Dret al sanejament: al fons a la dreta

Un diumenge qualsevol, cap al migdia, un grup d'amics es reuneix per prendre l'aperitiu en un dels molts bars dels nostres pobles i ciutats. L'Alícia, de 5 anys, tira de la màniga del seu pare i murmura tímidament: "Papa, tinc pipi". "És clar, carinyo", en Lluís agafa a l'Alicia de la mà i busca amb la mirada a un dels cambrers. "Perdoni, el lavabo?". "Sí, per allà -assenyala- al fons a la dreta". I tant!

En tots els nostres bars, "al fons a la dreta" o en qualsevol altre lloc, hi ha banys. Més o menys nets, més o menys bonics, però hi són. També a les nostresescoles, les nostresbiblioteques, els nostres centres de salut. I, per descomptat, en cadascuna de les nostres cases. Banys, lavabos,latrines... diferents noms per a un lloc discret i íntim, perquè, encara que ni ens n'adonem, es compleixi el nostredret al sanejament, oferint-salut, dignitat i privacitat.

AiGUA i SANEjAMENT, DOS DREtS RELACIONAtS PERò INDEPENDENTS

Aquest dret al sanejament, que l'ONU acaba de reconèixer com un dret relacionat però independent del dret de l'aigua, no està garantit a tot arreu, ni per a tots els nens i nenes del món. Més de 2.400 milions de persones segueixen sense comptar amb un bany o latrina en bones condicions i 946 milions defequen a l'aire lliure: al camp, a terra, arreu, moltes vegades, sobretot per a nens i dones, amb risc per a la seva seguretat, la salut i les seves vides.

"Al Níger, al fons a la dreta no hi ha res, perquè gairebé no hi ha cambres de bany", m'explica laPilar Palomino, especialista en WASH d'UNICEF Níger. "Níger és el segon país amb la taxa de defecació a l'aire lliure més alta del món, només després d'Eritrea. El 73 % de la població nigeriana defeca a l'aire lliure cada dia, on pot."

El sanejament, un assumpte una mica escatològic del qual sovint ens resulta incòmode parlar, és fonamental per a la salut dels nens i nenes, ja que encara avui, ladiarrea, molt vinculada amb la manca d'higiene, sanejament i aigua, és una de les primeres causes de mortalitat infantil. I no només això, sinó que recordem també que un sanejament adequat és un factor clau per reduir ladesnutrició infantil: sense sanejament augmenten les diarrees i els paràsits intestinals.

MADAGASCAR: EL 60 % DELS infants amb DESNUTRICIÓ CRòNICA DEFEqueN A L'AIRE LlIuRE

Així ens ho explica des de Madagascar la Sílvia Gaya, responsable d'Aigua, Sanejament i Higiene d'UNICEF en aquest país: "Madagascar és el 4t país del món amb més desnutrició crònica i això està estretament lligat a la defecació a l'aire lliure, que practiquen11 milions de persones. El 60 % dels infants que pateixen desnutrició crònica són nens i nenes que defequen a l'aire lliure. És a dir, no utilitzar una latrina està estretament associat amb altres privacions de la infància, com la desnutrició crònica, i també la manca d'accésa l'aigua potable."

Afortunadament, tot i que encara que no prou ràpid, aquesta situació està canviant per a molts nens i nenes, gràcies a intervencions amb enfocament comunitari que aconsegueixen canvis reals i duradors que comencen amb el compromís de les comunitats de construir latrines, canviar hàbits i eradicar la defecació a aire lliure.

A Angola, ens explica en Tomás López de Búfala, la certificació d'una comunitat com a Lliure de Defecació a l'Aire Lliure (LDAL) és tota una festa. La senyora Glòria Ecendje, de 61 anys, explica amb entusiasme com aquesta iniciativa, la qual rep el suport d'UNICEF, ha canviat les seves vides. "Abans del projecte ningú tenia latrines a la comunitat, i per fer les nostres necessitats caminàvem fins a un lloc ocult; ara ja no hem de caminar per amagar-nos, tenim un bany a la nostra casa com a la ciutat ".

MAURITàNIA: BAnyS IMPROVISAtS sobre LA sorra calenta

Des de Mauritània, en David Simón ens porta una història molt inspiradora: "LaFatoumata té 6 anys i, per a ella, fins fa molt poc, al fons a la dreta no hi havia més que sorra, sol, vent... i més sorra. Durant el dia caminavacentenars de metres sobre sorra ardent per trobar una mica d'intimitat darrere d'una acàcia. A la nit li feia por, molta por. Tenia diarrees molt sovint i, quan li feia mal la panxa, no s'allunyava tant de la "khaima" on viuen, i li feia vergonya...

Un dia van arribar l'Ahmed i laMaïmouna, uns animadors que treballen amb UNICEF. Amb uns jocs molt divertits van aconseguir que laFatoumata i els seus pares s'adonessin de laimportància d'una bona latrina, amb aigua i amb sabó per rentar-se. Els pares de la Fatoumata (com molts altres pares del poblat) han autoconstruït una latrina amb trastos vells i ara estan estalviant per construir ben aviat una amb tova (volen ser els primers del poblat en fer-ho!)".

DREt AL SANEjAMENT: UN Lloc net, CONFORTABLE i SEGUR PeR AnaR AL lavabo

La Fatoumata, i totes les nenes i nens de països com Mauritània, Angola,Madagascar o el Níger tenen dret, igual que l'Alícia, a trobar "al fons a la dreta" (o a l'esquerra o tot recte) un lloc net, confortable i segur on fer pipi i caca. Així podran millorar la seva salut i la seva resistència enfront de ladesnutrició, la diarrea o altresmalalties.

Afortunadament, cada vegada som més les veus demanant aquest dret, recollit també en el sisè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per el 2030. En paraules de Ban Ki-moon, Secretari General de Nacions Unides "l'Agenda 2030 ens compromet a renovar esforços per proporcionar accés a sanejament adequat a tot el món".

I tornant als bars, a les meves companyes i companys d'UNICEF alNíger, Madagascar,Angola, i Mauritània; moltíssimes gràcies i us dec una ronda.

Post escrit per Blanca Carazo, responsable de programes d'UNICEF Comitè Espanyol