República Centreafricana: la Divine, la Melanie i la Chrystel necessiten protecció
Divine, Melanie, Chrystel. Són només tres dels 2,3 milions d'infants que pateixen les conseqüències del conflicte a la República Centreafricana.
Els nens s'estan convertint en víctimes de la
violència i del reclutament forçós, a més
de patir la manca de serveis bàsics, aliment i refugi.
Necessiten protecció.
Hi ha més de 300.000 infants desplaçats a causa
de la violència. S'estima que uns 6.000 podrien
haver estat reclutats per grups armats.
les principals víctimes del conflicte
Les històries
dels protagonistes que estan vivint aquest conflicte no sempre són
fàcils. La majoria ha hagut d'abandonar la seva
comunitat fugint de la violència i dels
atacs indiscriminats, sense més equipatge que el que portaven a
sobre i, en moltes ocasions, per acabar vivint en camps de
refugiats.
És el cas de
la Divine, de 13 anys, que comparteix com és el
seu dia a dia al campament de M'Poko. "Odio les pluges.L'aigua entra a
casa i tot es converteix en fang. A vegades el vent destrueix
la nostra tenda. Ens posem malalts a causa de
les pluges. El meu pare està malalt
ara, per això està estirat a la tenda".
La Divine va
haver de fugir de casa al desembre, perquè el seugermàva serassassinatper homes armats.
Just després es va traslladar al campament amb altres 14 persones
de la seva família. Malgrat tot, troba coses positivesde la seva nova
llar, com jugar amb els seus
amics i
poder anar a
l'escola.
LaMelanie, de 13 anys, viu al campament St Joseph
Mukassa. Els van robar la casa i van acabar, com unes altres625.000
persones desplaçades, vivint lluny de la seva
llar.
La Melanie troba a faltar estudiar a la seva
escola i tenir roba bonica. Com la Divine, tampoc suporta les
fortes pluges que destrueixen totes les seves pertinences. "Quan
plou estem tot el temps escombrant l'aigua perquè no entri.Les serps, els escorpins i les erugues entren a les nostres
tendes de campanya. Sabem que empitjorarà i farà fred. No
tinc roba d'abric", lamenta.
La Chrystel, de 12 anys,
també viu al campament St Joseph Mukassa. El seu pare va
ser assassinat durant una onada de violència a Bangui, el
5 de desembre. "Trobo a faltar casa meva. Quan plou hem de dormir a
terra i fa molt fred".
Després de quatre mesos vivint al campament, la sevaesperança és tornar a l'escola i
retrobar-se amb els seus amics.
UNICEF treballa a la República Centreafricanades del 1968. Actualment hi ha 150 membres d'UNICEF a les oficines
de Bangui, Bossangoa, Kaga Bandoro i Bambari. També hi ha un equip
mòbil a Bouar.
L'equip d'UNICEF en el terreny alerta que milers de families
desplaçades necessiten, de manera urgent, refugi,aigua potable, sanejament,protecció, aliments iserveis sanitaris d'emergència, i tenen un risc
alt de patir malalties mortals.
A més, UNICEF ha
proposat una sèrie d'accions per avançar en la reconciliació al
país:
L'assistència humanitària imparcial ha de ser
capaç d'arribar als nens en major
risc.
Laseguretat ha de ser restablertaper les forces nacionals, les forces de la Unió Africana i les
tropes franceses perquè les famílies puguin tornar.
Elgovern de transició, la societat civil, religiosa
i organitzacions de joves han de treballar junts per inclinar la
balança de la por cap a la reconciliació.
Elsgrups armats i les milícies han de serdesarmats immediatament.
La Divine, la
Chrystel i la Melanie són només tres històries, però 2,3 milions
d'infants segueixen necessitant
ajuda urgent. Si
vols recolzar pots fer-ho
aquí.
