Tifó a les Filipines: "No cal avaluar més. Necessiten de tot"

Per Nonoy Fajardo, especialista en emergències i reducció de riscos de desastres d'UNICEF.

Treballo en emergències des de fa més de 15 anys, ipensava que ja ho havia vist tot. Però arribar aTacloban per via aèria el dilluns, com a part d'un equip d'avaluació de Nacions Unides, va ser unxoc. Mentre l'avió rodava per la pista nua, vaig poder veure fang i ruïnes, només fang i ruïnes, on abans hi havien arbres i edificis i tots els senyals d'una vida normal.

Sí, encara hi havia una pista asfaltada, però era tot el que hi havia: una pista. Tot el que abans estava dins dels edificis de la terminal ara era fora, i tot el que una vegada va estar fora ara era dins, fins i tot un tram d'escales. Ens van dir que evitéssim les parts dels edificis en ruïnes perquèencara hi havia cossos entre la runa, on els treballadors de l'aeroport havien buscat refugi.

La carretera de l'aeroport abans travessava una línia depobles pesquers que vorejaven la costa. Ara handesaparegut per complet.

Segurament va ser un error, però mentre anàvem a l'Ajuntament vaig comptar els cossos que vèiem. Vaig parar al número 100. Els morts eren estesos allí, entre grups de supervivents que deambulaven atordits. No va quedar cap estructura intacta. Fins i tot els edificis de formigó més grans i forts estaven danyats.

Hi havia una calma esgarrifosa mentre caminava al voltant de l'ajuntament. Com en les altres emergències en què he treballat, esperava activitat, combois de camions passant. Però no hi havia res: ni telèfons sonant, ni enrenou,ni moviment, només gent atordida arrossegant els peus i tractant de trobar ajuda i provisions.

Tifó a les Filipines: trauma, por i frustació 

Ajuda les Filipines: com donar suport als infants i famílies afectades

Si vols col·laborar en aquesta emergència, pots fer-ho: