En Zelalem: el seu somni i el seu regal

Post de Cristina Saavedra, periodista de la Sexta.

93 milions. 93 milions! La xifra impacta perquè, per què enganyar-nos, en aquests temps el primer que un pensa és que són euros. Diners que van o que tornen? Que es treuen o es posen? És per aturar-se i esperar una explicació però ja els avanço que la xifra té valor humà, no econòmic. Per això és més greu.

93 milions de nenes i nens de tot el món pateixen alguna discapacitat. Ara la xifra té molt més pes, o hauria.
 
La dada l'extrec de l'Estat Mundial de la Infància 2013, l'informe que UNICEF realitza cada any. Val la pena que s'aturin un moment, uns minuts, a llegir-lo. Encara que ara els sembli estrany, només amb això estaran ajudant a lluitar contra la invisibilitat de la qual parla la Consuelo Crespo, presidenta d'UNICEF Comitè Espanyol.
 
Llegint entre les lletres, es van tornar a dibuixar dues cares, les d'en Zelalem i la seva àvia, Finote. Els vaig conèixer fa tres anys, a casa seva aEtiòpia, on en Zelalem ha viscut reclòs perquè la vida va decidir que l'única que podria jugar seria ella i no ell. En Zelalem va néixer amb una discapacitat que li impedeix moure les cames, el seu cervell tampoc es va desenvolupar com devia i els seus braços es van anar entumint per la manca de moviment.
 
Els ossos de la Finote, l'única dona que l'ha cuidat, començaven a ressentir-se. En Zelalem creixia i ja no podia carregar amb ell. Cada dia el treia del llit al jardí i de tornada al vespre. I la pena anava consumint a aquesta dona de somriure immortal que es resistia a deixar de somiar que un dia en Zelalem pogués anar a l'escola i es relacionés amb altres nens. Aquest era el somni que queia com les humanes gotes salades.
 
Però, un dia, les fitxes van canviar de mà i enZelalem va començar a guanyar. En la seva partida amb la vida només li faltava un bon company d'equip. I va arribar.
 
El 2010, en Pau Gasol i UNICEF van posar en marxa un projecte en el qual vaig tenir la sort de treballar. Un ampli projecteque passava per donar l'oportunitat a molts infants de recuperar els drets robats i entre ells estava el dret a demostrar que malgrat les seves discapacitats, nens com en Zelalem són capaços de superar obstacles. Només necessiten una oportunitat.
 
En Zelalem va rebre una cadira adaptada al pedregós camí del seu barri etíop. Les seves ganes es van convertir en força i va fer dels seus braços els governants del seu cos.Així va arribar al col · legi.