Bolívia: consolidant avenços en salut infantil i materna
Post d'Ildefonso González, Responsable de Publicacions i Fotografia d'UNICEF Espanya
Si la Rosa Parks no s'hagués negat a cedir el seu seient a l'autobús a un jove blanc allà pel 1955, és molt probable que la fi de la segregació racial als Estats Units s'hauria dilatat en el temps. "Com més obeíem, pitjor ens tractaven", va assegurar després. Gent com la Rosa Parks tenien clar que les coses podien canviar.
A Bolívia, les comunitats són cada vegada més conscients
dels seus drets, que poden i han de reclamar, que
un món millor és possible gràcies a la seva implicació i
participació en la presa i execució de decisions.
El treball de la cooperació internacional, de
la mà d'organitzacions com UNICEF, i el procés dereconeixement històric dels drets
indígenes impulsat pel Govern d'Evo Morales, està
apoderant no només a la societat civil de
Bolívia, sinó també a les institucions i elscol · lectius professionals.
Ho vam poder comprovar en un recent viatge a Loma
Alta, una comunitat remota de l'Amazònia
boliviana la població de la qual ha votat perquè els
comptes públics prioritzin la salut per sobre de qualsevol altra
despesa del municipi. Una de les seves victòries ha estatno tenir cap cas de mortalitat materna en quatre
anys, tot i que la desnutrició imalalties com la malària, el dengue, la
leishmaniosi o la diarrea presenten uns índexs més alts en aquesta
regió que en la resta del país.
A Loma Alta hi ha dues associacions de dones molt
actives. Han creat un Club de Mares amb 40
afiliades i el dia que vam arribar ens van explicar lacapacitació en drets que han rebut
d'UNICEF i ens lliuren una llista de
peticions que inclou des medicaments com el Glucantime
(per al tractament de la leishmaniosi) fins a material molt divers
com una camioneta, una ambulància, una bomba d'aigua, equipament
per al centre de salut i formació per al seu personal.
“LA SALUt éS PRIMORDIAL”
A totes aquestes dones els preocupa la salut dels seus
fills i reclamen una bona atenció sanitària per a ells,
encara que reconeixen que la situació ha millorat en els últims
anys. La Julia Lurici, de 48 anys i mare de 8
fills, ens explica que l'altre dia va anar al centre amb
la seva filla malalta i se'l va trobar buit; a més, la farmàcia
estava tancada. "M'he queixat al doctor i m'ha dit que la cosa
millorarà. La salut és primordial i no la poden abandonar".
El conformisme i els complexos desapareixen per donar
pas a legítimes reivindicacions que superen el simple
anhel que els seus petits sobrevisquin. "Volem que vagin a
la universitat", s'aventura a dir l'Edna mentre somriu i
mira el seu petit Virgili, de 5 mesos.
A centenars de quilòmetres de Lloma Alta, a l'altiplà, el
doctor José Coca, director del centre de salut
d'Ucumasi, ens explica amb les seves paraules el canvi de
mentalitat que s'està operant entre el personal sanitari i la
comunitat, i del qual responsabilitza la cooperació
internacional.
"Ens han donat una infraestructura i un equipament excel ·
lent, i ens han ajudat amb cursos d'actualització. Ucumasi
està aprenent a valorar la vida, a que les nostres
senyores cuidin els seus fills des del ventre, i que no siguni un
'producte' més perquè els ajudi, que no sigui com una cosa material
que si neix viu, bé, i si neix mort, bé també. Volem que
ens segueixin ajudant a construir el nostre futur".
EL PEix i LA CAnyA DE PESCAR
En el món de la cooperació internacional per al
desenvolupament, la metàfora del peix i la canya de
pescar (no donar el peix, sinó ensenyar a pescar-lo) és
recurrent.
A Bolívia, UNICEF i altres organitzacions aliades
estan contribuint, mitjançant l'acompanyament i
assessorament a les autoritats, la formació i capacitació del
personal sanitari, i l'apoderament de les comunitats, que
el país construeixi un futur. Un futur sense barreres en
l'accés a la salut com el que avui vol i pel que lluita la Julia
Lurici per als seus fills i veïns.
