Infants amb discapacitat, entre els més marginats
Els infants amb discapacitat i les seves comunitats es beneficiarien si la societat se centrés en allò que els nens poden aconseguir en comptes d'allò que no poden fer. És la principal conclusió de l'Estat Mundial de la Infància 2013 (EMI), l'informe anual que publica UNICEF i que s'ha presentat a la seu d'UNICEF Espanya a Madrid.
L'EMI recull any rere any l'evolució dels indicadors que
reflecteixen el grau de desenvolupament de la infància a
cada país i realitza una anàlisi sobre alguna de les
situacions que viuen els infants al món. En aquest 2013 l'anàlisi
del EMI s'ha centrat en les nenes i els nens amb
discapacitat, que són uns 93 milions al
món.
Concentrar-se en les capacitats i el potencial dels infants amb
discapacitat oferiria beneficis a la societat en el seu conjunt.
"Quan un veu la discapacitat abans que el nen, no
només és dolent per a l'infant, sinó que priva la societat
de tot el que aquest nen ha d'oferir", ha dit el director
executiu d'UNICEF, Anthony Lake. "La seva pèrdua és una pèrdua per
a la societat, el seu guany és un guany per a la societat".
En aquest sentit, la presidenta d'UNICEF Espanya,Consuelo Crespo, ha subratllat que, "quan
se'ls dóna l'oportunitat, els nens amb discapacitat demostren que
són capaços de superar els obstacles". Així mateix, va fer
una crida a l'acció "perquè els governs compleixin els seus
compromisos i deixen d'existir barreres per a aquests nens".
"Encara són invisibilitzats en les polítiques, pels Estats i en la
vida social. La seva exclusió és una violació dels seus drets".
EL PAPEr CLAu DE L'EDUCACIÓ
L'informe exposa com les societats poden ser inclusives per als
infants amb discapacitat, perquè quan ells exerceixen una funció en
la societat, tots es beneficien. Per exemple, l'educació
inclusiva amplia els horitzons de tots els nens fins i tot
quan el seu objectiu principal és oferir una oportunitat a la
infància amb discapacitat per aconseguir les seves ambicions.
Augmentar les activitats per donar suport a la inclusió dels
nens amb discapacitat ajudaria a fer front a la discriminació, que
els empeny encara més cap als marges de la societat.
"Els infants amb discapacitat no són un problema, el que
és un problema són les barreres a les quuals s'enfronten"
en l'accés a la salut, la nutrició i una educació de qualitat, ha
assenyalat la directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància
d'UNICEF Espanya, Marta Arias.
La directora executiva del Comitè Espanyol de Representants de
Persones amb Discapacitat (CERMI), Pilar
Villarino, també ha insistit en el paper de l'educació:
"Només hi haurà una inclusió real i efectiva quan hi hagi
una educació igual per a tots". En aquest sentit, ha
reclamat que les retallades per l'actual crisi econòmica no
impliquin una "retallada de drets".
incloure els infants amb discapacitat des del naixement
Per a molts infants amb discapacitat, l'exclusió
comença en els primers dies de les seves vides, quan es
registra el seu naixement. A causa de la manca d'un reconeixement
oficial, es troben aïllats dels serveis socials i de la protecció
jurídica, que són essencials per a la seva supervivència i les
seves perspectives. La marginació augmenta encara més amb la
discriminació.[]
L'Estat Mundial de la Infància de 2013: Infants amb
discapacitat diu que aquests nens tenen menys
probabilitats de rebre atenció mèdica o d'anar a l'escola.
Es troben entre els més vulnerables a la violència, l'abús,
l'explotació i l'abandó, sobretot si se'ls oculta o se'ls ingressa
en institucions, cosa que passa sovint causa de l'estigma social i
el cost econòmic que suposa la seva criança.
El resultat combinat és que els infants amb
discapacitat es troben entre les persones més marginades del
món.
El gènere és un factor clau, ja que les nenes amb discapacitat
tenen menys probabilitats que els nens de rebre aliments i
atenció.
Hi ha poques dades precises sobre el nombre de nens amb
discapacitat, quines discapacitats tenen i la manera en què afecten
les seves vides. Com a resultat, pocs governs disposen
d'una orientació fiable per a l'assignació de recursos per
tal de donar suport i ajudar els nens amb discapacitat i les seves
famílies.
Al voltant d'un terç dels països del món no han ratificat fins
ara la Convenció sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat. En l'informe s'insta a tots els governs a
que compleixin les seves promeses de garantir la igualtat de drets
de tots els seus ciutadans, inclosos els nens més exclosos i
vulnerables.
eLS CASOS DE la YAIZA i la MARÍA JOSÉ: PeR UN Món SeNse
BARREReS
La
Yaiza Íñigo i la
María José López, dues joves espanyoles membres de la
Xarxa Estatal d'Infància amb Discapacitat (
REID),
han explicat la seva experiència personal sobre la
discapacitat.
La Yaiza, de 20 anys, té sordesa profunda i porta dos implants
coclears. Amb tot, es considera una persona "autònoma independent".
En la seva opinió, "invertir en la infància amb
discapacitat és rendible i intel · ligent". "Li tornem a
la societat la inversió realitzada mitjançant la nostra
participació en els assumptes públics".
Mentrestant, la María José, de 16 anys, ha dit que el desig de
les persones amb discapacitat és "formar part del món, però
que també el món formi part de nosaltres". "A la societat
on he crescut i visc no em veuen com una persona diferent, sinó
igual a la resta. Però encara em segueixo trobant amb
barreres".
Avenços en la inclusió d'infants amb discapacitat
No obstant això, i encara que de manera desigual,s'està avançant cap a la inclusió dels nens amb
discapacitat, i l'Estat Mundial de la Infància
2013 proposa un programa d'acció per al futur.
L'informe insta els governs a ratificar i aplicar la Convenció
sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i la Convenció
sobre els Drets de l'Infant, i a donar suport a les famílies perquè
puguin cobrir els elevats costos que suposa la cura dels nens amb
discapacitat .
Així mateix, l'informe demana mesures per combatre la
discriminació en les societats, els encarregats de prendre
decisions i els proveïdors de serveis essencials com l'educació i
l'atenció sanitària.
Els organismes internacionals s'haurien
d'assegurar que l'assessorament i l'assistència que presten als
països en desenvolupament siguin compatibles amb la Convenció sobre
els Drets de l'Infant i la Convenció sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat. També haurien de promoure un
programa mundial concertat d'investigació sobre la
discapacitat, per tal de generar dades i anàlisi que
orientin la planificació i assignació de recursos, diu
l'informe.
L'Estat Mundial de la Infància remarca la importància
d'involucrar els nens i adolescents amb discapacitat, consultar-los
sobre el disseny i l'avaluació dels programes i serveis destinats a
ells.
Tots es beneficien quan els enfocaments inclusius tenen en
compte l'accessibilitat i el disseny universal dels entorns, que
d'aquesta manera poden ser utilitzats per tots en la mesura del
possible, sense necessitat que siguin adaptats.
"El camí per davant és un repte", va afegir Lake a Da Nang,
Vietnam, durant la presentació de l'informe. "Però així com
els nens no accepten límits innecessaris, nosaltres tampoc hauríem
acceptar-los."
