El període de confinament ens deixa diverses lliçons, unes apreses i altres per consolidar. També ens deixa moltes preguntes i dubtes sobre com anem a reprendre la nova etapa.

En l'àmbit educatiu, l'educació a distància i l'ús de les tecnologies, han suposat un gran repte. Professorat, alumnat i famílies, hem hagut d'adaptar-nos a marxes forçades a la nova forma de comunicació entre famílies i escola, i a les diferents plataformes educatives disponibles. Tot amb un objectiu comú, tirar endavant el curs, i mantenir els coneixements fins ara adquirits per l'alumnat a l'espera de poder reprendre l'activitat presencial.

L'educació digital abans del confinament es desenvolupava a través d'algunes assignatures de tecnologia, i a casa es feia servir de manera puntual. A dia d'avui, després de diverses setmanes d'educació a distància, l'educació s'ha digitalitzat el 100% i, com a resultat, infants i joves han anat adquirint i desenvolupant coneixements i habilitats digitals. Han après a fer servir programes informàtics i plataformes, moltes vegades explorant ells sols, per adaptar-se així a la nova forma de treball.

Som conscients que els riscos en línia han augmentat durant el període de confinament, pel fet que passem més temps davant de les pantalles. Promoure un ús segur i respectuós de la tecnologia, des del centre educatiu, contribueix directament a l'exercici del dret a la protecció i privacitat de nens, nenes i adolescents.

Ara que entrem en període d'avaluació, ens sembla important reflexionar sobre la seguretat en línia, de manera que ens serveixi de diagnòstic de cara a la planificació del nou curs, tenint en compte el nou espai que ocupa la tecnologia en les pràctiques d'estudi. Quins mecanismes i protocols hem posat en marxa per garantir que l'educació a distància sigui una tasca segura?

Et proposem algunes qüestions per fer aquesta anàlisi:

1. Plataformes educatives

Hem passat de la metodologia presencial a l'online d'un dia per l'altre. Davant aquesta situació, hem tingut temps per revisar detingudament les polítiques de seguretat i privacitat de les plataformes educatives que fem servir per desenvolupar les classes en línia? O podem avançar en aquest sentit i desenvolupar mecanismes efectius de seguretat des del centre educatiu?

2. Informació a famílies i alumnat sobre ciberseguretat

Hem informat i donat pautes a famílies i alumnat sobre l'ús adequat de les plataformes educatives, com l'ús de contrasenyes segures i el tipus d'informació que es va a demanar als alumnes des del centre educatiu, per continuar amb l'educació a distància ? Per això, tenim un mecanisme de comunicació adequat per al conjunt de les famílies i alumnat, aportant pautes i informació sobre la ciberseguretat d'infants i joves?

3. Codis de conducta

Pel que fa a la comunicació entre professorat i alumnat i entre companys, tenim un codi de conducta per a l'educació a distància, a l'igual que ho tenim en l'educació presencial? Per a la comunicació entre alumnat i professorat, les videotrucades, continguts de vídeo generats per presentar les tasques, entre d'altres; són qüestions importants que requereixen total transparència i garantia per poder desenvolupar-se amb normalitat i seguretat. Desenvolupar un mapa de gestió de potencials riscos pot ser un exercici molt útil per identificar-los i elaborar plans d'actuació i mitigació d'aquests.

4. Esquerda digital

Durant el confinament s'ha posat més en evidència l'esquerda digital ja existent entre l'alumnat. El seguiment i acompanyament de l'educació quan aquesta es realitza a distància, requereix posar en marxa mecanismes de detecció de necessitats i d'actuació diferents i particulars a l'educació en línia. Quines necessitats de formació hem identificat en l'equip de centre, que puguin donar resposta de manera eficaç al nou model d'educació a distància o semi-presencial?

5. Ús saludable de la tecnologia

L'activitat online durant aquestes setmanes és més intensiva, per això, tant pares i mares com educadors, som més conscients de la necessitat de treballar en equip i de promoure l'ús saludable de les tecnologies, en l'àmbit educatiu i personal. Fomentar l'ús segur i responsable, així com desenvolupar una actitud crítica davant la informació i els continguts que es van trobant a la xarxa, pot ser una bona eina per evitar problemes i mantenir-los segurs. Aquesta educació es veurà reforçada si es transmet a casa i des del col·legi. Quines competències podem reforçar en l'alumnat i quins continguts ens poden ser útils?

6. Sostenibilitat de la metodologia on-line

Aquesta nova forma de treballar té sentit per a tot l'any? Quins aspectes en l'entorn digital ens agradaria canviar o adaptar a les necessitats detectades durant aquests mesos?

7. Protecció de la reputació on-line

Tenint en compte l'empremta digital que hem generat durant aquests mesos d'educació a distància, què farem amb els treballs que s'han anat entregant en línia? Compleixen els requisits de protecció de privacitat? Qui són els responsables de garantir la seguretat i tractament d'aquest contingut? Convé pensar en un sistema de recollida i maneig d'informació que s'adapti a aquestes circumstàncies i que sigui sostenible i eficaç. Cal pensar en un sistema de recollida i tractament d'informació que s'adapti a aquestes circumstàncies i que sigui sostenible i eficaç.

Convidem la comunitat educativa a plantejar-se aquestes qüestions que permetin passar d'una situació de resposta emergent abans la crisi sanitària a un sistema sostenible que s'ajusti als canvis en la comunicació i la relació entre l'escola, les famílies i la comunitat. La seguretat en línia és un dret de tothom, i nenes, nens i joves han de comptar amb les garanties i conèixer les pautes de l'ús segur de les tecnologies per continuar garantint el dret a l'educació. L'educació no s'atura!