Una altra fita vergonyosa: un milió d'infants refugiats de Síria

Per António Guterres, Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats i Anthony Lake, Director Executiu d'UNICEF

Avui, un altre nen sirià ha creuat la frontera, fugint de l'horror d'una guerra que es troba en el seu tercer any de destrucció.

I en aquest moment arribem a una fita global vergonyosa. Aquest és el nen un milió forçat a fugir de Síria des que va començar l'horror.

Imagina a aquest nen. Provinent d'una comunitat que està sota la línia de foc. Caminant, en ocasions durant dies, a la recerca de seguretat. Després, a l'exili, obligat a viure en una tenda de campanya o en una barraca o en una botiga abandonada amb la seva família, si és que segueixen tenint una. Depenent del suport de les agències humanitàries internacionals per sobreviure. Torturat pels records d'aquest terrible conflicte, vulnerable a l'explotació, marcat pel trauma d'una infància que ha estat testimoni de coses que cap nen hauria de veure.

Aquestes cicatrius apareixen en forma de pèrdua de la parla, interrupció del son i comportament agressiu. La pressió financera pot portar als pares a enviar els seus fills a treballar en lloc d'anar a l'escola, o, si és una nena, a casar-la a una edat primerenca. Aquest nen podria estar sol, separat de la resta de la seva família durant la fugida. O potser ell o ella es converteix, de cop i volta, en el cap de família, amb germans més petits al seu càrrec.

Ara imagina el futur d'aquest nen, i el futur de tots aquests nens innocents atrapats enmig del terror. Privats de poder anar a l'escola, privats, de moltes maneres, de la seva infància. Com es recuperaran, o com es desenvoluparan, per donar suport a les seves famílies i contribuir a la seva societat?

Molts d'aquests infants estan cabrejats per la difícil situació que estan suportant. És trist per a ells i perillós per a la regió. Perquè són nens i joves la ira i la frustració probablement reproduiran, en la següent generació, les divisions i els odis d'avui.

Aquesta és una raó per la qual, a principis d'aquest any,ACNUR i UNICEF van advertir que tota una generació està en risc a Síria. Avui repetim aquesta alerta.

Més de la meitat dels refugiats que fugen de Síria són infants. Estem fent tot el possible per ajudar tots i cadascun d'ells, les seves famílies i les comunitats que els acullen. També treballem per portar ajuda als 3 milions de nens vulnerables que estan en especial risc dins de Síria. Juntament amb els aliats de les organitzacions no governamentals i els grups de la societat civil, seguim treballant per satisfer les necessitats urgents en els camps de refugiats i per ajudar lesgeneroses famílies d'acollida dels països veïns.[]

Només aquest any, dins i fora de Síria, més de 10 milions de persones han rebut aigua potable. Uns 2 milions de nens han estat vacunats contra malalties mortals. Més de 250.000 infants han pogut accedir a alguna forma d'educació. Gairebé 170.000 han rebut atenció psicosocial. Hem registrat milers de nens, i així donant-los una identitat, i ajudat els nens nounats a l'exili perquè puguin obtenir certificats de naixement, evitant així que es converteixin en apàtrides. Ja sigui en campaments, pobles o ciutats, la majoria viu en refugis bàsics però segurs.

Però les necessitats estan creixent més ràpid que la nostra capacitat per respondre a la difícil situació de tots aquests nens. El pla de resposta regional de refugiats de Síria ha obtingut, fins a la data, menys del 40% dels fons necessaris.

Els nens sirians necessiten l'acció d'aquells que fan possible que les agències humanitàries que estem a Síria puguem arribar de forma segura i ràpida als més afectats. I també l'acció dels donants, tradicionals i nous, que, a més de la seva contínua generositat, són cridats a fer encara més, perquè les organitzacions humanitàries puguem alleujar el sofriment existent. Però més que res, aquests nens mereixen l'acció d'aquells que tenen el poder de posar fi immediatament a aquest conflicte i d'acabar amb tot el patiment causat.

Un milió d'infants. Un milió.

Segur que els que participen en els combats, i tots els que tenen la capacitat d'influència per detenir-lo, estaran d'acord a considerar que un milió de nens refugiats és massa. Ells tenen els mitjans, i per tant una responsabilitat particular de posar fi a aquest horror.