Mutilació genital femenina: quan res pot aturar-nos
"Els vaig explicar com m'havia dolgut l'operació, el trauma que va suposar per a mi i com vaig perdre la confiança en els meus pares. Van decidir que no volien que això li ocurris a la seva filla". La Meaza Garedu, de 14 anys, va patir mutilació genital quan només tenia 10 anys i ara sensibilitza sobre els efectes d'aquesta pràctica a la seva comunitat, a Etiòpia.
Almenys 120 milions de nenes i dones en el món pateixen les greus conseqüències de la mutilació genital femenina. I al voltant de 30 milions de nenes estan en riscde ser sotmeses a aquesta pràctica cada any. Es tracta d'una pràctica fortament arrelada en el costum i que es basa en la desigualtat de gènere.
10.000 comunitats han renunciat a aquesta pràctica
Però aquesta situació pot canviar. L'any 2008,UNICEF i UNFPA (Fons de Nacions
Unides per a la Població) vam iniciar un programa conjunt
en 15 països d'Àfrica on el nombre de dones que són
víctimes de la mutilació genital femenina és alarmant.
Països com Somàlia, Guinea i Djibouti, amb taxes de prevalença per sobre del 90%, formen part d'aquest programa, que fixa diferents objectius: crear lleis que prohibeixin la mutilació; desenvolupar campanyes mediàtiques per informar sobre els perjudicis d'aquesta pràctica; formar els treballadors de salut i equipar els centres amb els materials adequats per al tractament i prevenció.
Des del començament del programa hem aconseguit grans coses.Dels 15 països, en 11 d'ells la legislació ja prohibeix ia la mutilació genital. Els últims a sumar-se han estat Guinea Bissau i Kenya el 2011.
Fins i tot en els països on es registren les majors taxes, està canviant l'actitud respecte a la pràctica. A Egipte, per exemple, on el 90% de les nenes i dones han estat mutilades, s'ha duplicat el nombre de nenes i dones d'entre 15 i 49 anys casades que pensen que la mutilació genital femenina s'ha d'eradicar.
Programes participatus, la força del grup
Però hem aconseguit alguna cosa més important, la raó que ens
fa creure que podem evitar que més nenes pateixin una vulneració
tan greu del seu dret a la integritat física i moral: prop
de 10.000 comunitats dels 15 països, amb uns 8 milions d'habitants,
han renunciat a la pràctica. Només l'any passat, un total
de 1.775 comunitats a l'Àfrica van declarar públicament el seu
compromís d'eradicar-la.
Es tracta de petits pobles on fins fa ben poc la pressió social, la por a l'exclusió i els costums, eren poderoses raons per mantenir la mutilació genital de nenes i dones, i que ara han declarat públicament, amb un compromís explícit, quecap altra nena a la seva comunitat haurà de patir una agressió tan greu.
Els programes participatius d'enfocament comunitari que desenvolupa UNICEF permeten que les comunitats discuteixin sobre els problemes que els afecten de forma oberta i natural. En els diàlegs comunitaris, a poc a poc, tots s'atreveixen a comentar les conseqüències negatives que ha tingut l'ablació sobre les seves filles o dones.
I la pressió que abans existia per mantenir aquest costum, es converteix en la pressió per eliminar-la gràcies a la força del grup. I és que les persones, individualment, podem fer grans coses. Però quan les nostres pors es reflecteixen en les de l'altre, quan el "tu" i el "jo" es converteix en "nosaltres", llavors, res pot aturar-nos.