Sudan del Sud: la tempesta perfecta
Bloc de Ricardo Pires, UNICEF a Sudan del Sud.
He estat al Sudan del Sud durant gairebé dues setmanes com a part de l'equip de comunicació d'UNICEF per donar suport a la resposta a la crisi, que s'ha agreujat ràpidament al país més jove del món.
Entendre el context i l'embús de l'ajuda humanitària en el terreny mai és senzill, llevat que un es submergeixi profundament en la cultura d'un país, en la seva història i la seva geografia.
La meva arribada a Juba als llocs de control militars em van donar, immediatament, una idea clara de la tensió de la situació.
Durant el trajecte de l'aeroport al meu allotjament, en un cotxe del Programa Mundial d' Aliments (PMA), els soldats ens van parar diverses vegades. Em van demanar que obrís el meu equipatge, em van preguntar quina feina faria allà i en cap moment van mostrar cap simpatia pels objectius de la mevamissió.
Després d'haver estat a Zàmbia durant un mes i mig abans d'aterrar a Juba, i a causa de la meva arribada una mica turbulenta, no estava molt segur de per on començar, però només caminar pel recinte de la missió de pau de les Nacions Unides al Sudan del Sud (UNMISS) ho vaig tenir tot més clar.
Sudan del Sud: la crisi dels infants
Almenys 21.000 persones desplaçades viuen dins l'àrea de protecció civil, la majoria nens, en un espai físic que va ser dissenyat per acollir-ne la meitat. La calor de 43 graus acaba de fer-ho tot encara més aclaparador.
Immediatament vaig veure en colors vius i amb un so fort l'abast dels reptes del futur .
Sudan del Sud és la crisi dels infants. No afecta tota la població? Bé, potser sí, però aquest conflicte té moltes qüestions particulars que poden sercatastròfiques per als més vulnerables.
Els nens i les seves famílies s'enfronten a un patiment sense precedents, amb clars signes de desnutrició i de malalties greus. Per sobre de tot hi ha el conflicte.
És la tempesta perfecta.
El somni del Sudan del Sud com una nova nació corre el risc d'esdevenir un malson per als seus fills. Un dels problemes més immediats, amb l'inici de les pluges cada vegada més a prop, és la higiene als campaments. Elcòlera és una gran amenaça i la sospita (per sort no confirmada) dels casos a Tomping, ja ha donat l'alerta.
Vaig prendre una fotografia d'una nena jugant al voltant d'un petit estany d'aigua bruta sense ser conscient delperill al qual s'estava exposant.
La formació és la clau per prevenir un desastre, però tenint en compte l'elevat nombre de desplaçats interns, la situació és moltpreocupant.
I ara la inseguretat alimentària és també una realitat imminent.