La Mirelle i molts més...
Post d'Almudena Olaguibel, responsable de drets d'infància UNICEF Comitè Espanyol
La setmana passada mentre participava en el seminari Infantesa en moviment, organitzat per l'ONG Terre des Hommes, no em treia del cap el somriure de la Mirelle, la nena camerunesa de 15 anys que s'ha convertit en la primera dona a saltar la tanca de Melilla.
La seva història posa cara als 33 milions d'infants i joves menors de 20 anys que segons la Federació Internacional Terre des Hommes deixen les seves llars per creuar fronteres i migrar.
El desig de deixar la pròpia llar per buscar una manera millor de viure ha acompanyat sempre la humanitat. No sé si realment el nombre de menors d'edat que migra ha augmentat, o és que, gràcies a la Convenció sobre els Drets de l'Infant de 1989, hem pres consciència que l'edat sí té importància, i que la vulnerabilitat dels nens, nenes i adolescents "en moviment" els fa mereixedors d'un tractament i una protecció especials.
Al llarg de la història la comunitat internacional s'ha volgut dotar d'eines per, almenys, arribar al consens en una qüestió: l'ésser humà, pel sol fet de ser-ho, té una dignitat que ha de ser respectada. No és casualitat que la Declaració dels Drets Humans s'aprovés el 1948, poc després de la Segona Guerra Mundial, una barbàrie que va avergonyir els Estats, que es van prometre els uns als altres, i a si mateixos, que això no podia tornar a passar.
És cert que les barbaritats han seguit, i segueixen passant, però almenys tenim un paper signat al qual poder recórrer i que ens recorda els límits que vam acordar que no traspassaríem.
i per què una Convenció només pels menors de 18 anys?
Alguns van considerar que aquesta Declaració era suficient per a tots els col·lectius, i per tant que els nens i nenes no necessitaven un tractat especial només per a ells. D'altres, en canvi, van lluitar perquè es reconegués que, tant per la vulnerabilitat especial dels menors d'edat, com per la importància que tenen els anys d'infància per al desenvolupament de la persona, era necessària una eina especial.
L'aprovació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant (1989) significa ni més ni menys que tots els infants al nostre país (incloses totes les Mirelles i tots els qui intenten entrar) han de veure complerts els seus drets a la salut, l'educació i la protecció.
Potser la història de la Mirelle ens ha commogut perquè ha posat cara i història a un drama quotidià, però també potser ha estat per aquesta "cosa" que fa 25 anys va aconseguir el consens internacional: la certesa que veure un nen o nena de quinze anys, que es troba lluny de la seva família i en condicions miserables, és quelcom que no podem ni hem de tolerar.
Aquest post va ser publicat al bloc de Campus 89, la comunitat universitària aliada amb UNICEF.