Per una recuperació amb rostre humà
A causa del fort impacte que està causant en els infants de tot el món tant la crisi econòmica com les mesures d'ajust impulsades per desenes de països, UNICEF insta a posar en marxa "una recuperació amb rostre humà."
L'experiència acumulada per UNICEF al llarg de les tres últimes
dècades, mitjançant l'anàlisi de situació i propostes polítiques
per afrontar les successives crisis econòmiques que han afectat a
països d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, li permet aportar unsòlid conjunt de lliçons apreses, basades en
evidències contrastades i en recomanacions polítiques viables.
L'informe "Per
una recuperació amb rostre humà" recomanagarantir que les necessitats dels infants ocupin el primer
lloc a l'hora de decidir l'assignació dels recursos disponibles;
donar prioritat als indicadors socials que avaluen l'impacte de la
crisi en les persones i famílies; i promoure un ampli diàleg social
i polític a nivell nacional per trobar la "fórmula"
adequada per sortir de la crisi d'una manera equitativa i
sostenible.
El document, realitzat per l'economista Tomàs Jiménez i basat en
contribucions d'experts de tot el món coordinades per UNICEF,
destaca que les polítiques de control
pressupostari que tenen en compte de manera
explícita les necessitats en matèria de salut, nutrició, educació,
ocupació i habitatge dignes per als grups de població més
vulnerables, seran més adequades per protegir i promoure el
benestar humà que aquells plans que ignoren o consideren de forma
secundària o residual aquestes necessitats bàsiques. Això significa
que les polítiques d'ajust i austeritat no només han de considerar
si aconsegueixen els seus objectius econòmics sinó també com els
aconsegueixen.
MILiONS D'infantS i FAMíLIeS CADA cop MENgen MENyS i
PitjOR
Milions d'infants i famílies a tot el món cada vegada mengen
menys i pitjor. A principis del 2012, les famílies de 55
països analitzats en l'informe estaven pagant un 80% més pels
aliments bàsics en comparació amb la situació
anterior a la crisi de 2007-2008. La desocupació i
subocupació massives també estan fent estralls i constitueixen el
tret comú més significatiu de la crisi global, que afecta tant els
països desenvolupats com els que es troben en desenvolupament.El 2012, 197 milions de persones, en una gran proporció
joves, no tenien feina.
Moltes famílies gasten cada vegada menys en salut i es veuen
obligades a augmentar les jornades de treball, abandonar o deixar
sols elsinfants, i fins i tot a involucrar-los en treballs
domèstics o fora de la llar, fet que disminueix l'assistència dels
infants a les escoles.
Hi ha FAMíLIeS QUE demanen PRéSecs PeR menjar
També està creixent l'endeutament. Hi ha
famílies a l'Índia que han arribat a demanar préstecs per poder
menjar o pagar l'electricitat i que han arribat a vendre fins els
estris de cuina. Aquestes tendències s'estan observant sobretot a
les zones més desfavorides del planeta, encara que comencen cada
vegada més a donar-se també en les famílies de les economies més
riques del món, amb diferents nivells d'intensitat. En
algunes llars europees, l'esmorzar i el berenar ja han començat a
desaparèixer.
Tots aquests senyals evidencien que la capacitat de
resistència de les famílies davant la crisi cada vegada és menor,
la qual cosa fa que la inversió pública sigui més necessària que
mai.
La protecció dels infants i de les seves famílies és
una qüestió de principis, perquè la inversió en la
infància més vulnerable és un imperatiu moral i un mitjà essencial
per assolir els objectius de desenvolupament acordats
internacionalment, entre ells els Objectius de Desenvolupament del
Mil · lenni (ODM ). Però és també una bona política
econòmica, perquè la inversió en la infància i els grups
de població més desfavorits és necessària per millorar el capital
humà i incrementar la productivitat, així com per ampliar els
mercats interns i generar un creixement econòmic inclusiu i
sostenible.
La crisi econòmica actual i les seves conseqüències socials
fan necessari repensar les polítiques i l'actual model
socioeconòmic a escala global. Hi ha alternatives per promoure una
recuperació econòmica socialment responsable que no generi més
desigualtat, que doni resposta a les amenaces més immediates, com
la inseguretat alimentària i la desocupació juvenil, i que
garanteixi una protecció adequada de la infància i les seves
famílies, veritable epicentre dels impactes d'aquesta crisi
global.