Els infants i les famílies han d'estar en el centre de les mesures contra la crisi global
Un document d'UNICEF destaca que les solucions a la recessió han de sorgir d'un diàleg nacional que cada país ha de promoureA causa del fort impacte que està provocant en els infants de tot el món tant la crisi econòmica com les mesures d'ajust impulsades per desenes de països, UNICEF insta a posar en marxa "una recuperació amb rostre humà."
L'experiència acumulada per UNICEF al llarg de les tres
últimes dècades, mitjançant l'anàlisi de situació i propostes
polítiques per afrontar les successives crisis econòmiques que han
afectat a països d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, li permet
aportar un sòlid conjunt de lliçons apreses, basades en evidències
contrastades i en recomanacions polítiques viables.
El document, realitzat per l'economista Tomàs Jiménez i basat
en contribucions d'experts de tot el món coordinades per UNICEF,
destaca que les polítiques de control pressupostari que tenen en
compte de manera explícita les necessitats en matèria de salut,
nutrició, educació, ocupació i habitatge dignes per als grups de
població més vulnerables, seran més adequades per protegir i
promoure el benestar humà que aquells plans que ignoren o
consideren de forma secundària o residual aquestes necessitats
bàsiques. Això significa que les polítiques d'ajust i austeritat no
només han de considerar si aconsegueixen els seus objectius
econòmics sinó també com els aconsegueixen.
Després d'analitzar les tendències d'ocupació i salaris, el
preu dels aliments i les mesures posades en marxa contra la crisi
en països de tot el món, UNICEF subratlla que, un cop més, els
infants i les famílies més vulnerables són els més afectats per la
crisi econòmica global.
Milions d'infants i famílies a tot el món cada vegada mengen
menys i pitjor. A principis del 2012, les famílies de 55 països
analitzats en l'informe estaven pagant un 80% més pels aliments
bàsics en comparació amb la situació anterior a la crisi de
2007-2008. La desocupació i subocupació massives també estan fent
estralls i constitueixen el tret comú més significatiu de la crisi
global, que afecta tant els països desenvolupats com els que es
troben en desenvolupament. El 2012, 197 milions de persones, en una
gran proporció joves, no tenien feina.
Moltes famílies gasten cada vegada menys en salut i es veuen
obligades a augmentar les jornades de treball, abandonar o deixar
sols elsinfants, i fins i tot a involucrar-los en treballs
domèstics o fora de la llar, fet que disminueix l'assistència dels
infants a les escoles.
També està creixent l'endeutament. Hi ha famílies a l'Índia
que han arribat a demanar préstecs per poder menjar o pagar
l'electricitat i que han arribat a vendre fins els estris de cuina.
Aquestes tendències s'estan observant sobretot a les zones més
desfavorides del planeta, encara que comencen cada vegada més a
donar-se també en les famílies de les economies més riques del món,
amb diferents nivells d'intensitat. En algunes llars europees,
l'esmorzar i el berenar ja han començat a desaparèixer.
Tots aquests senyals evidencien que la capacitat de
resistència de les famílies davant la crisi cada vegada és menor,
la qual cosa fa que la inversió pública sigui més necessària que
mai.
La protecció dels infants i de les seves famílies és una
qüestió de principis, perquè la inversió en la infància més
vulnerable és un imperatiu moral i un mitjà essencial per assolir
els objectius de desenvolupament acordats internacionalment, entre
ells els Objectius de Desenvolupament del Mil · lenni (ODM ). Però
és també una bona política econòmica, perquè la inversió en la
infància i els grups de població més desfavorits és necessària per
millorar el capital humà i incrementar la productivitat, així com
per ampliar els mercats interns i generar un creixement econòmic
inclusiu i sostenible.
La crisi econòmica actual i les seves conseqüències socials
fan necessari repensar les polítiques i l'actual model
socioeconòmic a escala global. Hi ha alternatives per promoure una
recuperació econòmica socialment responsable que no generi més
desigualtat, que doni resposta a les amenaces més immediates, com
la inseguretat alimentària i la desocupació juvenil, i que
garanteixi una protecció adequada de la infància i les seves
famílies, veritable epicentre dels impactes d'aquesta crisi
global.
Per descarregar l'informe Per una recuperació amb rostre humà:
Resum de l'informe: