La història de la Sunita: violència sexual infantil al Nepal
Post de Blanca Carazo, responsable de Projectes de Cooperació d'UNICEF Comitè Espanyol
Virginia Pérez és la cap del Programa de Protecció d'UNICEF al Nepal. Aquesta setmana ha vingut a visitar-nos i ens ha portat la Sunita per explicar-nos la seva història: una història dura amb dos finals. La Sunita es una nina, però la seva història podria ser la de qualsevol nena del Nepal.
La Sunita té 12 anys i viu en una remotaaldea del Nepal. A la casa que
comparteix amb els seus pares i les seves dues germanes no
hi ha bany, de manera que la Sunita surt a la nit i
s'allunya cap al camp per fer les seves necessitats. En el camí de
tornada, un home s'apropa a la Sunita i la
viola. Aquest home és el seu oncle
tercer, o el seu veí o, en el pitjor dels
casos, un mestre de la seva escola.
La Sunita, amb 12 anys, ferida, espantada i
violada, no sap què fer, a qui acudir, com reposar-se, ni
com explicar el que acaba de viure. Arriba a casa, on està la sevamare. En veure-la arribar, amb signes de
violència, i la roba bruta i plena de sang, comprèn el que acaba de
passar, però tampoc ella sap què fer.
Li hauria agradat portar la Sunita a unhospital, però l'hospital està massa lluny, no
tenen diners per al transport i l'assistència mèdica i, sobretot,
té por. Por a la reacció del seu marit i a la de
l'agressor, que és algú proper; por a que tothom sàpiga el que ha
passat i a veure la seva filla assenyalada i discriminada, i fins i
tot expulsada de la família i del poble. La Sunita i la seva mare
decideixen callar, no explicar a ningú el que ha passat i seguir
amb la seva vida.
La por, el silenci, ladiscriminació, uns costums que toleren laviolència sexual i la manca de
serveis adequats i accessibles teixeixen una fosca xarxa
que oprimeix les nenes i dones víctimes de violència sexual i
deixa impunes elsagressors.
EL TReball D'UNICEF EN PROTECCIÓ INFANTIL
Afortunadament, i fins i tot amb el mateix principi i la
mateixa agressió, l'acció d'UNICEF al Nepal fa
possible que la història de la Sunita, cada vegada
en més casos, tingui un final diferent.
En el segon final, la Sunita arriba a casa, parla amb la seva
mare i totes dues es dirigeixen a altres dones que formen part d'unGrup de Dones. Gràcies a un mecanisme desolidaritat comunitari, aquestes els proporcionen
els diners suficients per anar a l'hospital. Allà,
el personal de salut tracta la Sunita amb respecte, li explica queella no té la culpa del que ha passat i li ofereix
el tractament mèdic que necessita. També
posa a la seva disposició una psicòloga amb qui la
Sunita pot parlar de com se sent i recuperar en
certa manera la confiança.
A més, la Sunita i la seva mare tenen l'opció, si ho desitgen,
de denunciar l'agressor, per a això un policia de
la Unitat de Delictes de Gènere la visita i compta amb elsuport legal gratuït d'unadvocat. Mentre té lloc aquest procés, la Sunita
pot quedar-se en un centre d'acollida, on repatenció psicològica i tot el que necessita.
Mentrestant, un jutge especialitzat en menors porta el cas i deté
l'agressor.
Perquè tot això sigui possible, UNICEF ha ofertformacions als diferents professionals implicats:policies, jutges, advocats i personal sanitari, en
què tots ells han après com tractar adequadament la Sunita
respectant els seus drets. A més, UNICEF ha donat
suport al funcionament del centre d'acollida i, sobretot, ha
aconseguit, juntament amb les autoritats locals, que hi hagicoordinació entre tots aquests serveis. També,
UNICEF treballa amb les comunitats per canviar la
percepció de la violència contra les nenes i que deixi de
considerar-se "normal" i inevitable.
Amb aquest segon final, no haurem evitat la violació de la
Sunita, però sí haurem fet que pugui recuperar l'esperança
i la confiança en ella mateixa i en el món, i haurem tirat
d'alguns fils per anar desfent aquesta xarxa de silenci i
impunitat que perpetua la violènciacontra les nenes. A poc a poc, haurem evitat que la Sunita se senti
totalment indefensa i desprotegida, i que ella, i moltes altres
nenes com ella, tornin a patir atacs i violència sense que ningú
faci res.
Moltíssimes gràcies a la Virgínia per portar-nos la Sunita, i
per recordar-nos que podem fer molt perquè la seva història
no es repeteixi. I moltíssimes gràcies a tots els que
col·laboren amb UNICEF per ajudar a tots els professionals de
protecció de la infància a tirar dels fils, desfer les xarxes de
silenci i por, i teixir noves xarxes de suport, atenció i confiança
per a totes les nenes i nens víctimes d'abusos i
violència.