En Henry i en Pablo: germans de sentiments

Aquesta és l'evidència que els infants miren el món amb uns altres ulls.

En Pablo és un nadó d'un any. Com tots els nadons, mostra poc interès per les coses, canvia d'activitat constantment, captar la seva atenció és difícil i com tots sabeu les seves prioritats són jugar, menjar i dormir.

El sorprenent d'en Pablo és que des dels tres mesos d'edat, quan li donava el biberó i escoltava la sintonia de l'anunci d'UNICEF, ell parava de menjar i girava el cap per identificar d'on venia el tènue plor d'un altre nen. Van passar els mesos i ho seguia fent, exclusivament amb aquest espot. Creguin-s'ho, ni altres anuncis de nadons, ni dibuixos animats.

Va seguir passant el temps i si estava jugant amb les seves joguines i escoltava la sintonia es quedava hipnotitzat mirant al televisor. Veia l'espot de principi a fi. Fins i tot passaven uns segons un cop acabat l'anunci com reflexionant mirant al televisor, i després ens mirava com intentant dir-nos alguna cosa, la seva mare i jo ens quedàvem perplexos.

El sorprenent de tot és que ara que ja camina, que té més autonomia, si escolta la sintonia de l'espot i a en Henry plorar, encara que estigui en una altra habitació surt corrent amb els seus passos maldestres i no para fins a clavar-se davant de la tele. Escolta en silenci tot l'anunci com sempre però ara quan acaba sembla que està parlant a en Henry. Ja no ens mira a nosaltres, ara li parla a ell.

COMPARTIR L'AMOR amb els menys afavorits

Així que, després d'haver vist tot aquest any els sentiments que despertava en Pablo la història d'en Henry, volem dir-vos que en Pablo ens ha donat la seva primera lliçó de vida. Els nens tenen sentiments més purs, més bàsics i per això ell des que era un nadó va captar la necessitat que tenen altres nens de ser ajudats.

Els adults posem tants filtres al nostre cervell davant campanyes solidàries per no sentir-nos culpables per no ajudar que no veiem, no escoltem, no entenem el que és evident, així que, gràcies a aquests dos nadons agermanats, en Henry i en Pablo, hem après a entendre

Així que avui hem decidit fer soci a en Pablo d'UNICEF perquè ell comparteixi amb els menys afavorits l'amor que nosaltres li tenim.
 
Volem transmetre-us també la nostra admiració per la tasca que realitza UNICEF al món amb els éssers més indefensos i agraïts que hi ha: els infants
 
Moltes gràcies de part d'en Pablo, de la Raquel i el Javi! 
 
Post de Javier Martínez Zafra, pare d'un dels socis més joves d'UNICEF Comitè Espanyol