Sol no pots, però junts podem

Post publicat en Planeta Futuro d'El País. 

Per l'Eliane Luthi, UNICEF Burundi.

Són les 6 del matí d'un dissabte, i em trobo en un hotel a la vora del llac a Bujumbura, preparant-me per a un dels esdeveniments més importants que UNICEF ha acollit en aquesta regió, elFòrum Infantil de l'Esperança. Durant més d'un any hem somiat que això succeís i avui per fi es fa realitat.

Des d'on estic, puc veure les costes de la República Democràtica del Congo, a només deu quilòmetres del lloc on em trobo. Burundi és un país petit, sense sortida al mar, al cor de la regió africana dels Grans Llacs, una de les regions del món més afectades per conflictes. I aquesta és exactament la raó per la qual estem acollint aquí aquest fòrum.

Créixer en un entorn segur i protector hauria de ser l'experiència de tots els nens, neixin on neixin. Però en aquesta regió, moltes generacions han patitconflictes, fet que ha generat un gran nombre d'orfes, de menors que viuen al carrer... Ha provocat diferents tipus de violència contra els nens, lamanca d'accés a l'educació i la sanitat...

I la llista segueix.

Però malgrat el fet que els conflictes afecten els més petits d'una manera desproporcionada, el debat sobre laconstrucció de la pau gairebé sempre es desenvolupa entre adults, i els infants poques vegades, o mai, són consultats.

Aquest fòrum està destinat a iniciar el canvi en aquesta direcció. Hi ha 52 nens de set països que participen en aquest esdeveniment de dos dies, i són aquí per compartir les seves experiències comunes com a joves que creixen a la regió més afectada pel conflicte, i peraportar solucions.

 

Solucions positives liderades per infants

Els nens s'asseuen a debatre sobre elsproblemes que afronten en créixer aquí. Parlen de la fam i ladesnutrició, d'aquells com ells queno poden anar a l'escola, de ladiscriminació, delsrefugiats.

 

En Deo, de 16 anys, de la República Democràtica del Congo, resumeix alguns dels pensaments de tots en les conclusions.

 

"Mentre estem parlant, ara mateix, alguns de nosaltres seguim vivint sota el pes de la guerra", diu. "Els governs haurien d'ajudar en la promoció d'una cultura del diàleg en les qüestions relatives a la pau i la seguretat a la regió".

Però també parlen de totes les iniciatives positives posades en marxa per ells mateixos per promoure la pau en les seves comunitats. "Les iniciatives de joves per la pauestan per tot arreu", diu la Fadia, de 16 anys, de Burundi.

Les xarxes socials i les plataformes de SMS s'estan caldejant i dient el mateix: un reporter-U (joves que comparteixen les seves opinions a través d'un servei gratuït de SMS) de Burundi envia un missatge de text per dir que "els nens poden fer moltes coses perquè tenen força". 

 

Un altre reporter d'Uganda escriu que "elsmenors tenen idees, sentiments i emocions. Val la pena escoltar-los. Són els millors agents del canvi positiu, els grans amants de la pau".

 

Amplificant les veus dels infants per la pau

De tornada al fòrum, l'enviada especial per a la regió dels Grans Llacs, Mary Robinson, xerra amb els nens sobre el seu paper en la construcció de la pau a la regió, reconeixent que sovint són ignorats quan es prenen decisions que els afecten directament.

 

Els nens fan cua per parlar amb ella. Li pregunten sobre els infants que viuen al carrer, sobre els qui tenen necessitats especials, sobre el paper dels mitjans de comunicació per amplificar les veus dels nens. La sessió, prevista inicialment per a una hora, s'allarga fins a 90 minuts, però no em sento capaç de tallar-la. Els nens estan gaudint d'aquestintercanvi, famolencs de parlar i de ser escoltats. Em trobo a mi mateixa pensant que no són nomésciutadans i líders del futur, lainspiració i lafrescor, cosa que els adults ja no tenim, estan de part seva.

 

"Els infants tenen una manera d'arribar a la gent, tenen una forma de canviar les coses", diu en Perrykent, 17 anys, de Zàmbia. "Cada generació ve amb idees diferents. I sé que d'aquest grup farem bons líders i promourem la pau i el desenvolupament a la regió dels Grans Llacs".

 

Això és només el començament. Lesrecomanacions i peces d'art que surtin delFòrum Infantil de l'Esperança es presentaran alscaps d'Estat de la regió dels Grans Llacs. I en paraules d'en Ncomi Lukhele, de 16 anys, de Sud-àfrica, això és només el començament:

 

"Per molt que siguem de diferents països, en ajuntar-nos i convertir-nos en un, ens unim. Assegura't que la teva veu sigui escoltada. Sol no pots, però junts podem".