EMI 2014: dades i superpoders
Post de Blanca Carazo, Responsable de Projectes de Cooperació d'UNICEF Comitè Espanyol.
Alguna vegada has pensat que t'agradaria tenir algunsuperpoder? Saber volar, llegir la ment,
teletransportar-te, viatjar en el temps, ser invisible... Serinvisible? Sí, probablement sigui divertit durant
una estona, però al cap de no gaire temps, com et sentiries si
ningú et veiés, ningú s'adonés de la teva existència, ningú comptés
amb tu? Ja no sona tan agradable, no creus?
A UNICEF ens encanten les il·lusions i elssomnis, i, tanmateix, o potser per això, ens
proposem que cap nen, que cap
nena, sigui invisible. Perquè creiem
imprescindible que tots els infants comptin. Només així, comptant amb
tots els nens, i per descomptat, tenint especial cura en comptar
amb els més vulnerables, podrem fer que es
compleixin tots els seus drets.
Perquè tots i cadascun dels 2.200 milions
d'infants que hi ha al món comptin, ens dediquem a
aprendre sobre ells, a saber d'ells, com viuen, què els preocupa i
què els manté sans i feliços, a quins riscoss'enfronten i quines necessitats tenen. Per això,
des de fa 30 anys preguntem, investiguem, recollim dades, les
analitzem i les difonem.
I aquestes dades, que poden semblar números
freds i corbes estadístiques avorrides, es converteixen,
utilitzant-es bé, en focus brillants que denuncieninjustícies, en claus màgiques que obren portes a
l'esperança o en mapes del tresor que indiquen per
on avançar cap a un món millor per als infants del
món.
Saber que 18.000 infants menors de 5 anysmoren al dia al món per causes
evitables, i també que aquesta xifra era molt més gran fa
uns anys, ens dóna la força per reclamar recursos i voluntats que
assegurin vacunes, atenció
sanitària i una alimentació adequada per
tots els nens.
Saber que a Níger només un 39% de les llars
en zones rurals tenen accés a aigua potable, enfront d'un 100% de
les llars en zones urbanes, ens indica la necessitat de programes
que assegurin la cobertura en aquestes zones rurals i a les
famílies més pobres.
Saber que a la República Democràtica del
Congo, el 2010, només un 28% dels nens van ser registrats
en néixer, el que significava que el 72% restant no existia
oficialment i estava privat de tots els seus drets i completament
desprotegit, va portar a la posada en marxa d'un pla d'acció.
Aquest pla, amb la participació de la comunitat, va aconseguir en
un districte, i en només 6 mesos, un augment del 6% al 41% de nens
registrats.
MILiONS D'infants QUE Compten
Molts exemples com aquests signifiquen milions de nens
i nenes que ja no són invisibles, milions
de nens i nenes que compten. Lesdades i les estadístiques són el
primer pas, una vareta màgica que, amb els conjurs adequats, pot
permetre que l'Amina,
refugiada siriana, vagi a
l'escola; que la Ruth, a la Costa d'Ivori, no sigui
sotmesa a mutilació genital femenina; o que
l'Antoni, a Guatemala, rebi lesatencions necessàries gràcies que el seu Govern ha
aprovat un Pla de Lluita contra la Desnutrició Infantil.
Gràcies a les dades, molts nens i nenes deixen de ser
invisibles. Això vol dir, és clar, que a més d'il·luminar-nos amb
els seus somriures, ens reclamen un món en el qual estiguin fora de
perill i protegits. Per aconseguir-ho, caldrà seguir conjurant la
pobresa, la injustícia i la desigualtat amb fermesa, voluntat i
perseverança. I amb dades.
UNICEF va presentar recentment el seu informeL'Estat Mundial de la Infància (EMI) de 2014 en
xifres. Tots els infants compten. Revelant les
disparitats per impulsar els drets de la infància. En ell
s'insta a realitzar un major esforç i impulsar lainnovació per identificar i abordar les bretxes
que impedeixen que els infants més desafavoritsd'entre els 2.200 milions que hi ha al món
gaudeixin dels seus drets.