EMI 2014: dades i superpoders

Post de Blanca Carazo, Responsable de Projectes de Cooperació d'UNICEF Comitè Espanyol.

Alguna vegada has pensat que t'agradaria tenir algunsuperpoder? Saber volar, llegir la ment, teletransportar-te, viatjar en el temps, ser invisible... Serinvisible? Sí, probablement sigui divertit durant una estona, però al cap de no gaire temps, com et sentiries si ningú et veiés, ningú s'adonés de la teva existència, ningú comptés amb tu? Ja no sona tan agradable, no creus?
 
A UNICEF ens encanten les il·lusions i elssomnis, i, tanmateix, o potser per això, ens proposem que cap nen, que cap nena, sigui invisible. Perquè creiem imprescindible que tots els infants comptin. Només així, comptant amb tots els nens, i per descomptat, tenint especial cura en comptar amb els més vulnerables, podrem fer que es compleixin tots els seus drets.
 
Perquè tots i cadascun dels 2.200 milions d'infants que hi ha al món comptin, ens dediquem a aprendre sobre ells, a saber d'ells, com viuen, què els preocupa i què els manté sans i feliços, a quins riscoss'enfronten i quines necessitats tenen. Per això, des de fa 30 anys preguntem, investiguem, recollim dades, les analitzem i les difonem.
 
I aquestes dades, que poden semblar números freds i corbes estadístiques avorrides, es converteixen, utilitzant-es bé, en focus brillants que denuncieninjustícies, en claus màgiques que obren portes a l'esperança o en mapes del tresor que indiquen per on avançar cap a un món millor per als infants del món.
 
Saber que 18.000 infants menors de 5 anysmoren al dia al món per causes evitables, i també que aquesta xifra era molt més gran fa uns anys, ens dóna la força per reclamar recursos i voluntats que assegurin vacunes, atenció sanitària i una alimentació adequada per tots els nens.
 
Saber que a Níger només un 39% de les llars en zones rurals tenen accés a aigua potable, enfront d'un 100% de les llars en zones urbanes, ens indica la necessitat de programes que assegurin la cobertura en aquestes zones rurals i a les famílies més pobres. 
 
Saber que a la República Democràtica del Congo, el 2010, només un 28% dels nens van ser registrats en néixer, el que significava que el 72% restant no existia oficialment i estava privat de tots els seus drets i completament desprotegit, va portar a la posada en marxa d'un pla d'acció. Aquest pla, amb la participació de la comunitat, va aconseguir en un districte, i en només 6 mesos, un augment del 6% al 41% de nens registrats.
 

MILiONS D'infants QUE Compten

Molts exemples com aquests signifiquen milions de nens i nenes que ja no són invisibles, milions de nens i nenes que compten. Lesdades i les estadístiques són el primer pas, una vareta màgica que, amb els conjurs adequats, pot permetre que l'Amina, refugiada siriana, vagi a l'escola; que la Ruth, a la Costa d'Ivori, no sigui sotmesa a mutilació genital femenina; o que l'Antoni, a Guatemala, rebi lesatencions necessàries gràcies que el seu Govern ha aprovat un Pla de Lluita contra la Desnutrició Infantil.
 
Gràcies a les dades, molts nens i nenes deixen de ser invisibles. Això vol dir, és clar, que a més d'il·luminar-nos amb els seus somriures, ens reclamen un món en el qual estiguin fora de perill i protegits. Per aconseguir-ho, caldrà seguir conjurant la pobresa, la injustícia i la desigualtat amb fermesa, voluntat i perseverança. I amb dades.
 
UNICEF va presentar recentment el seu informeL'Estat Mundial de la Infància (EMI) de 2014 en xifres. Tots els infants compten. Revelant les disparitats per impulsar els drets de la infància. En ell s'insta a realitzar un major esforç i impulsar lainnovació per identificar i abordar les bretxes que impedeixen que els infants més desafavoritsd'entre els 2.200 milions que hi ha al món gaudeixin dels seus drets.