Us prometo 25 segons per acabar amb la pneumònia

Per Sara Collantes, Responsable de Seguiment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) d'UNICEF Espanya

La pneumònia és d'aquestes malalties que ens resulten relativament familiars, sobretot si et mous en entorns amb nens petits. Jo cada hivern escolto alguns casos d'ingressos a l'hospital per aquesta malaltia o de visites nocturnes a urgències quan la tos es torna massa sorollosa...

És veritat que quan m'ho expliquen, em sorgeix un gest de certa preocupació. Està clar que no és un simple refredat. Però immediatament ho relativitzo i em canvia la cara: "Quantes vegades he escoltat jo que hagi mort un nen del meu entorn per pneumònia?... Doncs mai! El tractament que sigui deu funcionar prou bé..." Acabo desitjant que es millori el fill de la meva amiga, i m'atreveixo a continuar sobre la marxa la conversa per altres camins, sense cap remordiment. No sé jo si podria seguir la conversa tan alegrement si pensés dues vegades i prengués consciència d'alguna cosa que com a treballadora d'UNICEF sé: que la pneumònia se'n porta cada any la vida de 1.300.000 infants menors de cinc anys en moltes zones del món. Dóna vertigen intentar assimilar aquesta xifra, buscar referències de col · legis, circs, parcs amb capacitat per tants nens... Avui, Dia Mundial contra la Pneumònia, em sento interpel · lada d'una forma especial. No es tracta d'una malaltia qualsevol. La pneumònia és ni més ni menys la primera causa de mortalitat infantil. Aquí va això. Empasso saliva per intentar digerir que, cada 25 segons, el cor d'un nen deixa de bategar per aquesta causa. 25 segons, 25 passos del meu passeig pel parc diumenge passat. El que trigo a trucar a l'ascensor i baixar al carrer.

La pneumònia no és la típica malaltia desconeguda davant la qual podria sentir-me impotent. Està a l'extrem oposat: és la més remeiable. Es pot tractar amb amoxicil · lina (que reconec sense ser sanitària, en tinc una caixa caducada a casa!) I també prevenir, encara que tot depèn d'on visquis, clar.

A les regions més pobres del planeta, molts infants no poden aconseguir aquest antibiòtic que és tan accessible per a nosaltres. No reben vacunes contra malalties associades (com el xarampió), ni gaudeixen de condicions de vida bàsiques per impedir que la pneumònia els arrenqui la vida: aliments suficients i adequats, recer salubre i segur, aigua potable, abric... De vegades, només es tractaria d'aconseguir que les mares coneguessin que alletant els seus fills poden protegir-los. O estendre l'ús de l'amoxicil · lina, que salvaria més d'1 milió i mig de vides infantils en cinc anys.

És possible acabar amb aquestes morts infantils. Això ho he escrit en moltes ocasions, però ara m'ho repeteixo pausadament a mi mateixa... De sobte, descobreixo que és l'ocasió perfecta perfer la meva promesa als infants del món. Ho tenia pendent... imagino que per por de no complir-la...

"Us prometo que cada vegada que escolti la paraula pneumònia en una conversa, comptaré fins a 25, callaré en senyal d'indignació, explicaré per què ho faig i pensaré en un nou gest solidari, encara que sigui petit, per acabar amb aquesta causa absurda de mortalitat infantil".

M'ho recordareu?