18 joves supervivents demanen al món que acabi amb la violència infantil

Tots els dies, milions d'infants a tot el món pateixen situacions de violència que deixen cicatrius inesborrables que els acompanyaran durant tota la seva etapa adulta.

Moltes vegades, les atrocitats queden en l'àmbit privat i són invisibles per a la societat.

18 joves de diferents països han deciditfer visible l'invisible i demanar als líders mundials que posin fi a la violència contra tots els infants del món.

Aquest és el missatge:

"Als líders mundials,

Cada 5 minuts, en algun lloc del món, un nen mor a causa de la violència. Som 18 joves de diferents països del món,supervivents de la violència, eldolor i l'abús.

Hi ha milions de nens com nosaltres.

Ens hem vist obligats a fugir de les nostres cases, lluitar com nens soldats i treballar com a esclaus domèstics. Hem patitviolacions, cops iatacs a les nostres pròpies comunitats. Hem viscut en primera persona l'assassinat dels nostres pares, familiars i amics. Records aterridors que ens regiren l'estómac.

Cap infant hauria de començar així la seva vida.

Al setembre, els líders mundials us reunireu per establir els nous Objectius de Desenvolupament per als propers 15 anys. Com a joves ciutadans del món, us demanem que, junts, construïu un món més segur per als nens.

Esperem que arribi el dia en què els únics blaus que tinguin els nens siguin els que es facin jugant al pati.

Heu d'actuar japer posar fi a la violència contra els infants.

No espereu ni cinc minuts més. Les nostres vides depenen d'això."

Aquests són alguns dels seus testimonis:

VIOLèNCIA INFANTIL al SUDaN DEL SUd: "quan em treguin la bala, Em SENTIRÉ SEGUR"

Boto* és un jove de 16 anys de Sudan del Sud que està rebent tractament per extreure-li una bala del coll. El van disparar quan lluitava a la Facció Cobra, un grup armat del país. "Quan em treguin la bala, em sentiré segur. Si em trobo bé després de la meva operació i puc anar a l'escola, em convertiré en doctor o líder de la meva comunitat. Pot ser que sigui una persona important. No vull viure més enfrontaments i no vull ser soldat. Vull ser doctor i ajudar la gent", diu.

VIOLèNCIA INFANTIL a PORTUGAL: "Em SENTiA CULPABLE DEl SeU COMPORTAMENT"

Amb poc suport familiar, l'Alice, una jove de 18 anys de Portugal, va acabar en una relació en la qual va patirviolència física i psicològica. "Els jocs mentals i la pressió psicològica em feien sentir culpable. Em sentia responsable del seu comportament, encara que sabia que jo no estava fent res dolent. Quan finalment vaig decidir posar fi a la violència psicològica i fer-li front, va començar la violència física: empentes, bufetades i agafades, entre altres coses", explica.

VIOLèNCIA INFANTIL a GAZA: "AL tornaR, NO QUEDAvA res DE la NoSTRA VIDA ANTERIOR"

"En l'última guerra a la Franja de Gaza, els avions israelians vanbombardejar els voltants de casa meva i la gent va començar a cridar. La meva família va decidir fugir de la zona. Vam tornar després de passar un mes de por i desplaçament. No vam trobar res de la nostra vida anterior... Em sento segura quan puc dormir al meu llit sense por a despertar amb la notícia d'una nova guerra", diu la Sabreen, una jove de 15 anys de l'Estat de Palestina.

uneix-te Al NoSTRe MOVIMENT CONTRA LA VIOLèNCIA INFANTIL

Si tu també vols sumar-te a la crida d'aquests joves per un món sense por per als infants, pots unir-te al nostre moviment contra la violència infantil.