La desnutrición infantil, a debate

“La situació és tremenda en molts llocs del món. La desnutrició té a veure amb la pobresa i amb la falta de drets humans. Es parla d'ella com a impossible de resoldre, una cosa que no és certa. Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat enorme”, amb aquestes paraules Rosa María Calaf ha obert el debat sobre desnutrició infantil que ha tingut lloc a la seu d'UNICEF Espanya.

Al seu costat, vuit dones periodistes de diferents mitjans de comunicació, Ana Pastor de Televisió Espanyola, Angels Barceló de Cadena Ser, Lola Huete Machado de El País Semanal, Joana Socías d'El Mundo, Ana Tagarro de XL Semanal, Leticia Iglesias de Telecinco, Mónica Carrillo d'Antena 3 i Cristina Saavedra de LaSexta han conversat sobre aquesta amenaça que afecta a quasi 200 milions d'infants al món en desenvolupament.

“El difícil és vendre aquests temes amb la crisi i la situació econòmica que hi ha a Espanya. Crec que cal deixar de parlar de solidaritat i parlar de crisi alimentària. És important parlar del negoci de la gana”, va comentar a Ana Tagarro responent a l'afirmació de Calaf sobre la responsabilitat dels mitjans.

L'EMERGÈNCIA A LA BANYA D'Àfrica

La situació de crisi alimentària que travessa la Banya d'Àfrica, i l'emergència que està afectant a més de 13,3 milions de persones en tota la regió va ser un dels primers temes que es va tractar en el col·loqui. “No hi ha només una causa perquè s'hi haja produït aquesta gran emergència. Tot ha influït. El conflicte bèl·lic a la zona, la pujada brutal del preu dels aliments, la sequera, tot això fa que es s'arribe a aquesta situació d'emergència total”, va comentar Leticia Iglesias.

“La crisi de la Banya d'Àfrica és una cosa puntual, però la desnutrició crònica està a l'ordre del dia. La desnutrició és el més normal, l'he vist a Somàlia, ho he vist a Kenya, Uganda, Rwanda", va postil·lar Joana Socías, recordant la seua experiència en diferents països africans.

Y es cierto, la desnutrición crónica es menos visible que la aguda, pero también conlleva graves consecuencias. Puede producir retrasos irreversibles en el desarrollo y crecimiento. Así lo recordaba Angels Barceló.“Lo hemos hecho muy mal si hemos conseguido que la desnutrición sea una enfermedad invisible, si hemos sido incapaces de explicar que esto de la hambruna es más que una enfermedad, que hay mucho detrás: especulación, crisis alimentaria, mercado”.

I és cert, la desnutrició crònica és menys visible que l'aguda, però també comporta greus conseqüències. Pot produir retards irreversibles en el desenvolupament i el creixement. Així ho recordava Angels Barceló.“Ho hem fet molt mal si hem aconseguit que la desnutrició siga una malaltia invisible, si hem estat incapaços d'explicar que això de la fam és més que una malaltia, que hi ha molt darrere: especulació, crisi alimentària, mercat”.

En aqueixa mateixa línia es va expressar Mónica Carillo, entonant de nou el mea culpa dels mitjans: “Àfrica és el continent invisible, no compta, i quan compta, és mal senyal, senyal que hi ha una emergència. I encara així també s'esgota com a notícia”.

I després del pessimisme i la crítica sobre el paper dels mitjans, va arribar el moment de l'optimisme de la mà d'Ana Pastor: “Jo sóc optimista. Et diuen que no perdes el Nord, però jo no vull perdre el Sud, no vull ser neutral. Els que tenim visibilitat, hem de lluitar per un periodisme molt més actiu. Tinc la sensació, i ho veig diàriament a Twitter, que la gent ens exigeix anàlisi, ens exigeix que vinculem el que passa ací a Espanya i el que està passant a Àfrica. Allí la crisi és perdre a dues dels teus vuit fills”.

Per la seua banda, Cristina Saavedra, que a més de periodista és responsable de projectes de l'ONG Global Humanitària a Costa d'Ivori, va recordar la necessitat que la societat col·labore i siga responsable. “ Crec que la solució dels problemes, dels que ocorren a Àfrica, passa per nosaltres”.

Al que Lola Huete va afegir: "La solidaritat no resol el problema d'Àfrica. La solució és política. Si la ciutadania no es mou i és conscient de la injustícia, hi ha poc que fer. Però també cal veure el bé, i Àfrica ha millorat molt, la societat civil s'està organitzant. Les dones estan agafant poder”.

La campanya d'UNICEF també fa referència a la influència que l'educació de la dona i la seua posició en la societat tenen en l'alimentació dels fills i com, en aquells llocs on les dones controlen els recursos familiars, hi ha menys desnutrició.

La trobada va acabar amb una reflexió de Rosa María Calaf, que en el seu paper de moderadora, va tancar el debat: “Ser solidari no és reaccionar en un moment puntual, ser solidari és viure solidàriament tots els dies. És important transmetre la idea que en aquest món hi ha molts mons i tots som responsables del que passe en tots ells”.

En aquest link pots veure el Debat desnutrició