"Vull ajudar els infants, perquè ells són el futur"

Post d'Ayberk Yurtsever, d'UNICEF a Turquia.

"El més aterridor a Síria era el so dels míssils a la nit . Teníem tanta por dels míssils teledirigits...", diu laGhader, de 13 anys. "Van mig destruir casa nostra".

La Ghader recorda el combat al seu llogaret, prop d'Idlib, que va portar a la seva família a prendre la decisió de fugir. "El nostre llogaret va ser fortament bombardejat i desgraciadament vam perdre el nostre oncle".

La família va pensar llavors que el millor era sortir del país. "Vam sortir una nit per creuar lafrontera amb Turquia. Vam trigar quatre hores en arribar, encara que sol ser un viatge d'una hora. Ens vam reunir amb un altre dels meus oncles a lafrontera i ell ens va guiar al camp de refugiats d'Altnözü".

Encara que troba a faltar els seus amics i parents que es van quedar a Síria, la Ghader se sent aquí "feliç". Als matins va a l'escola. "Les matemàtiques són la meva assignatura preferida. Vull créixer i serpediatra, perquè m'encanten els nens".

Cada dia, després de classe, la Ghader va a l'Espai Amic de la Infància del camp. "M'encanta liderar, oferir-me com a voluntària i organitzar les classes. Ens ensenyen coses molt bones i necessitem posar en pràctica el que aprenem. També m'agrada jugar i pintar, sobretot fer dibuixos de la naturalesa", explica amb un somriure.

Com a reflexió final sobre la situació al seu país, la Ghader afirma: "Si fos presidenta ajudaria la gent. Sobretot, elsnens petits, perquè ells són el nostrefutur. Pensaria abans d'actuar. Aconsellaria el meu poble per guiar-lo en la direcció correcta".