Tunísia, una oportunitat per treballar pels drets dels infants

Hamza viu a Sidi Hcine, un barri de classe obrera als afores de Tunísia. En lloc d’anar a l’escola, treballa al mercat de peix del centre de la ciutat. La història de Hamza és la de molts nens i nenes tunisians, que abandonen l’escola per treballar i ajudar la família.

Segons dades recents, el 98% dels infants en edat escolar a Tunísia ingressen a l’escola primària.  No obstant això, milersd’ells l’abandonen tots els anys, malgrat que l’educació és obligatòria entre els 6 i els 16 anys d’edat.  S’estima que en 2009 abandonarenl’escola 69.000 infants.

Hamza és el fill mitjà d’una família de tres germans.  La seva germana petita té 7 anys i ha començat a anar a l’escola aquest any. Ell ajuda els seus pares a pagar l’educació de la germana.  El seu pare treballa en torns de nit al municipi i la mare treballa d’empleada domèstica.

Falta de seguretat

Durant la sublevació popular ningú en la família podia anar a treballar, a causa del toc de queda, la manca de seguretat i l’absència de transports.  Però, ara les coses semblen millorar, destaca Hamza.

En una jornada molt productiva, Hamza treu 10 dinars tunisians (7 dòlars) del seu treball al mercat de peix, netejant i fent lliuraments.  Però ell es queda amb molt poc d’aquests diners.

"M’agradaria matricular-me en una classe de formació professional", diu.  "Seguiria treballant al mercat els meus dies lliures per poder guanyar diners. Però m’agradaria aprendre un ofici”.

Segons Mehyar Hamadi, funcionari de Protecció Infantil al districte d’Ariana, a l’àrea metropolitana de Tunísia, els infants que abandonen l’escola abans dels 16 anys, i que no poden o no volen reprendre la seva educació, usualment s’han d’enfrontar a una situació complicada.

Centrar-se en els problemes de la infància

En el seu treball amb nens i nenes vulnerables durant més de 10 anys, Mehyar sap com la pobresa, la discriminació, l’abús i la injustícia afecten els més petits.  En 2010, la seva oficina va processar 374 sol·licituds d’ajut.

"Els diners, o més aviat la seva manca, molt sovint és la causa del problema”, afirma.   "La pobresa,especialment quan es combina amb la manca de formació, és un terreny propici per a laviolència, l’explotació, lesprivacions, l’abandonament i tota classe d’abusos infantils", explica.

És difícil dir quants nens i nenes es troben en situació semblant a la de la Hamza o als que descriu Mehyar. Les estadístiques han estat durant molt de temps un problema delicat a Tunísia.  De tota manera, ara la població s’està adonant de la magnitud de les desigualtats al país.

Les xifres són clau a l’hora de fer un pressupost, iUNICEF veu els nous esdevenimentsa Tunísia com una oportunitat per posarmés èmfasi en els problemes de la infància.

Per aconseguir-ho, caldrà estar més atent en tractar assumptes tan sensibles com eltreball infantil, els infants que viuen i treball al carrer, i la recopilació de dades.