Blog UNICEF

Aida Sánchez Ramos, Community Manager d'UNICEF Comité Español I 22/09/2016

Senegal: com la força de les mares està canviant el país

En arribar ens saludem amb una ronda d'encaixades de mans, separades en dues fileres.Elles, les dones del Comitè de Mares de la petita comunitat de Pnokhane, al Senegal, a un costat, i nosaltres, les voluntàries i treballadores d'UNICEF Comitè Español de visita, a l'altre. Com en un partit de futbol. Com si fóssim de dos equips diferents.La primera encaixada va venir acompanyada del primer somriure franc d'una mare que ens assenyalava, amb orgull, al seu fill que també somreia.Les següents salutacions van ser més tímides, a joc amb les mirades de dues mares que, segurament, no superaven en molt els 20 anys. Unes porten els seus bebès a la falda o l'esquena, d'altres ens ensenyaven petits pots de grans de blat de moro, cacahuets, mill... Estaven totes juntes, en una complicitat que ens movia cap al somriure.Fins que van començar a parlar de la seva feina, de la seva lluita, dels problemes que afronten, del que els ha costat trobar el seu espai i de com estan canviant les seves comunitats per a què els seus fills tinguin una vida millor. I els nostres somriures van quedar congelats.A les seves històries se sumaven desastres, dolors, pèrdues, de les que apareixen als mitjans i de les que no; en les que la desinformació, la pobresa i la manca d'oportunitats maten. Però també s'embasten gestos, audàcies, ingeni i molta, molta força de voluntat. Davant els seus testimonis, ens brotaven desenes de preguntes que el traductor de wolof ens ajudava a compartir.180 Comitès de mares han reduit dràsticamente la mortalitat infantilAixí vam conèixer que els anomenats Comitès de Mares van començar a la regió deKaolak, al Senegal, fa 4 anys, quan les dones de la zona van dir prou a tant d'horror i van decidir plantar cara a la desnutrició infantil i a d'altres malalties que amenaçaven els seus fills. Avui, son més de 180 comitès a tot el país, que es coordinen ambcentres de salut recolzats per UNICEF, y que ja han aconseguitreduir dràsticament els índexs demortalitat entre els infants.Totes lesdones en edat fèrtil poden participar en aquestsComitès de Maresque s'encarreguen desensibilitzar els seus veïns per prevenir, detectar itractar la desnutrició dels infants de la zona. Fan rondes porta a porta assessorant sobrebones pràctiques alimentàries, lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos de vida i millora de la higiene a la comunitat i, a més, porten uncontrol exhaustiu de la salut dels infants cada 3 mesos.volen més per els seus fills i tenen la determinació suficient per aconseguir-ho Un centímetre pot marcar la diferència: per això les mares porten un control exhaustiu de la salut dels infants de 0 a 23 mesosPerò l'ambició d'aquestes mares va molt més enllà. Volen més per als seus fills i tenen la determinació suficient per aconseguir-ho: després de les seves esgotadores jornades de treball i de tenir cura de la família i la llar, surten a conrear i collir els horts comunitaris. Els rèdits de les vendes dels cereals i les hortalisses recollides es posen en comú en un fons amb el que ja han finançat11 petits centres de salut comunitària al país.Una vegada oberts aquests centres, la tasca de les mares encara no ha acabat. Treballant i sacrificant-se encara més han aconseguit els diners necessaris perdur aigua potable a tots. Els Comitès de Mares s'encarreguen també de pagar l'electricitat i també financien unprograma de formació d'infermeres i llevadores, que ha aconseguit millores les cures abans, durant i després dels parts.Cada assoliment que ens explicaven el celebràvem amb aplaudiments. Volíem apropar-los l'emoció i l'admiració que sentíem, escoltant-les i coneixent la seva feina i les seves petites grans victòries. Però per a cada gest de sorpresa, hi havia un somriure que ens venia a dir: " Espereu. Encara n'hi ha més".El sacrifici de les mares no s'esgota als seus fillsEl sacrifici i la solidaritat d'aquestes mares no s'esgota als seus fills. Un dels Comitès de Mares deNyoro ha comprat un molí de mill perquè les mares de la zona tinguin una feina i uns ingressos. Un altre dels Comitès ha reparat diversos dels pous amb els que comptava la comunitat i un tercer Comitè ha equipat amb medecines tots elscentres de salutde la zona.Asia i Hari ens van mostrar els productes que formen part del "rebost solidari"A més, més d'una decena de Comitès de la regió s'han unit per crear i mantenir un"rebost solidari" pels moments d'emergència en els que els cultius fallen i als nens els comencen a faltar nutrients. Per això, cada família aporta, en funció de les seves possibilitats, cereals i hortalisses dels seus propis rebosts.I és precisament amb l'excedent d'aquest fons comú de cereals, amb el qual el Comitè de Mares de Pnokhane ha el·laborat unafarina altament nutritiva per alimentar els nens. QUan la van enviar a analitzar a un institut sanitari deDakar, van rebre la sorpresa de què era apta per a comercialitzar-se. Mentre ens ho explicaven, vam compartir un moment emocionant imaginanttot el que poden assolir aquestes mares si la iniciativa tira endavant."Gràcies al suport d'UNICEF el meu fill es va salvar""Gràcies al recolzament d'UNICEF el meu fill es va salvar", "El vostre ajut ens dóna força", "Sense vosaltres no podríem seguir". Que dones tan valentes i autònomes com Asia, Hari i la resta de mares no deixessin de donar-nos les gràcies ens emocionava i apropava encara més.Ens van agafar de les mans i ens van portar a conèixer el més valiós que tenies: els seus fills. Són nens i nenes que no tenen videoconsoles, ni joguines, ni contes troquel·lats... però són nens i nenes les mares dels quals els omplen d'amor i pels queestan canviant el món des de les seves petites comunitats.Al comiat vam oblidar les encaixades de mans. Ja no hi havia dues fileres. Totes ens vam barrejar i abraçar. Ens vam acomiadar comun únic i gran equip que seguirà treballant ambun mateix objectiu: que aviatel problema de la desnutrició al Senegal sigui només un mal record.Post d'Aida Sánchez Ramos, Community Manager d'UNICEF Comité Español

Rashini Suriyaarachchi, UNICEF Australia I 21/08/2016

Ayuda refugiados: ¿Por qué arriesgarlo todo para dejar tu hogar?

