Els joves sirians al camp de refugiats de Za'tari expliquen a les famílies la importància de l'educació
Per Toby Fricker, UNICEF
Al camp de refugiats de Za'atari, a Jordània, hi ha un grup de 30 nens d'entre 12 i 15 anys amb una important missió: convèncer la resta d'infants que tornin a l'escola.
Una d'aquestes nenes és la Mozoun, de 14 anys. Amb la resta
del grup, recorre el campament amb la missió depromoure l'educació entre els nens del campament i les
seves famílies.
La Mouzon arriba fins a una casa mòbil on una dona està
estenent roba al costat dels seus fills. Està tan entusiasmada que
de la boca li surten torrents de paraules. Està decidida a fer
sentir el que ha de dir.
La Mozoun es defineix com una ambaixadora de l'educació al
campament. "Estimo l'educació, i estic convençuda de la
seva importància", diu Mouzon. "Em sento feliç, perquè ja
he donat les primeres passes per ajudar que els infants tornin a
les aules".
aL CAMP Hi hA UNS 30.000 infants EN EDAt ESCOLAR
Al camp de Za'atari resideixen uns 30.000 infants en edat
escolar, de manera que la missió d'aquest grup no és fàcil. Per
això, els dirigents religiosos del campament col · laboren
amb l'equip d'estudiants.
L'Abu Omar, un dels imams del campament, difon el missatge
sobre el valor de l'educació a la mesquita on oficia, que funciona
en una casa mòbil. "Hi ha una cosa que us he de recordar", anuncia
en el seu sermó davant el centenar de persones presents:
"L'educació fa possible que conquereixin fins els seus objectius
més ambiciosos".
En èpoques de crisi, anar a l'escola ofereix als nens
no només seguretat, sinó la possibilitat de gaudir d'una pausa en
els problemes que els envolten. A l'escola, els alumnes
recuperen en certa mesura la normalitat en les seves vides i
esperança per al futur.
LeS FAMíLIeS TEMeN PeR LA SEGURetat DEls SeUS fillS de CAMí A L'ESCoLA
Tot i la importància que té per als infants anar a l'escola,l'any passat es van reduir les taxes d'assistència a classe
al camp. Una de les diverses raons d'aquesta reducció va
ser la por de les famílies per la seguretat dels seus fills,
especialment de les nenes, durant el trajecte entre les seves llars
i les escoles.
I és que alguns nens, com en Duha, d'11 anys, han de
caminar més de dos quilòmetres per arribar a l'escola més
propera. Per tal de protegir elsinfants i calmar
l'ansietat dels pares, es van establir punts de reunió on els
estudiants es troben i caminen junts fins a les seves escoles
acompanyats per una mestra.
"D'aquesta manera poden anar i tornar de l'escola sense
problemes", explica en Mustafa, el pare d'en Duha. "Ara em sento
molt més tranquil i puc dedicar-me a altres coses".
ASsISTINt A classe, els infants no estan al carrer
En altres famílies, l'educació no és una qüestió prioritària
en aquests temps difícils. "Quan vam arribar a Za'atari,
ens vam oblidar completament de l'escola a causa de la situació en
què vivíem", comenta l'Abu Raed, pare de set fills. "El
que més ens preocupava era mantenir-nos informats sobre el que
succeïa a Síria".
No obstant això, un dia la Mozoun i les seves companyes van
visitar la família de l'Abu Raed, a qui va impressionar molt el que
li van explicar. "Quan van venir a veure'ns, ens van explicar que
havíem d'enviar els nens a l'escola", explica l'Abu Raed. "Primer,
perquè així no estan sempre al carrer. I segon, perquè així no
perden el curs, aprenen i reben els seus diplomes".
En Mohammad, un dels fills de l'Abu Raed, és un dels 11.396
infants que s'han inscrit en les tres escoles del campament de
Za'atari. En Mohamed espera ansiosament el començament del nou any
escolar. "Quan el meu pare em va inscriure a l'escola em
vaig sentir feliç. Ja no hauré d'estar al carrer",
explica.