Crisi de Síria: l'educació és el més important
Post de Melanie Sharpe, oficial de comunicació d'UNICEF, des del campament de refugiats de Za'atari (Jordània).
Quan la granja on es refugiaven la Fàtima, l'Ahmed i les seves sis filles (d'entre 2 i 10 anys) va ser atacada, cadascun va agafar a tres de les nenes i van córrer per salvar la vida.
"Recordo que la cara de la meva filla petita estava coberta de sang i em vaig adonar que no podia trobar la Safa", diu la Fàtima.
Va ser un veí qui finalment va trobar laSafa, una de les bessones de 6 anys, sagnant entre els arbres caiguts i cremats. La va portar a unhospital del Damasc rural. Quan la Fàtima i l'Ahmed hi van arribar, van saber que estavagreument ferida i que perdria lacama dreta.
Va ser el tercer atac que vivia lafamília. Originaris d'Alep, la Fàtima i l'Ahmed van fugir al Damasc rural quan la seva casa va ser destruïda. Però quan la Safa va estar a punt de morir, van decidir deixarSíria.
"No estic amb cap bàndol. Quina culpa tenen les nostres filles?Elles no són culpables. Per què ha de passar això?", es pregunta l'Ahmed.
Han passat gairebé cinc mesos des de l'atac i la família al complet, incloent la mare d'Ahmed, la Wardeh, viu ara en una petita caravana al campament derefugiats de Za'atari, aJordània.
D'alguna manera la Safa continua somrient, i s'ha acostumat a haver d'arrossegar-se per moure's per si mateixa. Però és tímida, i amaga la seva cara darrere les seves mans quan li fem preguntes. La seva esquenaestà completament coberta per cicatrius des de l'atac. Encara té trossos de metralla sota la pell, que els doctors de Za'atari estan traient acuradament.
"Fins i tot els petits sorolls li fan por i s'amaga", diu l'Ahmed. "Totes les meves nenes viuen amb una por constant".
CRISI DE SíRIA: escola i espais AMIcS de la infància
Com molts pares sirians, l'Ahmed i la Fàtima estan decidits que el conflicte, que ha destrossat la major part del seu país, no destrossi també el futur de les sevesfilles.
Gràcies a l'ONG Handicap Internacional, la Safa té ara unacadira de rodes, rep sessions defisioteràpia i li han pres les mides per fer-li una pròtesi.
Cada matí l'Ahmed porta les filles a una de les escoles d'UNICEF a Za'atari. La Safa i la seva germana bessona la Marwa estan en primer grau. La seva professora, l'Abeer, s'assegura que la Safa sigui tractada com qualsevol altre alumne.
A la tarda van a l'Espai Amic de la Infància el qual rep suport d'UNICEF i està gestionat pel seu aliatSave the Children. Allà els infants juguen, es socialitzen i reben suport psicosocial.
La Safa diu que li agrada anar a l'Espai Amic de la Infància. "M'agrada jugar. M'agraden els nens que hi ha aquí".
La Fàtima i l'Ahmed expliquen que la seva prioritat número u és assegurar-se que les seves filles reben educació. "Fins i tot a Síria vam aconseguir mantenir les nenes a l'escola tot el que vam poder. L'educació és el més important", diu la Fàtima.