No importa allà on vagin, sempre hi ha algú que demana als refugiats que tornin als seus països d'orígen.Però quan la guerra converteix la teva vida en un caos, no és fàcil tornar a casa.Aquests són només alguns dels testimonis dels conflictes dels quals els infants i les seves famílies estan fugint ara mateix:CRISI DE SíRIA:UN dels indrets més perillosos per ser un infant8,4 milions d'infants -més del 80% de la població infantil del país- s'han convertit en desplaçats interns o viuen com a refugiats en països veïns.[[nid:82776; margin: 5px; float: right;; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; stylename:teaser; styleName:teaser]]Jannat té 7 anys i é sun dels milions de refugiats que han fugit des de Síria fins a Europa. La seva família va abandonar la ciutat d'Homs i durant setmanes van recórrer, per terra i mar, el camí des de Turquia fins a Alemanya.''Jannat sempre pregunta si podrà tornar a casa, jugar amb les seves joguines i tornar a l'escola" explica la seva mare Amira.A UNICEFhem estat a Síria, i en els països de la regió, des d'abans que comencés el conflicte.I des de que la violència es va intensificar, hem doblat la nostra resposta repartint menjar, aigua, sanejament, medicines i vacunes. També hem creat indrets segurs, refugis i hem escolaritzat milions d'infants.MILErs d'infants són reclutats, ferits i assassinats a afganistan35 anys de conflicte i desastres naturals han afectat greument la supervivència i el sosteniment dels afgans, especialment dels infants i les dones. Més de 8 milions de persones s'han vist afectades pel conflicte, incolent 4,6 milions d'infants.[[nid:82777; float: left; margin: 5px;; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; styleName:image-news-teaser]]Només el30%dels infants fora de les árees controlades pel govern reben tractament contra la desnutrició crònica. El 2015, vam arribar a més de 200.000 infants amb suplementsde micronutrientesyvacunamosa más de250.000contra el sarampión.Con13 años,Allahyarviajó en el maletero de un coche junto a otros cuatro chicos huyendo de los talibanes y el Estado Islámico en Afganistán.Despedirse de su madre es una de las cosas más duras a las que se ha enfrentado Allahyar. ‘’Le dije que me iría, buscaría un lugar seguro y contactaría con ellos’’, nos explica. ‘’Estudiaré y seré alguien. Entonces regresaré a Afganistán’’.CRISIS DE IRAQ: UN TERCIO DE LA POBLACIÓN NECESITA AYUDA URGENTELos años de violencia y conflicto han dejado a más de10 millonesde iraquíes necesitados deayuda humanitaria. Más de la mitad son niños.Cerca de3,2 millonesde personas sondesplazados internosy muchos necesitanrefugio,comida,combustible,servicios médicosy acceso aagua potableysaneamiento. Además, el70%de losniños refugiadosenIraqhan perdido un año de escuela.A medida que laviolencia aumentaen el país, crece el número de informes que demuestran lasejecucionesen masa, laviolenciade género, lossecuestrosy latortura, y el uso de niños como escudos humanos.#BRINGBACKOURGIRLS: siguen secuestrandoNIÑAS EN NIGERIAEn2014, elsecuestrode270 estudiantes en Nigeriacaptó la atención del mundo. Desde entonces, se estima que otros2.000 niñas y niñoshan sidoreclutadosen la región.Algunas fueron reclutadas a la fuerza porBoko Harampara luchar contra sus familias y comunidades, para trabajar sin cobrar o convertirse en terroristas suicidas.Las chicas son mayoritariamente expuestas a violencia sexual y forzadas a casarse con combatientes.[[nid:82778; margin: 5px; float: right;; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; stylename:image-news-teaser; styleName:image-news-teaser]]Fatifue una de las niñas secuestradas: ‘’Un día dos hombres nos siguieron a mi prima y a mí y les dijeron a mis padres que querían casarse con nosotras. Eran deBoko Haram. Llevaban armas’’.Fati logró huir y llegar a uncampo de refugiados.Con elapoyo de UNICEF, Fati tiene ahora la oportunidad derecuperarse yreconstruir su vida.EL CONFLICTO HA ASOLADO SOMALIA POR MÁS DE DOS DÉCADASLas operaciones militares lanzadas en2015dieron lugar a nuevos desplazamientos en elcentro y surSomalia. En ese tiempo alrededor de 5.000 niños y jóvenes fueron reclutados por grupos armados.En2015, desdeUNICEFhemos proporcionado ayuda a casi9.000 niñosymujeres. Y reunificamos con sus familias amás de 600 niños ex soldado.Alitenía16 añoscuando Al-Shabaab, un grupo armado que opera enSomalia, le obligó a unirse a sus filas. Alipudo escapar y llegar aLibiay desde allí tomó un barco hastaItalia. ‘’Cada día pienso en mi familia. Mi corazón está con ellos. Si ellos pudieran venir aquí, yo tendría paz en mi corazón’’.Post porRashini Suriyaarachchi, de UNICEF Australia