La protecció dels infants i adolescents en situació de risc social i desemparament a Catalunya

En aquest article es presenta, a grans trets, un breu resum de l’evolució del sistema de protecció social a la infància de Catalunya des de 1980, any en què van arribar les primeres transferències del Govern central i que la Generalitat va poder assumir-ne el lideratge polític de la nova configuració i gestió. Els primers anys es caracteritzen per la laboriosa implantació d’una xarxa de serveis socials que abasti tot el territori i per l’intent de desenvolupar recursos més normalitzats que els transferits. Al llarg dels anys, molt a poc a poc es van fent canvis decidits vers la normalització de tot el sistema, que engloba totes les administracions públiques catalanes, i de molts recursos

residencials concrets. La creació dels EAIA resulta una aposta innovadora del sistema català per millorar-ne el funcionament, particularment pel que fa a l’avaluació i concreció d’un programa d’actuació en relació amb cada cas atès. També lentament, la visió dels drets dels infants plantejada per la Convenció de NU va afavorint la implantació d’un nou paradigma en l’atenció a la infància. No obstant, el gran tema pendent de les polítiques de protecció a la infància i adolescència a Catalunya continua sent l’avaluació de les seves actuacions, per tal de poder determinar l’eficàcia i eficiència de cada programa i projecte i poder millorar-los en el que calgui.