Síria: infants amarats de terror

Per Raquel Fernández, Directora de Comunicació d'UNICEF Comitè Espanyol.

Post publicat al blog 3500 Millones d'El País.

 

 
Més de quatre milions d'infants afectats per la guerra de Síria.
 
Una dotzena de paraules en una pantalla, en un univers en línia de milers de milions de paraules viatjant a velocitats supersòniques que fan difícil triar on aturar-se a cada moment. I moltes dotzenes de paraules passen desapercebudes, per molt que englobin mort, terror, dolor, desesperació i mancances greus perquè alguns milions de persones puguin seguir vivint. És del que parla la mirada de vegades opaca de molts nens sirians en els camps de refugiats, la seva infància ha estat aixafada per una tragèdia creada pels adults. Per adults de la segona dècada del segle XXI.
 
Els infants d'aquesta mateixa dècada que estan aconseguint sobreviure dins de Síria, ho fan fugint d'una banda a un altra dins del seu país, buscant amb les seves famílies llocs segurs en els quals no sigui impossible tenir aigua, menjar i una oportunitat de viure. Fins i tot tenint tot això, fa dos anys que dos milions d'aquests nens no van a l'escola: com serà la Síria del futur pròxim si ara els seus nens viuen el terror i ja no poden anar a l'escola?
 
L'únic que tenen en abundància és por, que viurà amb ells un temps, molt o poc, depèn del que hagin patit. Però tanta por que, setmanes després d'haver arribat a una zona amb certa seguretat com un camp de refugiats, "si veuen un avió comencen a tremolar", explica el professor Samir Belshi.
 
La Tulin, de nou anys, va tremolar amb moltes bombes abans d'abandonar la seva casa, fins que va passar una cosa definitiva: "un dia una bomba va explotar a prop del col · legi i la nostra mare va dir que havíem de marxar". Es van unir a l'èxode rumb al Kurdistan iraquià i ara viuen com a refugiats al camp de Domiz. Totes les històries tenen el nexe comú d'explosions que provoquen morts, de grups armats que amenacen o disparen, i de destrucció de la infància que els nens siriansconeixien fins ara.
 
La mirada de la Tulin va recuperar la seva brillantor, com la majoria dels nens que porten un temps en altres països. Van espantant la por a base de deixar de sentir bombes, tenir les necessitats bàsiques cobertes i poder anar a l'escola. Darrere d'aquest èxit, les seves famílies, professors, nous i vells amics, i les persones i entitats que a través de les seves aportacions fan possible el treball incansable dels professionals d'organitzacions humanitàries que es deixen la pell, moltes vegades posant en risc les seves vides, en aquests inferns que obrim a la terra.
 
Hi ha tres milions d'infantss desplaçats dins de Síria.
 
Fora del país ja hi ha més d'un milió que avui són refugiats en altres fronteres.
 
7.000 no ho van aconseguir, han mort en l'infern d'una guerra.
 
Què necessiten els nens sirians que sobreviuen? Pau. I, mentre s'arriba a aquest somni, ajuda humanitària per viure, suport per superar la por abans que els escanyi, estar protegits i tornar a l'escola.