UNICEF ajuda els infants desplaçats pel conflicte de Síria a tornar a la normalitat

Per Alma Hassoun, UNICEF.

Al voltant d'unes 4.000 famílies viuen desplaçades a la zona de Tartous, Síria, després de fugir de la inseguretat d'Homs, Alep i Hassakeh.

Vaig formar part de l'equip d'UNICEF que va visitar un centre en el qual s'ofereix suport psicosocial als centenars d'infants desplaçats de la zona. És un centre dirigit per un aliat d'UNICEF, on els nens realitzen activitats artístiques i esportives, reben educació sobre hàbits saludables i compten amb suport emocional especialitzat.

Les activitats, que es desenvolupen en el centre educatiu i en tres unitats mòbils que recorren les zones properes, ajuden els nens a superar les experiències relacionades amb el conflicte.Elsinfants desplaçats s'enfronten a nombrosos reptes, com acostumar-se a la vida lluny de casa, de la seva comunitat i dels seus amics.

La majoria de les famílies viuen en apartaments llogats o amb familiars que tenen a la zona, mentre que altres viuen en comunitats d'acollida. Uns 350 infants desplaçats assisteixen a aquest centre o a les unitats mòbils, que arriben a 52 pobles, i es pretén incloure més nens en el programa.

Durant la meva visita, els infants van fer activitats artístiques al pati. Els voluntaris van repartir paletes de plàstic i paper en blanc. Els nens es van asseure en colles a l'herba i van pintar en grups.

Em va semblar sorprenent el madurs que eren aquests nens per la seva edat. Fins i tot un nen de 4 anys, que venia d'Homs, em va explicar amb detall com els seus familiars havien anat marxant d'allí. Aquests nens desplaçats estan rebent un suport molt valuós, però les necessitats al voltant del país són enormes i no deixen d'augmentar.

 

Bisher: "Espero poder tornar a l'escola aquest any"

Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb en Bisher, de dotze anys. Ell i la seva família van fugir de la ciutat d'Alep fa sis mesos a causa dels intensos combats. Em va explicar que l'any passat va aprovar el cinquè grau, a Alep. En aquella època podia anar a l'escola, ja que el seu pare es guanyava la vida com a taxista. Però quan es van convertir en desplaçats, en Bisher i el seu germà gran van decidir ajudar el seu pare. Van començar a recollir ampolles de plàstic per vendre-les, ja que havien vist a altres nens a Alep fer el mateix. "Els meus amics encara estan a Alep", em va dir en Bisher. "Allà, s'escolta tota l'estona el soroll dels combats".
 
Viure un conflicte i convertir-se en desplaçats pot ocasionar greus efectes en l'estat d'ànim dels nens, però em vaig quedar impressionada amb la capacitat de recuperació dels infants que vaig conèixer a Tartous.
 
En Bisher té grans esperances: "Espero poder tornar a l'escola aquest any", diu amb un gran somriure.
 
* Els noms s'han canviat.