Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina
El dijous 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina.
A Costa d'Ivori, l'ablació o mutilació genital femenina (MGF) va ser abolida el 1998. Malgrat això, un 38% de dones i nenes continuen patint aquesta pràctica. En països com Costa d'Ivori, tot i ser il·legal, segueix sent una pràctica estesa.
L'Agnes, de 14 anys, víctima de la MGF, ens dóna el seu testimoni: "Ens cobrien la cara. Ens portaven on ens anaven a mutilar. Ens subjectaven. Ens agafaven les cames i els braços. Ens tombaven. Em van mutilar. La sang brollava".
Milions de dones i nenes segueixen sent sotmeses a la mutilació genital femenina o ablació. UNICEF i els seus aliats treballen sense descans per eradicar aquesta pràctica tan nociva per a les dones, que viola els seus drets fonamentals.
Si vols donar suport al treball d'UNICEF en protecció, fes-te'n soci.
LA MUTILACIÓ FEMENINA DEixA SEqüELeS PERMANENTS
"Vam començar als tres mesos, eren petites i els ho fèiem. Algunes vegades tenien 18 anys. Algunes vegades fins i tot eren mares. Sovint sagnaven, llavors es feia tot el possible però la persona moria. Moria per la mutilació. Fins i tot l' any passat algunes d'elles van haver d'anar a l'hospital", ens explica la Josephine Akissi Coulibaly, una dona que es dedicava a practicar l'ablació.
La Kiouala Kone, de 51 anys, també va ser sotmesa a mutilació i ara és activista comunitària: "El que encara recordo és que quan van acabar de circuncidar-me i em van fer aixecar, les que estaven davant meu s'asseien sobre fulles. Vaig veure sangper tot arreu. Aquesta por, encara la tinc dins meu. A causa d'això tinc por dels homes, dels nois. No sabia si tot el que em farien a baix seria dolorós. Fins i tot avui en dia, això segueix al meu cap".
Les cicatrius que deixa la mutilació són tant físiques com psíquiques i sovint permanents.
"Els riscos a curt termini són hemorràgia i trauma. L'hemorràgia pot fins i tot conduir a la mort sobtada. Hi ha quists dèrmics, dificultats per donar a llum, fístula. La circumcisió no és una bona pràctica" assegura la Molao Bomisso, directora Nacional de OIS Àfrica, soci d'UNICEF.
La Christine Koné, de 26 anys, també va ser sotmesa a la mutilació: "tinc problemes per orinar. L'orina va pel seu compte. Quan m'estiro se'n va cap avall, no sóc capaç de controlar-la. Si hi hagués alguna cosa que voldria explicar als meus pares, els diria que aturin la mutilació, perquè causa problemes quan ets gran i quan vas a donar a llum".
"han de lluitar contra l'ablació com ho fem nosaltres"
"La llei s'està complint però ha coincidit amb la guerra, així que som incapaços de fer que es compleixi en els pobles, però quan les coses tornin a la normalitat, començarem a lluitar contra la violència de gènere, especialment contra la mutilació genital femenina", continua la Molao Bomisso.
Per a la Kiouala Kone, de 51años, algunes coses estan canviant: "Avui en dia, moltes noies van a l'escola, moltes noies saben que la mutilació no és bona. La mentalitat ha canviat, especialment ara, quan agafes a una mutiladora i la fiques a la presó, la paraula va més lluny".
El 2012, Costa d' Ivori va acabar amb la impunitat, en condemnar a nou circuncidadoras.
"Quan intentes convèncer una mutiladora, no t'escolta, perquè és el seu mitjà de vida. Però seguim insistint i insistint. Li fem comprendre que la seva pràctica és equivocada. Jo pateixo per això avui en dia. Li explico que sóc una víctima, que em van mutilar quan tenia 11 anys, ara en tinc 42", assegura la Molao Bomisso. "Estem lluitant, i les dones involucrades en això, han de venir, i lluitar amb nosaltres. A l'Oest, al Nord, a l'Est, arreu del món. Han de lluitar com ho fem nosaltres", afirma.
La Josephine Akissi Coulibaly, abans mutiladora, ens explica que va deixar de fer-ho perquè "siguis una mutiladora o no ho siguis, no pots estar per sobre de la llei".
UNICEF treballa amb els aliats locals i les autoritats del món per posar fi a la mutilació genital femenina i protegir les futures generacions de filles, mares i àvies.
- La Josephine va deixar la fulla i es va unir a la lluita contra la mutilació genital femenina. Al costat d'altres exmutiladoras, defensa l'abandó de la pràctica.
- La Kiouala treballa en la seva comunitat per donar veu a les dones sotmeses a mutilació.