Infants i pobresa, un binomi a trencar

La pobresa en la infància ha pujat fins: d'un 25% en 2016 a 27,7% en 2017. És un problema estructural i que continua sent un repte per a les polítiques públiques.

03/07/2018

Molt s’ha escrit i parlat de la pobresa infantil a Catalunya, sobretot arran de la crisi econòmica que colpejà tantes i tantes famílies. Avui, 10 anys després del seu esclat i malgrat els missatges optimistes sobre la situació econòmica actual, la pobresa infantil aquí no només continua sent elevada, sinó que ha augmentat.

D’acord amb l’Enquesta de Condicions de Vida 2017, que l’Idescat acaba de fer pública, el percentatge de risc de pobresa en la infància ha pujat fins el 27,7% -el 2016 era del 25%-. Això significa que 385.600 infants viuen en risc de pobresa a casa nostra. I les dades s’enfilen si més enllà de la pobresa monetària tenim en compte la privació material i la baixa intensitat de treball dels adults que viuen a la llar (l’anomenada taxa AROPE, o at risk of poverty or social exclusion). Llavors el percentatge és del 29,5%.

La pobresa infantil a Catalunya és un problema estructural i que continua sent un repte per a les polítiques públiques. Els infants segueixen ostentant el dubtós privilegi de ser el grup d’edat amb major risc de pobresa. Les dades també posen sobre la taula que tenir fills fa augmentar les probabilitats de patir pobresa: el 24,2% de les llars amb infants viuen en risc de pobresa, molt per sobre del 15,6% de les llars sense fills.

I això no és fruit de la casualitat: les polítiques públiques a favor de la infància a Catalunya són febles. La inversió en protecció social a infants i famílies en relació al PIB és només un terç de la mitjana europea -0,8% contra 2,4%- i les transferències socials aconsegueixen reduir ben poc la pobresa entre els infants.

Els ODS a Catalunya: infància i pobresa

Les dades també ens diuen que Catalunya no respon adequadament al compliment de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que és el marc global de desenvolupament per als pròxims anys i que conté 17 objectius i 169 fites, entre els quals el que estableix avançar cap a l’eradicació de la pobresa.

És per això que UNICEF Comitè Catalunya recorda que és una obligació trencar amb el binomi infància i pobresa i que hem de fer-ho ja. Cal fer-ho invertint més en els nens, les nenes i els adolescents, amb atenció especial cap els més vulnerables, tal i com recull el recent informe d’UNICEF No val a badar. L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya.

I l’equitat ha de ser el principi rector de tota estratègia orientada a la infància, de manera que cap nen i nena quedi enrere. Més enllà de fomentar una ocupació de qualitat i d’enfortir les polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió infantils, fa temps que proposem una prestació per a fill a càrrec de caràcter universal, en la qual l’infant en sigui el titular i que cobreixi els mínims essencials per gaudir d’un nivell de vida adequat.

Invertir en els infants i en els seus drets és invertir en el conjunt de la societat. No fer-ho significa l’incompliment de les obligacions jurídiques derivades de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, i una decisió poc intel·ligent amb greus conseqüències.