Els infants amb discapacitat ajuden a construir una societat més inclusiva i segura per a tots
Post d'Ana Moilanen, Tècnic de Sensibilització i Polítiques d'Infància d'UNICEF Espanya.
En Juan Carlos és un jove amb discapacitat intel · lectual causada per un maltractament als 8 mesos d'edat. Per néixer en un país com Espanya va poder rebre els suports i ajuda suficients com per superar les llargues temporades en institucions i famílies d'acollida i per estar, als seus 23 anys, gaudint d'una vida plena, treballant com a ajudant de cuina en un centre especialitzat per a persones amb discapacitats.
En el món s'estima que hi ha almenys 93 milions de nens i nenes menors de 14 anys amb discapacitat, però malauradament molts d'ells no han tingut les mateixes oportunitats que en Juan Carlos.
Afortunadament, l'atenció i les actituds cap a les
persones amb discapacitats o simplement amb capacitats
diferents (segons com es miri) han canviat molt en els
últims anys. Cada vegada anem prenent més consciència que
persones com en Juan Carlos no són un problema ni un
obstacle, sinó que enriqueixen la nostra
vida i aporten valors molt positius; ens
fan actuar de forma diferent, més amable i atenta amb tots els
nostres semblants.
L'Estat
Mundial de la Infància 2013, en centrar l'atenció
en els nens i les nenes amb discapacitat, ens aproxima a complir
amb un deute pendent amb ells. Si tots els nens, per les
característiques inherents a la seva edat i moment de
desenvolupament, són vulnerables a l'abús i la vulneració dels seus
drets, hi ha grups de risc entre els infants que
requereixen de la nostra atenció i, entre ells, de manera molt
concreta, els infants amb discapacitat.
Cal fer un esforç especial perquè tinguin
garantits els seus drets, començant pelsmés bàsics: accés a la salut, educació i
protecció, però a més hem d'incloure una atenció
preferent a les famílies, tutors, professionals de l'àmbit
educatiu i sanitari... En definitiva, tots aquells que formen part
del dia a dia dels infants amb discapacitat.
Potser en Juan Carlos, amb més suport i acompanyament des de
la primera infància, en comptes de passar per quatre institucions i
dues famílies d'acollida, hagués pogut gaudir d'una vida més
estable des dels seus primers anys de vida. AEspanya s'estima que el cost afegit per a
una família amb un fill amb discapacitat és d'uns 32.000 euros a
l'any. Una intervenció primerenca sempre és una inversió
per a un futur de més qualitat i, sens dubte, la societat
recupera la inversió de moltes maneres.
INCLUSIÓ i EQUItAt
En aquest informe, l'aproximació a la
discapacitat és des de la perspectiva dela inclusió i l'equitat. Una visió que ens ajuda a
l'hora de defensar els drets de tots els infants a tots els llocs,
independentment de la seva condició.
Sens dubte, aconseguint la inclusió i equitat en totes les
àrees de drets per als nens amb discapacitat, especialment pel que
fa a la participació, estem contribuint a una societat més
justa, enriquida, solidària i menys violenta per a tots.Els nens amb discapacitat aporten i
enriqueixen.
Els nens fan que ens enfrontem a nosaltres mateixos, ens fan
preguntar-nos sobre la coherència entre el que diem i el que fem,
també en la nostra vida personal: són coherents les nostres accions
amb la nostra ideologia, sentiments, i amb el que professem i
defensem? La seva vida és un reclam constant per defensar els seus
drets i incloure'ls com a subjectes de ple dret, com reivindica laConvenció sobre els Drets de l'Infant (CDI).
A en Juan Carlos, sempre sensible a les necessitats d'altres
persones amb dificultats per la seva condició, li encantarà saber
que estem treballant en la part que ens toca i ell no pot:
construint un món sense barreres que permeti a tots els
infants participar amb equitat en tots els aspectes de la
vida que els envolta.