Sara Escudero: "l'ajuda arriba, l'ajuda funciona i ara no podem parar"

Haver pogut acompanyar UNICEF a Mauritània per veure com treballen i quina és la realitat d'aquest país, ha estat un dels regals més importants de la meva vida.

He tornat (que no "vaig tornar", perquè és una experiència que l'ànima guarda com a present) carregada de força, perquèl'ajuda arriba, l'ajuda funcionai ara no podem parar. No es pot. És més, no hem de parar. No podem tapar-nos els ulls i no mirar al voltant.

Cal ser conscients que al nostre costat hi ha gent que no té ni aigua, que no pot afrontar malalties que per a nosaltres són chichiná, que milers d'infants moren perquè no poden menjar i que, sumant petites ajudes individuals,podem ajudar a que aquest panorama canviï.

Quan una mira des de fora organitzacions com UNICEF sempre, encara que sigui un pensament en veu baixa i molt amagat, però sempre sorgeix aquell: "De debò arriben els diners?". Doncs arriben! Arriben en forma de tractament terapèutic en diferents formes, segons l'edat del nen i el seu grau de desnutrició. Arriben en forma decooperants i treballadors que tenen una rigorosa manera de controlar,abastar, registrar ipreocupar-se de cada infant, sigui on sigui. I si cal fer quatre hores de cotxe per arribar-hi, es fan. Arriben en forma de construcció de latrines, de palanganes i sabó perquè rentar-se les mans sigui un hàbit possible i no un luxe. Arriben en forma de pous d'aigua, de pastilles potabilitzadores. Arriben en forma de reformes, millora i sanejament hospitalari. Arriben.

SARA ESCUDERO: "a MAURITàNA vaig SENTir DOLOR, ESPERANçA, plor... PERò TAMBÉ ALEGRiA"

En el viatge a Mauritània tenia les emocions com una muntanya russa: molt dolor, molta esperança, plors... Però també molta alegria quan veus que amb el feinada d'UNICEF tot va a millor i veus, escoltes i mires als ulls de famílies que han quedat fora de perill.

Són lliçons de vida les quals ens donen als "civilitzats del primer món". Lliçons d'amor i d'unió. Aquestes gents es preocupen de l'altre com si fos un d'ells. Si hi ha, n'hi ha per a tots; si no n'hi ha, no n'hi ha per ningú.

L'ajuda d'UNICEF la reben i la valoren gairebé per sobre de l'ús o benefici que els hi aporta. Ells veuen i van més enllà d'aquest bany bàsic o d'aquesta pastilla de sabó que els diem que farà que emmalalteixin menys. Ells es queden amb les ganes i el lliurament d'aquells que formem part d'UNICEF (perquè fins el que envia un sol SMS solidari ja n'és part).

Quedem-nos nosaltres amb això mateix i fem possible que les xifres d'èxits segueixin millorant! Gra a gra es fa el molí, que deia el meu avi!

Les meves més infinites gràcies a UNICEF per existir, fer el que fa i per deixar-me formar part d'això. Tot pels infants, on sigui, com sigui i quan sigui. Perquè no,ara no podem parar!

Post escrit per Sara Escudero, còmica, presentadora i actriu