La grandesa de les persones

Per Raquel Fernández, Directora de Comunicació d'UNICEF Espanya

Hi ha una constant, repetida cada dia de la meva vida, a casa, al carrer, a la feina: la grandesa de les persones. Vivim ràpid, ens arrosseguen les circumstàncies i la sobreinformació. Però sempre hi és: cada dia trobem exemples d'aquesta grandesa, anònima o pública, però la mateixa, igual de gran en uns casos i altres. No caben en un post, així que seran molts, perquè no es pot quedar amagada, no pot passar desapercebuda, no podem no veure el que realment som, el que hi ha en l'essència dels éssers humans.

El meu company Andrés Conde parla molt de la grandesa de les persones, perquè en aquests temps tan difícils, hi ha socis d'UNICEF que ens expliquen l'esforç que els suposa mantenir el seu suport, però el seu compromís és tan fort que es queden a l'atur i passen necessitats però es resisteixen a deixar de contribuir a la lluita per la supervivència, el desenvolupament i la protecció dels infants.Hi ha molts casos. Avui resumeixo un en aquest paràgraf. És una senyora, sòcia d'UNICEF fa més de dues dècades,té més de 65 anys i s'ha quedat sola, sense feina ni pensió. I no vol, no vol, no vol deixar de ser sòcia d'aquesta organització... grandesa. És un honor, un privilegi, un orgull, comptar amb persones d'aquesta qualitat, socis i no socis. I és gràcies a elles que aconseguim coses com portar el tractament contra la desnutrició a 527.000 nens, només al Sahel, només des de començament d'any. Són vides salvades que, gràcies a persones com aquesta senyora tenen una oportunitat. Aquest és el món, punyent, injust, desordenat, però aquestes són les persones: grans. En el seu cor, la seva ànima, o on sigui que estigui allotjada la grandesa que nodreix l'exercici dels valors humans. No podem permetre que passi desapercebuda.