Ara no podem parar: informe sobre la cooperació espanyola i perquè ha de continuar

La mortalitat infantil s'ha reduït un 47% entre el 1990 i el 2012: de 12,6 milions de morts anuals d'infants menors de cinc anys a 6,6 milions. O el que és el mateix, s'han salvat la vida d'uns 90 milions d'infants, una quantitat que equival a la població total de nens menors de cinc anys que viuen actualment a tota la Unió Europea, els Estats Units, Canadà, Rússia i tota Amèrica del Sud.

L'Ajuda Oficial al Desenvolupament(AOD) espanyola hacontribuït a aquesta fita, com demostren els estudis d'investigacióque UNICEF Comitè Espanyol ha realitzat durant els darrers dos anys, i el nostre país s'ha destacat com un agent clau en la cooperació internacional.
 
A Mauritània, Bolívia i Moçambic, diferents intervencions en els àmbits de lanutrició, la salut i laimmunització han contribuït amillorar la situació de la infància i a reduir la xacra de lamortalitat infantil.
 
No obstant això, les decisions derivades de la crisi econòmica podrien posar en perill aquests avenços. Entre el 2010 i el 2012 l'AOD espanyolaha caigut un 67%, unaretallada molt més gran que el realitzat pels països del nostre entorn. I els Pressupostos Generals de l' Estat 2014 contemplen una nova reduccióde l'AOD del 6,5% respecte a l'any anterior, quedant en un 0,17% de la Renda Nacional Bruta (RNB) .
 
El repte és enorme: 6,6 milions de morts d'infants per causes evitables el 2012 segueix sent unarealitat intolerable en ple segle XXI. A més, estem molt lluny de complir el compromís dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). El cost de no assolir-los es mesura en vides: entre el 2015 i el 2028 moriran 35 milions de nens més sobre el previst.
 
Per primera vegada, la possibilitat de posar fi a la vergonya de la pobresa ésa l'abast de la nostra generació. Aconseguir aquest objectiu exigirà nivells raonables de creixement econòmic en les regions més vulnerables del planeta, però també desenvolupar mecanismes eficaços de redistribució global i nacional de la riquesa que garanteixin el tipus de polítiques dirigides que tant èxit han demostrat fins ara.
 

RECOManacions per reconstruir l'ajuda oficial al desenvolupament

En l'informe d'UNICEF Comitè EspanyolAra no podem parar - Raons per reconstruir la Cooperació Espanyola, que serveix per tancar lacampanya de l'organització sobre l'AOD, s'analitza l'evoluciórecent de l'ajuda espanyola i es presenten una sèrie de recomanacions perreconstruir de manera lenta, però eficaç, unsistema que es troba seriosament amenaçat.
 
  • Recuperar la capacitat pressupostària: no es pot exigir a Espanya que contribueixi a la solidaritat internacional per sobre de les seves possibilitats, però la nostra cooperació ha d'aspirar a situar-se al mitjà termini en el nivell general del conjunt de la Unió Europea, que el 2012 va rondar el 0,40% del PIB.
  • Convertir el Pla Director en el timó de l'ajuda: s'ha de ser fidel a la concentració geogràfica prevista i concentrar els recursos disponibles a aportar valor afegit a aquells sectors en què la cooperació espanyola ha demostrat la seva fortalesa, com la salut o la seguretat alimentària.
  • Realitzar un esforç per recuperar la societat: les administracions han d'establir una estratègia de comunicació pública sobre la importància de l'ajuda, el seu impacte i els beneficis que reporta als interessos d'Espanya.
  • Oferir a la cooperació un lideratge polític efectiu: la reivindicació del valor ètic i pràctic de l'ajuda ha de ser liderada pels seus propis responsables. Per a això, resulta essencial que l'ajuda al desenvolupament recuperi el caràcter de política d' Estat.