Els infants sirians de Turquia miren cap al futur
"Puc expressar les meves opinions sense pressió, viure en llibertat i amb seguretat". Així és com un nen sirià, desplaçat per la guerra, que viu en un camp de refugiats a Turquia, defineix com se sent durant una classe d'art organitzada amb el suport d'UNICEF Turquia.
Aquestes classes són una de les diverses activitats iniciades
per UNICEF Turquia en els camps d'Osmaniye i Sarıçam, com a part
del programa per als infants sirians sota protecció temporal a
Turquia. Aquests acollidors espais proporcionen als nens un lloc
segur en el qual realitzar activitats recreatives i de descans,
donant-los l'oportunitat d'expressar-se a través d'activitats que
ells mateixos han triat.
Les primeres quatre classes d'art en el camp de refugiats han
servit també per mobilitzar joves voluntaris, que al seu torn
motivaran a altres joves del camp perquè hi participin.
Les classes van començar amb l'objectiu d'ajudar els infants a
expressar-se per si mateixos i fer que les seves veus siguin
escoltades. Se'ls va proposar que escrivissin una carta dirigida a
"El món", en què construïssin ponts cap a noves esperances. Els
nens van fer la resta, i van entendre de seguida per què s'havien
triat els ponts. Ahmed*, de 14 anys, deia "un pont ens ajuda a
aconseguir els nostres objectius, i pot connectar amb altres
móns".
L'esperança de Fatma
La Fatma, de 17 anys, és una de les joves que assisteix a les
classes. Ella i la seva família van fugir de Hama, a Síria, fins a
arribar a Turquia, fa set mesos. Primer van arribar al camp de
Nizip, i després van anar al de Sarıçam.
La Fatma està preocupada pels seus familiars i amics amb els
quals ha perdut el contacte, i es pregunta si seguiran vius. Diu
que porta a l'esquena totes les càrregues de la seva família, i queno hi ha al món prou paper o pintura amb què explicar la
seva història, els seus sentiments, el que ha vist.
No obstant això, la Fatma està plena d'esperança. Vol ser
enginyera, millorar el seu turc i continuar amb les classes al
camp, aprofitant aquesta oportunitat per posar-se al dia en
la seva educació, que va haver d'interrompre quan va deixar la seva
escola a Síria. "Necessitem més suport dels nostres
professors, perquè el temps passa ràpid, i nosaltres ja hem perdut
gairebé tres anys d'educació", diu.
Gràcies a aquestes classes d'art, els infants expressen molts
dels seus desitjos. Cada nen té diferents expectatives a la
vida, però hi ha un missatge que els uneix a tots: "la pau
és l'indicador dels drets" diuen, mentre esperen que els seus
somnis es facin realitat.
*Alguns noms s'han canviat