Síria: “Anem als Espacis Amics de la Infància perquè allí ens sentim estimades”

Per Salam Abdulmunem, Oficial de Comunicació d'UNICEF Iraq i Merrin Waterhouse, Especialista en Protecció Infantil i Violència de Gènere d'UNICEF Líban.

Fa quatre mesos, l'Elena, de vuit anys, i la seva família van fugir de Síria en dirección a l'Iraq. Davant d'un centre comunitari a prop del campament de refugiats, que ara anomenen "casa", l'Elena intenta explicar per què van fugir: "Hi ha una guerra i manifestacions i problemes a Síria, així que vam haver de sortir corrents".

L'Elena i la seva família van viatjar a través de la frontera cap al campament de refugiats deDomiz, una aldea al nord de la província iraquiana de Dohuk.

A l'arribar, se li va assignar a la família una de les500 tendes de campanya que formen en l'actualitat el campament de Domiz. Les tendes estan equipades amb un bany familiar i un ventilador facilitat per una ONG iraquiana per suportar la calor de l'estiu, que pot arribar fins als 40 graus.
 
Quan va arribar al campament es va assabentar que una amiga de l'escola, la Reema, també estava allí i van començar a anar juntes a l'Espai Amic de la Infància recolzat per UNICEF. UNICEF, junt amb el seu aliat ACTED, han creat aquest Espai a Domiz perquè els infants juguin, aprenguin i rebin suport en mig de les abrumadores experiències per les quals estan passant molts d'ells.
 
En l'Espai Amic de la Infància, a l'Elena li agrada cantar amb la seva amiga Reema i s'enorgulleix que el seu dibuix del campament de Domiz s'exhibeixi a l'entrada del centre comunitari.
 
"Podem jugar i practicar esports i ens donen pomes i llet. Venim perquè aquí ens sentim estimades", afirma l'Elena. ACNUR estima que més de 1.400 infants menors de 18 anys viuen actualment en el campament de refugiats de Domiz.
 
Quan el Departament d'Educació local va obrir una escola d'estiu en les aules prefabricades proporcionades per UNICEF i ACNUR, l'Elena i la seva amiga van apressar-se a unirse a les classes. Volien recuperar el temps perdut i les dues desitgen tornar a l'escola al més aviat possible.
 

CICATRIus físiques i psicològiques

Durant una recent visita a un Espai Amic de la Infància al Líban, vaig parlar amb un adolescent de dotze anys que tenia una cicatriu del conflicte a Síria. Estava realizant una tasca rutinària (atendre la vaca de la família) quan va rebre un tret al peu provinent d'un franctirador. Afortunadament, va rebre tractament i s'està recuperant.
 
Per a molts infants les cicatrius són internes i provenen de les terribles experiències que han presenciaten el conflicte, entre elles els sorolls i les imatges de la confrontació, morts o ferits, i cases destruïdes.
 
Per ajudar els infants refugiats sirians a recuperar-se,UNICEF està donant suport a 20 Espais Amics de la Infància al nord i a l'est del Líban. Aquestes escoles proporcionen un espai segur perquè els infants juguin, participin en activitats de grup, rebin suport individual, i puguin tenir una atenció més especialitzada si fos necessari. Els pares, per la seva banda, reben assistència per tal d'ajudar els seus fills a curar-se. Aquests centres marquen una diferència real per als nens: que arribin a sentir-se bé amb la seva nova vida, que no tinguin por de conèixer altres nens i que vulguin anar a l'escola.
 
Amb l'augment del nombre d'infants que arriben al Líban procedents de Síria, UNICEF està ampliant la resposta en matèria de protecció infantil. Això inclou no només un major nombre d'Espais Amics de la Infància, sinó també la possibilitat que els serveis mòbils de protecció infantil arribin als infants de les comunitats d'acollida més disperses.