Aden y Abdile
Post de Christopher Tidey, Especialista de Comunicació en Emergències d'UNICEF
Més del 80% dels refugiats somalis que creuen Kenya són dones i infants. La major part de les famílies que veig fent cua en els centres de recepció del campament de refugiats de Dadaab estan encapçalades per mares, àvies i germanes grans. Sovint em pregunto on han anat els homes. Aquesta escassetat d'homes és el que fa a Abdil encara més notable. En una comunitat de mares, Abdil es destaca com el pare consumat.
Abdil, amb la seva dona, els seus quatre fills i la seva àvia, van haver d'abandonar la seva llar a Somàlia a la recerca de menjar i aigua. La sequera havia acabat amb els cultius i el bestiar. Durant 25 dies de viatge, la seva dona va morir de fam, mentre ell es va veure obligat a continuar el viatge amb la seva família, de vegades carregant a tots els seus fills en la seva esquena.
"No teníem una altra opció de continuar. Havíem de seguir per sobreviure".
Aden, el seu fill menor de tres anys, estava cada vegada més desnodrit, ja que els seus mitjans de subsistència s'estaven acabant. Per quan la família va arribar al campament de refugiats a Dadaab, Kenya, Aden estava tan feble que no tenia forces per aixecar el cap o empassar. Estava a punt de morir, el seu petit cos de 5 quilos no aguantava. Els metges a l'hospital de Hagadera van témer per la seva vida.
Això va ser fa gairebé dues setmanes i Aden encara és aquí. Està enfortint cada dia. Quan vaig anar a visitar Aden la setmana passada el seu pes havia augmentat a
La millora d'Aden, encara que lenta, és producte del tractament constant del dedicat personal de l'hospital de Hagadera i el règim d'alimentació terapèutica subministrat per UNICEF. Però jo crec que hi ha més factors en la seva millora a part del tractament mèdic per si sol.
Cada vegada que visito a Aden a l'hospital, el seu pare hi és. Els metges em diuen que des que el van ingressar, Abdil ha estat al seu costat al llit. Cada dia, la rutina és la mateixa. Abdil, l'únic pare a la sala, està al costat del seu fill, mentre que l'àvia té cura dels altres tres a casa. Cada nit, Abdil roman a l'hospital perquè el seu fill s'adormi davant la seva atenta mirada. La delicadesa i l'amor amb què Abdil acaricia, alimenta i agafa el seu fill és una vista realment bella - l'encarnació del que significa ser un pare-.
"Ara més que mai és important que la nostra família romangui unida", em diu Abdil durant l'última visita. "El meu fill millora constantment i ara sé que sobreviurà".
Només al juny es van reportar al campament de refugiats deDadaab 6.000 nous casos de desnutrició, la major part dels quals eren nous refugiats. En tot la Banya d'Àfrica, es calcula que més de 2 milions d'infants pateixen desnutrició com a conseqüència de lasequera, de la pujada del preu dels aliments i de la inestabilitat política a Somàlia. Més de 500.000 estan en imminent risc de mort.
Per salvar vides, la resposta humanitària global ha de ser immediata. UNICEF està treballant per portar alimentació terapèutica i suplementària en quantitats sense precedents en tot la Banya d'Àfrica. Aquest mes, per avió, camió i vaixell, UNICEF ha lliurat 1.300 tones de subministraments vitals a algunes de les àrees més afectades al sud de Somàlia, incloent ajuda terapèutica suficient per tractar 66.000 nens amb desnutrició. En les properes 8 setmanes, UNICEF ampliarà l'alimentació suplementària per arribar a360.000 infants i busca arribar com més aviat millor a més nens i les seves famílies.
De vegades amb el gran sofriment que veig aquí, em pregunto si la comunitat internacional serà capaç de respondre a l'altura de les necessitats que hi ha a terreny. Però després penso en Abdil i en Aden, la seva lluita, el seu vincle i el seu triomf i recordo que encara hi ha esperança aquí.