Un dia qualsevol
Per Raquel Fernández, Directora de Comunicació d'UNICEF Comitè Espanyol
La família Abdallah tenía una botiga als afores de Bamasc fins que fa 10 mesos la guerra va trucar a la seva porta. Va entrar, va trencar les seves vides i els va deixar amarats de por.
Els seus dies discorrien com els nostres: un negoci familiar
com a mitjà de vida, els nens anaven a l'escola, tenien una llar,
amics, i un servei de salut que cobria les seves necessitats.
"Abans de la guerra, Síria era un lloc molt bo, però amb la guerra
va ser molt dur, van destruir la nostra botiga i ens en vam anar",
li explicava en Suliman, de 10
anys, a Pau Gasol durant el seuviatge a l'Iraq com a ambaixador
d'UNICEF.
Van fer el camí a estones en cotxe i a estones a peu fins
arribar a la frontera amb el nord de l'Iraq, a la
regió del Kurdistan. Els pares i els cinc nens.
Van arribar al camp de refugiats de Domiz, enDohuk, i es van trobar que no hi havia lloc... El
camp es va aixecar a la primavera del 2012 per acollir 15.000
persones i la seva població ja s'ha triplicat.
L'alternativa va ser buscar un habitatge en blocs
d'apartaments. Dues famílies, en total amb vuit nens, comparteixen
pis, sense feina, pagant un lloguer i amb poca ajuda. Com ells,hi ha cent mil refugiats sirians a Dohuk, difícils
de localitzar per les agències d'ajuda humanitària per garantir que
les seves necessitats estiguin cobertes i que els infants
puguin anar a l'escola.
En Suliman no sap tot això, no sap que ell és un dels4 milions de nens sirians que pateixen les conseqüències
d'una guerra, i no sap que les organitzacions humanitàries
tenim grans dificultats per aconseguir arribar a cada un d'ells
perquè no hi ha recursos suficients. El món no parla d'aquesta greu
crisi de refugiats, el món parla del conflicte.
Però el que tampoc sap en Suliman és que la visita d'aquest
senyor tan alt que ha estat a casa seva està fent que una part del
món miri als ulls a aquests milions d'infants que com ell, han
hagut de fugir espantats, deixant enrere la seva vida i que només
volen "que acabi la guerra, tornar a casa i que els meus germans i
jo puguem tornar a la nostra escola". Mentrestant, necessiten la nostra ajuda.
Per a més informació sobre el treball d'UNICEF a la
crisi de Síria punxa aquí.
Per contribuir a aquest treball, pots enviar un sms amb la
paraula UNICEF al 28028 o donar aquí.