Treballem pels infants, però amb ells?

Una de les iniciatives més noves i interessants que desenvolupem des de fa uns anys és el Parlament Infantil en línia en què nens i nenes de tot Espanyadebaten sobre assumptes que elsinteressen o que estand'actualitat. A nivell local, també hem aconseguit que molts ajuntaments (les Ciutats Amigues de la Infància) donin suport a la creació de consells, fòrums i audiències públiques en què els ciutadans més joves puguin expressar la seva opinió i presentarpropostes, per exemple, sobre espais públics i instal·lacions. 

 

"En les notícies sempre veia l'enorme pobresaque alguns països del món patien i davant d'això em sentia bastantimpotent, ja que pensava que amb la meva edat ides d'Espanya no podria fer gran cosa. Avui, quan ja porto gairebé dues setmanes amb UNICEF, sé que no és tan rellevant l'edat que tinguis o on estiguis, el que realment importa són les ganes que tinguisd'ajudar. 

 

"Amb aquesta experiència ens hem sentit útils, compresos, ja que tot i no tenir vot naixem amb veu, una veu que en la nostra societat sembla que no té pes fins que no complim els 18. I, encara que normalment no se'ns escolti,tenim molt a dir. 

 

"He tingut l'oportunitat d'entrar en el debat d'un esborrany oficial del Ministeri d'Exteriors sobre lainfància dins de la Cooperació al Desenvolupament que fa el nostre país. He de dir que no m'esperava que pogués ser tan atractiu tocar aquests temes; tot i així em va semblar molt interessant reflexionarsobre els meus propis drets i la seva aplicació en altres llocs més desfavorits. Ara penso que nosaltres, elsjoves, hauríem de ser escoltats i preguntats més sovint sobre aquests temes. Estem en una posició privilegiada per opinar sobre com millorar elsdrets de la infància al món".

 

"Quan al principi ens van proposar participar enl'estratègia de la cooperació espanyola, crec que parlo per tots en dir que ens va semblar una idea molt atractiva i alhora un gran desafiament, ja que com a joves, no estem acostumats que se'ns demani l'opinió sobre temes tan importants com aquests. 

"Recordo que vaig venir a UNICEF amb alguns companys d'escola, no sé per què, i a la sortida vaig sentir parlar d'un voluntariat jove. Òbviament vaig decidir apuntar-m'hi, si no, no estaria aquí. El projecte que ens van proposar va resultar interessantíssim. Se'ns demanava opinar sobre un esborrany amb propostes sobreinfància de la Cooperació Espanyola que es podien adoptar en diferents països. El primer que vaig pensar, sent totalment sincer, va ser "Buah, tio. I perquè m'ho demanen a mi?" Cada vegada el projecte m'atreia més i més, atès que es tracta d'una cosa del Ministeri d'Exteriors! I a mi m'agradaria dedicar-me a les Relacions Internacionals. I és que, encara que al principi pensava que no tenia res a aportar,els joves tenim molt a dir i a més ho fem amb passió. Perquè som diferents, ho vivim en les nostres pròpies carns i aportem una nova perspectiva de la vida, ja oblidada per alguns adults. 

"Quan ens van explicar que havíem de participar en un projecte de cooperació espanyola, per donar la nostra opinió, la meva primera reacció va ser de sorpresa ja que no m'ho esperava. De seguida ens vam posar a treballar i a poc a poc vam treure bones idees i encara que era una feina bastant dura, també era una gran oportunitat de dir el que pensem, el que ens agrada i el que no. Sens dubte la meva major por era que les nostres idees no fossin escoltades, que pensessin 'són joves i no saben'. Però em vaig adonar que és just el contrari.