Síria: la lluita de les mares per protegir els seus fills
Post d'Iman Morooka, Especialista en Comunicació d'UNICEF
L'Iman es va reunir recentment a la ciutat d'Homs amb mares i infants afectats pel conflicte.
No cal conduir massa per veure els signes de destrucció
i devastació. El so eixordador dels bombardejos forma part
de la vida quotidiana en aquestes terres. Centenars de
milers de civils han hagut de fugir de casa seva des de
moltes parts d'Homs a la recerca de seguretat.
Als albergs col · lectius per a les famílies
desplaçades, a les zones més tranquil · les de la ciutat,vaig ser testimoni del dolor per les vides que se
n'han anat. Vaig conèixer famílies que han perdut les seves
pertinences i una vida més digna. Moltes famílies
desplaçades han de compartir habitació en antics edificis públics i
escoles amb altres famílies, en un espai dividit només per
mantes i roba, on sovint no tenen serveis bàsics com aigua calenta
i dutxes.
Però també he vist la resiliència i unfort sentit de comunitat. Els infants
juguen i riuen als passadissos i patis dels centres
d'acollida, aparentment feliços i contents. En parlar amb alguns
d'ells, esmenten com troben a faltar casa seva i els seus
vells amics, molt d'ells en parador desconegut.
Una nena em va dir que el que més troba a faltar és la seva
tortugueta. Un nen de 12 anys em va explicar que troba a faltar la
seva llar, on no havia de suportar la humiliació.
LA HISTòRIA D'UM AHMED
En una ONG que rep suport d'UNICEF, vaig conèixer
l'Um Ahmed (nom fictici per protegir la seva
identitat) fent la seva visita mensual amb dos dels seus
fills a coll.
L'organització dedica dos dies a la setmana a ajudar a les
famílies que han perdut els seus mitjans de subsistència,
principalment pel conflicte, proporcionant-los suport
financer i en espècie, com subministraments mèdics,
articles no alimentaris i roba. UNICEF ha lliurat kits
familiars d'higiene i mantes a aquesta organització per
distribuir a les famílies afectades.
L'Um Ahmed viu en un barri on els intensos combats han causat
destrucció a gran escala i desplaçament. Tant el seu marit
com el seu fill gran han mort. L'Um Ahmed va tornar
recentment a casa amb els seus quatre fills, després de resultar
desplaçada.
La seva única font d'ingressos és una ONG
local: sobreviu amb 7.800 (uns 60 euros) al mes, a banda
de la caritat. La família viu en una habitació d'una casa que va
quedar greument danyada. Es formen goteres al sostre quan
plou.
"La vida és molt difícil perquè els preus són molt alts. El
pa, per exemple, és molt car i per aconseguir pa subvencionat, has
d'esperar una llarga cua. Verdures, llet, ous, sucre i combustible
són un luxe que no ens podem permetre", assenyala.
“els MeuS fills tenen por tot el temps”
"Estem gairebé confinats a casa. Elsmeus fills no surten de
casa, excepte per anar a l'escola. Cada vegada que s'inicien els
enfrontaments, els vaig a buscar d'hora per portar-los a casa.Els meus fills tenen por tot el temps", explica
l'Um Ahmed.
Una altra dona amb la qual vaig parlar em va dir que tem per
la seguretat del seu fill, que té 16 anys, cada vegada que surt de
casa per anar a l'escola. "Tinc por que el
segrestin o el detinguin en un lloc de control, però
destaca a l'escola i li he de deixar anar. Vull que rebi
també una educació superior".
Sobre els desafiaments als quals s'enfronta la família, l'Um
Ahmad també va afegir: "Si els meus fills es posen malalts a la
nit, o un divendres, no hi ha cap lloc on els pugui portar.No ens sentim segurs on vivim. Hi ha hagut casos
d'augment de saquejos i altres delictes. A la nit barro la porta
amb una fusta perquè tenim por que entrin homes".
Hi ha massa famílies que s'han vist privades del seu passat i
suporten un present cruel. No obstant això, enmig de tota aquesta
devastació, el que em crida l'atenció, i el que em dóna esperança,
és la determinació dels pares i les comunitats per garantir
que els seus fills rebin una educació, malgrat els
riscos.