Diari des de Síria: infants testimonis de la violència

La Juliette Touma, una treballadora humanitària, torna a Damasc un any després del seu primer viatge per trobar-se amb una situació d'extrem sofriment. 

Vaig anar per primera vegada a Síria l'estiu de 2012 amb la Missió de Supervisió de les Nacions Unides. Malgrat els combats, vaig poder viatjar per tot el país. Vaig visitar pobles en què la vida humana havia desaparegut per complet, i vaig caminar entre cases ensorrades pel foc.
 
Vaig conèixer gent que em va explicar històries de profunda misèria, por, desplaçament, mort, assassinat, tortura, segrestos i desaparicions forçoses. Vaig abandonar Síria l'agost de l'any passat, però Síria no em va abandonar a mi. El pensament de tornar sempre ha estat una constant.
 
“Tinc molta son, aquí sempre hi ha molt soroll"
La setmana passada, vaig tornar a Síria, aquesta vegada amb UNICEF, i vaig comprovar com les coses havien empitjorat des del meu anterior viatge. La destrucció era, aquest cop, indescriptible.
 
En una escola de Damasc, convertida ara en un centre per a desplaçats interns, vaig conèixer una nena de vuit anys anomenada Shadi. La Shadi és una una de les 4,25 milions de persones que s'han vist obligades a abandonar les seves cases per escapar de la violència de la guerra.
 
La Shadi m'agafa la mà fermament i em porta a una habitació petita, on em presenta la Shirine, una voluntària de la Mitja Lluna Roja. Amb el suport d'UNICEF, la Mitja Lluna Roja està oferint teràpia artística als nens el món dels quals s'ha tornat del revés a causa del conflicte.
 
"Aquí hi ha infants que segueixen parlant de mort, nens que han estat testimoni de l'arrest, agressió, i fins i tot mort de membres de la seva família", m'explica la Shirine. "El treball que fem aquí dibuixant, fent teatre, amb música i amb esports els fa somriure de nou, encara que sigui una estona".
 
Fora, al pati del col · legi, alguns nens juguen amb la pilota. En Rida, de cinc anys, està dempeus, sol, sense integrar-se amb el grup. "Tinc molta son, aquí sempre hi ha molt soroll, sempre estic cansat. Trobo a faltar la meva petita habitació a Dera'a. Ara no puc utilitzar-la, perquè l'han bombardejat", em diu.
 
Lluitant per SUbMINISTRAR alLò BàSIC
Els centenars de milers de famílies desplaçades pel conflicte sirià necessiten ajuda humanitària urgent. UNICEF ajuda a proporcionar aigua potable segura, serveis de sanejament, escoles, vacunes, i espais on els nens puguin recuperar-se de l'horror de la guerra. Es tracta d'alguns dels elements essencials perquè els infants i les seves famílies puguin viure amb dignitat, fins que potser algun dia puguin refer les seves llars i les seves vides.