“Futbol per la vida”: el poder d’una pilota

Per Laia Ruich, responsable de Comunicació d’UNICEF Comitè Catalunya

A Tegucigalpa, el futbol no és nomes un esport. Com succeeix a altres racons del món, és passió i pura energia, i així ho senten grans i petits.

A Tegucigalpa, el futbol també significa canvi. I significa drets. Diverses vegades per setmana, als barris i a les colònies d’aquesta ciutat es reuneixen nois i noies per jugar a futbol. Tots ells participen a Futbol per la vida, el projecte que el 2002 va fundar l’exfutbolista de la selecció hondurenya Héctor Zelaya i que compta amb el suport d’UNICEF i una gran xarxa de voluntaris. Un projecte que arriba a 15.000 nens i nenes de Tegucigalpa.

Héctor Zelaya és conegut a Hondures com a Pecho, i ens rep al primer barri que visitem. S’anomena La Joya i és un dels barris marginals de Tegucigalpa. Mig centenar d'infants ens esperen darrere una enorme pancarta: “Bienvenidos amigos. Fútbol para la Vida les saluda”, criden entre rialletes i aplaudiments. Després d’aquesta salutació, corren a preguntar-nos sobre el Barça, el gran referent futbolístic a Hondures, i sobre Messi. Tots volen ser Messi.

Ens somriuen, una mica avergonyits, i em conviden a jugar a futbol amb ells. Juguem i em deixen marcar algun gol.

Héctor Zelaya m’explica que el més important és que mentre juguen no deambulen pel carrer. El futbol els fa desconnectar de la inseguretat que es viu als seus barris i augmenta la seva autoestima. Els fa més forts; és a dir, no juguen només a futbol, també aprenen i creixen.

En acabar el partit, els petits futbolistes es reuneixen al voltant de José Luis, Erica Nicole i Cristian. Són tres dels nois de la Xarxa de Comunicadors Infantils –un projecte emmarcat en els programes municipals d’Infància, Adolescència i Joventut als quals dóna suport UNICEF–.

Els comunicadors realitzen un taller de formació en el qual promouen els drets de la infància. També els parlen de laperillositat de les maras, de la prevenció del VIH/la SIDA i dels embarassos no desitjats. Aquests tres xavals es converteixen en els referents de la resta i els petits atenen sense parpellejar. Escolten i assenten. I és en aquest precís moment quan el partit es guanya, quan la pilota entra a la porteria, quan tots junts marquen un gol i el futbol mostra tot el seu poder.