República Dominicana: la lliçó d’humanitat dels alcaldes juvenils

Per Javier Cantero, director de Noves Tecnologies i Desenvolupament Organitzatiu d’UNICEF España.

El nostre tercer dia a la República Dominicana ens ha mostrat de nou les enormes fites que es poden aconseguir treballant conjuntament amb aliats estratègics.

De bon matí ens hem dirigit a la Universitat Catòlica de Santo Domingo, on ens hem entrevistat amb el rector, el sacerdot salesià Pare Ramón Alonso i el seu equip. El Pare Alonso, originari de Salamanca que va arribar a Santo Domingo l’any 1954, impressiona per la seva enorme humanitat i per un compromís personal que contagia tot el seu equip. Per a ell, la universitat no és una fàbrica de professionals, sinó el mecanisme per crear homes i dones del demà, compromesos amb la seva societat. L’any passat, la Universitat es va associar amb UNICEF per, amb la seva col·laboració, assessoria i implicació directa, crear l’Observatori de Vigilància dels Drets de la Infància i l’Adolescència. Per mantenir la seva absoluta independència, l’Observatori rebutja tot tipus de subvencions públiques, i la seva junta directiva es compon de persones de reputada credibilitat i notorietat a la societat dominicana, fet que aporta un grau encara major de credibilitat a les dades i els estudis que emeten. La funció de l’Observatori és presentar al país dades reals sobre l’estat de la infància i de l’adolescència, generades a partir de les dades estadístiques i segregades fins al nivell de municipi, fet que el converteix en una valuosíssima eina políticaque permet a la classe dirigent establir polítiques que contribueixin a la lluita contra la vulnerabilitat dels nens i els adolescents. Més enllà de les dades que ens han presentat, resulta tot un exemple veure com una institució privada educativa arriba molt més enllà dels seus objectius directes o del que podríem anomenar els seus plans de negoci, i s’involucra d’una manera real i tangible en la lluita a favor dels més vulnerables. Però si aquesta visita ha estat enriquidora i motivadora, la segona part del dia ha estat absolutament una lliçó de compromís. Hem visitat la iniciativa dels ajuntaments infantils i juvenils. Explicar en poques paraules en què consisteix aquest projecte, patrocinat per UNICEF, és realment complex. En essència, es tracta de la resposta dels Ajuntaments Amics de la Infància a un dels drets bàsics reflectits a la convenció: el dret dels nens i les nenes a participar ique s’escolti la seva veu. A les últimes eleccions, que s’han celebrat recentment, gairebé 50.000 infants han votat els seus alcaldes, d’entre 10 i 18 anys. El que realment m’ha arribat al cor ha estat escoltar aquests nois com s’expressen, el seu grau de maduresa, les seves propostes, que després són discutides amb els alcaldes reals (els dels adults), i com aconsegueixen canvis reals a la vida de les seves ciutats, els seus pobles i les seves comunitats. Aquests nois ens han donat una autentica lliçó de maduresa, de sensatesa, de desig real de canviar la societat on han nascut, de solidaritat. En resum, una lliçó d’humanitat.