Així, més que ser un reflex objectiu de la violència, el sensacionalisme genera violència i és una forma de manipulació emocional, en apel·lar directament a les emocions i evitar l'anàlisi racional dels esdeveniments.
Resposta educativa
Per prevenir l'efecte de cultiu, l'educació en mitjans és fonamental: conèixer com funcionen els mitjans de comunicació, les productores de continguts (cinema, sèries, videojocs...) i les xarxes socials és necessari per poder entendre els seus interessos, tant comunicatius com econòmics i socials i poder interpretar millor la imatge del món que ens ofereixen.
També és important que els nens i nenes aprenguin des de petits a fer servir fonts d'informació diferents i, amb el temps, que adquireixin competències que els permetin valorar el tipus de biaix que presenta cada font. Per exemple: no es poden interpretar de la mateixa manera les dades d'un estudi acadèmic, la informació d'un diari, un publireportatge patrocinat o un post de Facebook. Xarxes socials, grups mediàtics, productores, missatges corporatius... cada font d'informació respon a interessos diferents i conèixer-los ens ajuda a enfortir el nostre criteri i ens protegeix de fenòmens com ara els falsos rumors o les fake news.
No sempre és possible evitar que els infants consumeixin continguts sensacionalistes i inapropiats, però podem guiar-los perquè reflexionin amb nosaltres sobre l'objectivitat, la pertinènça o la importància del missatge que ens ofereixen.
Conèixer els models de comunicació ens pot ajudar a explicar al nostre alumnat els diferents aspectes que influeixen en els missatges que rebem: interessos, capacitats, context... Esquema fet per Gabriela Peña a Mindmeister
3. Modelatge
El modelatge és un efecte conductual referit a la capacitat que tenim les persones per aprendre i replicar conductes per observació de models, siguin reals o de ficció. És el que, comunament, anomenem “imitació”. En el modelatge influeixen algunes variables de situació, per la qual cosa cal parar atenció a algunes claus narratives en els continguts violents que consumeixen nens, nenes i adolescents.
Resposta educativa
Quan els personatges que apareixen en sèries, llibres, pel·lícules i videojocs són violents, ens pot preocupar que els infants i adolescents es deixin portar per models de conducta inadequats i els imitin. Com podem saber el potencial d'imitació de determinats continguts? Aquestes preguntes* ens donen algunes pistes:
- És l'agressor un personatge atractiu?
- És possible empatitzar amb la víctima o ha estat representada com un personatge pla, sense personalitat?
- L'argument justifica la violència?
- Hi ha presència d'armes? La violència és física, psicològica o estructural?
- La violència ha estat representada explícitament? Quant ocupa dins del contingut?
- La representació de la violència és realista o no?
- Existe una recompensa o un càstig a la violència?
- Es veuen les conseqüències de la violència?
- S'està associant la violència i l'humor?
*Adaptat d'Iborra, I. a Cómo informar sobre infancia y violencia. Centro Reina Sofía, 2007
El compromís d'UNICEF amb l'ús d'imatges, especialment en contextos educatius
L'activitat d'UNICEF a tot el món ens porta a ser testimonis de les vulneracions de drets que pateixen nens, nenes i adolescents arreu. Necessitem donar a conèixer aquesta realitat perquè la societat es pugui mobilitzar a favor de la justícia i l'equitat i poder donar veu a la infància, tot conjugant el dret a la informació i la protecció del dret a la imatge dels què apareixen als nostres documents.
Perquè el nostre treball de difusió i promoció dels drets de la infància no entri en conflicte amb el respecte que mereix la dignitat de les persones representades i la sensibilitat de qui veu la imatge, ens guiem per codis rigorosos d'ús de les imatges que afecten tota la nostra activitat. Imatges molt bones es queden al calaix perquè no aconsegueixen complir aquests criteris
En els continguts que proposem per al seu ús a l'aula extremem aquestes prevencions perquè ens sembla absolutament necessari protegir els qui participen en les nostres activitats de qualsevol tipus de violència visual o narrativa. Creiem que és possible parlar amb nens, nenes i adolescents de temes clau sobre drets, desenvolupament, justícia i equitat sense exposar-los a continguts que potser encara no estan preparats per assimilar.
Si tens qualsevol dubte o suggeriment sobre les imatges que proposem per a l'aula o necessites més informació, ens pots contactar educacion@unicef.es
Activitats i recursos sobre pau, resolució de conflictes i no-violència
Últimes notícies al blog
Activitat per celebrar el Dia Mundial de la Infància
Som infància!
Aquest 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància, volem proposar una reflexió sobre què significa la infància i l'adolescència, què ens preocupa, què valorem més, què volem reivindicar des de les aules... Et sumes?