Tifó a les Filipines: "Sabem que els ulls del món estan posats sobre nosaltres"

Post de Diana Valcárcel, responsable de comunicació en emergències d'UNICEF Comitè Espanyol
 
Porto només 4 hores a Tacloban, però són tantes les escenes impactants que he vist que semblen dies, setmanes o mesos.
 
A l'aterrar a l'aeroport un s'adona ràpidament del nivell de destrucció. Les palmeres que l'envolten estan com cremades per una mena de maledicció. Hi ha edificis ensorrats, runes, escombraries i moltes mirades de dolor.
 
"Van ser no més de 20 minuts, prou per deixar-ho tot en aquest estat", em deia fa una estona Dorcas Mejías a l'ajuntament de Tanauan, un petit veïnat als afores de Tacloban. Aquest edifici mig derruït es va convertir en un centre de salut improvisat l'endemà del tifó.
 
Dorcas ha vingut voluntàriament i per iniciativa pròpia a donar suport psicològic i ànim als afectats pel tifó Haiyan/Yolanda. "No tinc cap material a aportar perquè jo també ho he perdut tot, però la gent necessita paraules d'alè". La vaig conèixer mentre estava animant la Rose, la mare d'un nen prematur. La Rose no aparta la mirada del seu nadó, tement perdre'l després de cada respiració.
 

Ajuda les Flipines: les coses van arribant de mica en mica

"A la gent li dic que hem de seguir endavant, ser forts, que el pitjor ja ha passat". Li pregunto si s'han sentit emparats per la comunitat internacional. "Sí, sabem que els ulls del món estan posats sobre nosaltres, que no ens fallareu. Els primers dies estàvem desesperats, no teníem menjar, aigua, no teníem aixopluc. Però uns dies després va començar a arribar l'ajuda. Ara tenim aigua, van arribant les coses de mica en mica".
 
L'aniversari de Dorcas va ser el dia després del terratrèmol. "Ha estat l'aniversari més feliç de la meva vida. Estic viva!".
 
Aquesta dona és un autèntic exemple de solidaritat, compassió i ànim per a tots els veïns. Com tantes persones que des de diferents parts del món han demostrat la seva solidaritat amb les Filipines i que estan fent possible que l'ajuda arribi als afectats.
 
Dorcas és professora, però com les escoles han estat destruïdes no pot donar classe. "No podia quedar-me de braços creuats, la gent està molt necessitada". La magnitud de la destrucció promet que aquesta carrera serà de fons, que es seguirà necessitant ajuda de manera continuada. Hi ha vides que pengen d'un fil, com la del petit nadó prematur, però aquest és només un entre els milers de casos, milers de vides necessitades de suport i ànim.
 
UNICEF instal·larà properament a Tacloban carpes per a nadons. Són espais on les mares podran alletar els seus fills tranquil·lament, rebre consells mèdics i nutricionals. Calen urgentment perquè cap nen mori. Aquesta és la nostra prioritat: que els infants que han sobreviscut a aquesta tragèdia surtin endavant i un dia puguin recordar-lo com un malson.